,
15/12/2025
Crítica cultural
Guillamino interpretant "T'estava esperant"
Foto:
Oriol Abulí

Errar Bé

Guillamino va tornar a ser primera vegada a Figueres. A la primera edició del 66 Butaques, on l’Obès Musical també va ser present, Pau Guillamet va presentar el seu meravellós Fra Júpiter (fet a Poblet) en aquest cicle on el passat dissabte 13 va tancar el cercle, amb el tret de sortida a l’edició d’enguany amb la pre-estrena d’Erra & Bé. I sí, com bé dius al single, Guillamino, t’estàvem esperant, amb la sala Toni Montal de la Cate ben plena.

7 anys han passat entre aquests dos àlbums, i aquest silenci es trencarà definitivament el proper febrer amb la sortida del disc. Però nosaltres ja vam poder presenciar peces com Nomenamoraré o Agents secrets (atenció a aquesta darrera, que vindrà acompanyada de videoclip a Portbou). La nova proposta de Guillamino s’allunya d’aquell intimisme made in Poblet, i el seu títol ho deixa ben clar: R&B dels 90 però creuat amb sons de Frank Ocean o Steve Lacy i el G-Funk i west coast californià.

Figueres va poder també retrobar celebrats èxits com Cel tan blau o la despullada versió a cappella i guitarra de Deusa do amor (Moreno Veloso), per acabar un concert (potser massa curt) que repetia el primer avançament d’aquest nou disc apunt de sortir del forn. Tot i que fa ben poc van sonar a Besalú (Fira LiberisLiber) la majoria de les cançons dels discos publicats i versions que van sonar a La Cate, aquest concert va ser un nou inici amb nova banda i ganes de seguir girant.

El títol, per bé que fa referència a aquest estil que no deixa de combinar amb més sons guitarrers, apel·la també a la capacitat d’equivocar-se per fer-ho millor, per mostrar-se tan humà i ben parit com és l’ambient dels seus concerts.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

17/04/2023
El Ticket to ride: Bach, Beatles, Glass i Bowie de la GIO Symphonia es presenta com un viatge entre mons influents en la història de la música, amb l’acompanyament de la magnífica veu d’Elena Tarrats.
10/04/2023
Si creus en els límits de l’humor, més val que no vagis a cap proposta d’El Soterrani. Ni tampoc a la majoria de propostes humorístiques, ja que, mai millor dit, es perd la gràcia.
09/04/2023
Ha tornat l’època de processons, escapades setmanals, i a Figueres també significa temps del consolidadíssim Festival Còmic.
18/03/2023
La calidesa d’un espai com la Sala Toni Montal de la Cate es va fer encara més evident ahir, entre les peces despullades d’artificis, com ens té ben acostumats en els seus discos l’eivissenc Miquel Serra.
25/02/2023
Amb la determinació de crear una realitat diferent a la que els envaeix, Moriu-vos de Cultura i Conflicte fa una clara denúncia al tracte que donem a la vellesa.
31/07/2022
L’emperador Adrià i Antínoo. Antínoo i l’emperador Adrià. Robert Mapplethorpe i Jörn Weisbrodt. Jörn Weisbrodt i Robert Mapplethorpe. La mort de Sondheim i aquell buit. La música i Rufus Wainwright. Rufus Wainwright i Peralada.
30/03/2022
Europa Bull planteja: “És, Europa en si, un acudit? Ens hauria de fer pixar? O ens hem de cagar?”. I no cal ser gaire europeu per entendre que la pregunta és retòrica.