,
15/12/2025
Crítica cultural
Guillamino interpretant "T'estava esperant"
Foto:
Oriol Abulí

Errar Bé

Guillamino va tornar a ser primera vegada a Figueres. A la primera edició del 66 Butaques, on l’Obès Musical també va ser present, Pau Guillamet va presentar el seu meravellós Fra Júpiter (fet a Poblet) en aquest cicle on el passat dissabte 13 va tancar el cercle, amb el tret de sortida a l’edició d’enguany amb la pre-estrena d’Erra & Bé. I sí, com bé dius al single, Guillamino, t’estàvem esperant, amb la sala Toni Montal de la Cate ben plena.

7 anys han passat entre aquests dos àlbums, i aquest silenci es trencarà definitivament el proper febrer amb la sortida del disc. Però nosaltres ja vam poder presenciar peces com Nomenamoraré o Agents secrets (atenció a aquesta darrera, que vindrà acompanyada de videoclip a Portbou). La nova proposta de Guillamino s’allunya d’aquell intimisme made in Poblet, i el seu títol ho deixa ben clar: R&B dels 90 però creuat amb sons de Frank Ocean o Steve Lacy i el G-Funk i west coast californià.

Figueres va poder també retrobar celebrats èxits com Cel tan blau o la despullada versió a cappella i guitarra de Deusa do amor (Moreno Veloso), per acabar un concert (potser massa curt) que repetia el primer avançament d’aquest nou disc apunt de sortir del forn. Tot i que fa ben poc van sonar a Besalú (Fira LiberisLiber) la majoria de les cançons dels discos publicats i versions que van sonar a La Cate, aquest concert va ser un nou inici amb nova banda i ganes de seguir girant.

El títol, per bé que fa referència a aquest estil que no deixa de combinar amb més sons guitarrers, apel·la també a la capacitat d’equivocar-se per fer-ho millor, per mostrar-se tan humà i ben parit com és l’ambient dels seus concerts.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

07/08/2023
The Telephone, or L’amour à trois (1946) de l’italoamericà Gian Carlo Menotti, és la proposta operística que el Festival Castell de Peralada va triar per un públic més jove en l’edició d’enguany, essent-ne la única si e
01/08/2023
Vint-i-quatre “Violons du Roy”, entre ells Guillaume Dumanoir, formaven l’orquestra de corda que va crear Lluís XIII i el seu successor Lluís XIV la va consolidar.
04/06/2023
2023 serà, novament, un any que farà destacar l’Empordà musicalment per onzena vegada, especialment per Sant Joan.
14/05/2023
Llàtzer Garcia va estrenar divendres per primer cop fora de Barcelona Al final, les visions, producció de la Sala Beckett i el Festival Grec.
07/05/2023
El moviment és la clau. Jorge Drexler ho manifesta molt clarament a Movimiento: som una espècie viva, perquè ens movem i ens precedeixen generacions i generacions d’immigrants. Som “de todos lados un poco”.
24/04/2023
Veient com darrerament alterna concerts entre Estats Units i Europa, Núria Graham ens va presentar gairebé per primer cop a Girona el seu nou disc Cyclamen, amb una aura de jazz i un protagonisme del piano, encerclat d’un
17/04/2023
El Ticket to ride: Bach, Beatles, Glass i Bowie de la GIO Symphonia es presenta com un viatge entre mons influents en la història de la música, amb l’acompanyament de la magnífica veu d’Elena Tarrats.