,
16/08/2026 - 20:00
Crítica cultural
Foto:
Txus Garcia

El rugit de la Pantera

30 anys de carrera es diu aviat. L’Empordà ha vist néixer i consolidar una de les veus més espectaculars que tenim en aquest món, capaç d’agafar registres inimaginables des d’una veu d’infant fins als aguts més celebrats a les òperes més selectes. La Pantera de Figueres va portar al Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols un repertori farcit d’èxits i tot el seu armari de vestits de diva.

Quan es té una veu així, se n’és conscient. Des dels inicis, Mònica Naranjo no ha hagut de “sobrevivir”, més aviat els múltiples camins estilístics que se li obrien, també en altres continents. 

Alguns coneixíem les típiques imprescindibles peces dels inicis, però quan va arribar Tarántula es va fer palès que des d’Europa, la Naranjo tenia més coses a dir i podia crear hits com els d’aquell disc que encara se celebren i dels nous com Puzzles o Por un like. Planteges una gira d’èxits i encara n’has de cantar de nous, quin remei!

Si bé l’edat no perdona, la veu és el pal de paller de qualsevol concert de la Pantera. Ballarins i coristes amaneixen les cançons interpretades per la banda, que amb uns gràfics impecables podrien situar-se en qualsevol escenari internacional. La perfecció es va trencar, malauradament, per alguns popurris que cantaven els coristes en canvis de vestuaris, per bé que cal entendre les pauses que un show d’aquesta alçada requereix. Una altra qüestió que s’ha anat perdent amb el temps és la llengua catalana, que va utilitzar a l’inici del concert per canviar ben aviat a la llengua de les seves cançons.

Mónica Naranjo és una estrella de la música que segueix impressionant amb les seves cançons i la seva tranquil·litat en cantar-les amb les millors gales i energia de fa 30 anys. Pantera en Libertad, Desátame, Entender el amor, Europa, Empiezo a recordarte, Fama… la llista és llarga i indiscutible, sempre condicionada a la culminació amb Sobreviviré.  Porta Ferrada manté el seu cartell amb sorpreses any rere any que costa evitar baixar a Sant Feliu per descobrir-les. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

25/05/2024 - 00:00
Free-jazz: Jazz avantguardista originat als anys cinquanta i seixanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una manca total o parcial de tonalitat, de seqüència harmònica, d'estructura estròfica i de c
04/05/2024 - 00:00
“Crida als ocells de colors llampants” és com l’Òscar més alt dels Òscars, (poca presentació cal després de més d’una dècada de La Competència), l’Andreu, titula el seu primer espectacle en format monòleg (stand-up).
04/02/2024 - 00:00
Quan no pot anar millor, empitjora. I empitjora quan no pot anar millor.
17/12/2023 - 00:00
Assolint la majoria d’edat des d’aquella maqueta Catalonautes, un 75% d’Els Amics de les Arts arribaven dissabte amb totes les certeses al Teatre Jardí per presentar el sisè disc, Allà on volia.
20/11/2023 - 00:00
La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual.
05/11/2023 - 00:00
FitzRoy, o anomenada també Chaltén, en els llimbs de Xile i Argentina, representa una muntanya particular de 3.400 metres a la Patagònia i és tot un repte per qualsevol que hi vol fer cordada.