,
25/05/2024
Crítica cultural
Marco Mezquida
Foto:
Jordi Blanco

El Trio de tifons que retorna el jazz a Figueres

Free-jazz: Jazz avantguardista originat als anys cinquanta i seixanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una manca total o parcial de tonalitat, de seqüència harmònica, d'estructura estròfica i de continuïtat rítmica.

 

© Apolinar Gómez 

En un moment de convulsió estatunidenca, arrel dels moviments d'alliberament del «Power Black» sota la direcció de Martin Luther King primer, i de Malcon X después, va esquitxar el jazz quan músics com Ornette Coleman, Don Cherry o Archie Sheep van subvertir l'ordre estètic del gènere com a resposta. I ja és ben curiós, però avui el subgènere té més seguidors entre el públic blanc fora ii dins del seu país natal, que entre el propi poble negre. Amb aquesta motxilla, canviem de contintent...

Com el jazz que Marco Mezquida (piano), Massa Kamaguchi (contrabaix) i Ramon Prats (bateria) van portar La Cate de Figueres, amb aires japonesos degut als tifons que allarguen les tornades del Japó d’aquest músic menorquí, el públic altempordanès es va rendir des del primer minut a aquest arribat Tornado.

I és que aquest fill de professors d’escola, que ja estudiava piano amb set anys i ha tocat als principals festivals internacionals de jazz arreu del món, també exerceix la docència. Com la vida del músic, més voltes que un ventilador tifó.

© Apolinar Gómez 

Tanmateix, la nit a Figueres, es va basar en aquesta improvisació mig arranjada que deu resultar ser el free-jazz. Si bé el nom sota el qual va actuar no ho menciona, el format trio que va caracteritzar la vetllada no va ajudar-se de cap vent, però el contrabaix de Kamaguchi i la percussió de Prats van fer-nos viatjar discreta però també contundentment per sonoritats que bevien dels projectes predecessors en música clàssica, popular, el pop i el flamenc.

De Hokkaido a Maó, de Barcelona a Figueres, Mezquida demostra tenir uns dits que arriben a totes les tecles del seu instrument predilecte, amb un acompanyament que l’engrandeix i per servidor, que va venir a cegues sordes per deixar-se sorprendre, va complir absolutament el meu objectiu.

I amb això, donem per inaugurat el finalment retornat Festival de Jazz de Figueres, que continua del 2 al 8 de juny.

© Apolinar Gómez

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

23/03/2025
Fa aproximadament una setmana, Txell Feixas estrenava programa a 3Cat mostrant dones afganeses regalant llibretes i bolígrafs a talibans, com quan a Portugal regalaven clavells també a soldats del règim.
16/03/2025
Imagina’t no haver de buscar sonoritats de James Blake o Mogwai, ni tan sols sortir de l’Empordà per sentir teclats com els que toca Clara Peya.
03/03/2025
David Mamet va escriure el 1999 Boston Marriage, en la qual Anna i Claire, juntament amb la minyona escocesa de la primera, exposen una sèrie de fets que exploren les relacions de poder entre una dues dones benestants i
27/02/2025
Diu Wajdi Mouawad que “la vérité n’est pas une propriété”, i diu Oriol Broggi que les veritats són el gran tema del libanès afincat a Canadà: com les rebem?
20/01/2025
Des que anava a la universitat un relativament llunyà 2009, en Peyu feia fins i tot agradable l’anada amb la Renfe des d’El Fricandó Matiner amb trucades il·lustres com la que va fer a la Guardia Civil per donar l’adreça
02/12/2024
L’ésser humà, per la seva condició racional, té una capacitat de crear la seva pròpia realitat mitjançant la mentida. Aquest, segurament, fou el que va fascinar més a Emmanuel Carrère per escriure L’Adversari.
25/11/2024
Un segle abans de la Primera Guerra Mundial, després de la primera derrota de Napoleó, va tenir lloc un encontre amb una pretensió implícita que no deixava d’ignorar l’elefant de l’habitació: feia quatre dies de la Revolució Fra