,
20/11/2023 - 00:00
Crítica cultural
Foto:
Oriol Abulí

El gra(n)mòfon i els amics

La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual. És el que té tocar a casa, amb bona companyia d’altres allstars locals i una ciutat implicada en la conciliació horària pels assistents al concert, obrint les cuines amb anterioritat a l’habitual perquè la potent vida cultural de la capital del Baix segueixi bategant.

Call your friends és el nou disc de The Gramophone Allstars Big Band, una banda que no s’amaga de trucar als amics per fer les coses (encara) millor que en aventures anteriors, amb un so més modern, ja sense Judit Neddermann i seguint com si no fos (realment no ho és) necessària, amb les habituals dues germanes Sey (com si no fossin prou importants en solitari). I aquests amics són Saphie Wells, Tonia Richii, Marta Garrett, Ahyvin Bruno (Las Karamba), Kelly Isaiah (Koers), Rodrigo Laviña (Extraño Weys, At-Versaris) i la pròpia Neddermann amb el seu comiat formal.

El Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà va ser testimoni d’una banda amb peces per animar a qualsevol, fins al punt que el bateria bisbalenc Aleix Bou va rebentar la caixa i va ser salvat per les dues custodiades a l’escola de música local del mateix edifici.

Les peces de Genís Bou i Lluc Casares es van alternar amb alguna versió de Stevie Wonder, Bob Marley i Brown Baby, en una gira que acaba de començar i ja ha passat per Madrid, però que també tindrà residència durant el Barcelona Festival de Nadal del 16 al 29 de desembre a la Plaça Catalunya. Menys compres, més big bands i sempre trucades als amics!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

17/11/2018 - 00:00
No us enganyaré: sempre m’han costat els concerts massa despullats. Ha de ser un/a artista que capti suficientment l’atenció i/o el hype com perquè servidor es desplaci fins a una convocatòria d’aquest caire.
28/10/2018 - 00:00
Qui no coneix Moby Dick, avui en dia? Qui no ha sofert algun mal que li ha propiciat una certa dèria? Una espina clavada. Doncs precisament és aquest el propi leitmotiv de l’adaptació capitanejada per Josep Maria Pou.
20/10/2018 - 00:00
Quan ets fill dels 90, poca cosa pots haver viscut de la Movida. Tampoc d’una de les seves bandes insignes, dissolta quan qui us escriu aquestes línies encara no sabia ni què volia dir afaitar-se.
14/10/2018 - 00:00
Fa mesos que Daniel J. Meyer va escriure en una (!!) nit el text d’una obra que es capitanejaria amb la direcció de Montse Rodríguez i la interpretació d’Albert Salazar.
15/08/2018 - 00:00
Era ple. Noa no ho va aconseguir, en Pau sí. Perquè dimarts era més Pau que Jarabe, a Cadaqués. Tot i que també era molt Jarabe pel repàs de repertori d’aquells 50 Palos.
06/08/2018 - 00:00
Moltíssimes referències a la comunió popular que porta un fòrum romà, així com els crits dels assistents manifestant la seva procedència (des d’Uruguai fins a Rússia) i els instruments de corda protagonistes d’aquest fi de gira
23/07/2018 - 00:00
Dissabte es va ajuntar pràcticament tot el que els sentits d’un humà poden voler satisfer. Per la vista, un entorn inigualable en plena posta de sol i crepuscle a l’entorn de Vilajuïga i les seves vinyes des de Mas Espelt.