,
21/08/2026 - 12:15
Crítica cultural
Nile Rodgers & CHIC
Foto:
Oriol Abulí

Els “Good Times” del Studio 54 i Ben Harper

A falta de tancar demà amb una darrera vetllada a la Guíxols Arena, Porta Ferrada va oferir dimecres el doble concert més estel·lar de la seva edició de 2026. Si bé Ben Harper porta anys trepitjant els escenaris de les comarques gironines, aquella era una nit especial, ja que va ser el luxós preludi del seu admiradíssim guitarrista i compositor Nile Rodgers. 

Amb un impecable directe sense floritures, ni tan sols cap visualitzador més enllà del que oferien les càmeres del festival a les pantalles laterals, les slide guitars i The Innocent Criminals acompanyaven el californià amb una selecció que combinava el rock, el blues, el reggae, el soul i el folk amb una coctelera que delectava al públic que ocupava la platea i grada posteriors, en un espai reconvertit en aquesta edició que li dóna un aire de festa major i et fa sentir ben a prop dels artistes siguis on siguis.

I de la costa oest vam saltar a la costa est estatunidenca, amb el mític Nile Rodgers, inseparable del grup CHIC, qui des dels anys 70 que cuina i produeix èxits especialment del mític Studio 54 de Nova York. El concert va ser un repàs dels mítics èxits com Le Freak, Good times o I want your love. Però és que Rodgers és també l’artista rere grandíssimes peces com Let’s Dance i China Girl de David Bowie, Like a Virgin i Material Girl de Madonna o més recentment Get Lucky de Daft Punk i Cuff it de Beyoncé. No hi van faltar, amb les veus de Naomi Rodgers i Audrey Martells, qui juntament amb la resta de la banda capitanejaven un escenari d’un dels concerts més memorables d’aquest 2026 en tot Catalunya. 

Porta Ferrada sap com trobar any rere any un cartell amb artistes d’una categoria que ja els agradaria a d’altres poder portar per un públic de tots els perfils i poc preocupats pel que van pagar per l’entrada. En aquesta ocasió, com la majoria de les vetllades a Guíxols Arena, hi havien dos concerts que tenien el mateix cost (i menor) que en molts festivals de la Costa Brava oferint el doble d’artistes.

Des de la calmada Below Sea Level a cappella fins a l’apoteòsic Good Times i el seu festiu ritme amb el que no pots deixar de ballar, Porta Ferrada ens va fer passar de l’slide guitar a la pista de ball sense baixar l’entusiasme. De costa a costa estatunidenca, però alhora global, ja estem pendents de què caldrà anar a veure l’any vinent a Sant Feliu. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

10/03/2019 - 00:00
“Crec que en realitat tots som la mateixa persona; si ho entenguéssim tots, tot seria més fàcil”
05/01/2019 - 00:00
Diguem-ho clar: mai fa basarda tenir un bon amic que en sap un colló de música. D’aquells que et diuen 300 noms dels quals en coneixes un 1% i te’n sona un 9%.
17/11/2018 - 00:00
No us enganyaré: sempre m’han costat els concerts massa despullats. Ha de ser un/a artista que capti suficientment l’atenció i/o el hype com perquè servidor es desplaci fins a una convocatòria d’aquest caire.
28/10/2018 - 00:00
Qui no coneix Moby Dick, avui en dia? Qui no ha sofert algun mal que li ha propiciat una certa dèria? Una espina clavada. Doncs precisament és aquest el propi leitmotiv de l’adaptació capitanejada per Josep Maria Pou.
20/10/2018 - 00:00
Quan ets fill dels 90, poca cosa pots haver viscut de la Movida. Tampoc d’una de les seves bandes insignes, dissolta quan qui us escriu aquestes línies encara no sabia ni què volia dir afaitar-se.
14/10/2018 - 00:00
Fa mesos que Daniel J. Meyer va escriure en una (!!) nit el text d’una obra que es capitanejaria amb la direcció de Montse Rodríguez i la interpretació d’Albert Salazar.
15/08/2018 - 00:00
Era ple. Noa no ho va aconseguir, en Pau sí. Perquè dimarts era més Pau que Jarabe, a Cadaqués. Tot i que també era molt Jarabe pel repàs de repertori d’aquells 50 Palos.