,
16/08/2026 - 20:00
Crítica cultural
Foto:
Txus Garcia

El rugit de la Pantera

30 anys de carrera es diu aviat. L’Empordà ha vist néixer i consolidar una de les veus més espectaculars que tenim en aquest món, capaç d’agafar registres inimaginables des d’una veu d’infant fins als aguts més celebrats a les òperes més selectes. La Pantera de Figueres va portar al Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols un repertori farcit d’èxits i tot el seu armari de vestits de diva.

Quan es té una veu així, se n’és conscient. Des dels inicis, Mònica Naranjo no ha hagut de “sobrevivir”, més aviat els múltiples camins estilístics que se li obrien, també en altres continents. 

Alguns coneixíem les típiques imprescindibles peces dels inicis, però quan va arribar Tarántula es va fer palès que des d’Europa, la Naranjo tenia més coses a dir i podia crear hits com els d’aquell disc que encara se celebren i dels nous com Puzzles o Por un like. Planteges una gira d’èxits i encara n’has de cantar de nous, quin remei!

Si bé l’edat no perdona, la veu és el pal de paller de qualsevol concert de la Pantera. Ballarins i coristes amaneixen les cançons interpretades per la banda, que amb uns gràfics impecables podrien situar-se en qualsevol escenari internacional. La perfecció es va trencar, malauradament, per alguns popurris que cantaven els coristes en canvis de vestuaris, per bé que cal entendre les pauses que un show d’aquesta alçada requereix. Una altra qüestió que s’ha anat perdent amb el temps és la llengua catalana, que va utilitzar a l’inici del concert per canviar ben aviat a la llengua de les seves cançons.

Mónica Naranjo és una estrella de la música que segueix impressionant amb les seves cançons i la seva tranquil·litat en cantar-les amb les millors gales i energia de fa 30 anys. Pantera en Libertad, Desátame, Entender el amor, Europa, Empiezo a recordarte, Fama… la llista és llarga i indiscutible, sempre condicionada a la culminació amb Sobreviviré.  Porta Ferrada manté el seu cartell amb sorpreses any rere any que costa evitar baixar a Sant Feliu per descobrir-les. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

06/08/2019 - 00:00
Els barris afrourugaians de Montevideo van veure com l’elit blanca prohibia l’any 1808 uns ritmes atronadors produïts per uns grups compactes que desfilaven pels carrers de la ciutat.
08/07/2019 - 00:00
[...] com aquells músics que comencen amb l'Hallelujah i acaben amb La Bamba.
16/06/2019 - 00:00
Secretly hoping you catch me looking (“esperant dissimuladament que em pesquis mirant-me”) dóna nom al segon disc que Pavvla va presentar dissabte a la Sala Cotton de Peralada per cloure els Concerts
27/05/2019 - 00:00
Foggy-Folk és com categoritzaven les cançons de Joana Serrat a la sala Dan’s Silverleaf de Denton, Texas.
20/05/2019 - 00:00
Imagina que tens dos germans i de cop mor un tiet avi que us fa caure del cel una herència de 35.000€. Que tot pinta molt bonic, tot i tenir una vida de merda i tot just tastes els compromisos gruixuts.
27/04/2019 - 00:00
El Preu d’Arthur Miller omplia el Teatre Jardí. Figueres a Escena no ha de patir quan Rosa Renom, Pere Arquillué, Ramon Madaula i Lluís Marco trepitgen un escenari i Sílvia Munt els dirigeix.
10/03/2019 - 00:00
“Crec que en realitat tots som la mateixa persona; si ho entenguéssim tots, tot seria més fàcil”