,
15/12/2025
Crítica cultural
Guillamino interpretant "T'estava esperant"
Foto:
Oriol Abulí

Errar Bé

Guillamino va tornar a ser primera vegada a Figueres. A la primera edició del 66 Butaques, on l’Obès Musical també va ser present, Pau Guillamet va presentar el seu meravellós Fra Júpiter (fet a Poblet) en aquest cicle on el passat dissabte 13 va tancar el cercle, amb el tret de sortida a l’edició d’enguany amb la pre-estrena d’Erra & Bé. I sí, com bé dius al single, Guillamino, t’estàvem esperant, amb la sala Toni Montal de la Cate ben plena.

7 anys han passat entre aquests dos àlbums, i aquest silenci es trencarà definitivament el proper febrer amb la sortida del disc. Però nosaltres ja vam poder presenciar peces com Nomenamoraré o Agents secrets (atenció a aquesta darrera, que vindrà acompanyada de videoclip a Portbou). La nova proposta de Guillamino s’allunya d’aquell intimisme made in Poblet, i el seu títol ho deixa ben clar: R&B dels 90 però creuat amb sons de Frank Ocean o Steve Lacy i el G-Funk i west coast californià.

Figueres va poder també retrobar celebrats èxits com Cel tan blau o la despullada versió a cappella i guitarra de Deusa do amor (Moreno Veloso), per acabar un concert (potser massa curt) que repetia el primer avançament d’aquest nou disc apunt de sortir del forn. Tot i que fa ben poc van sonar a Besalú (Fira LiberisLiber) la majoria de les cançons dels discos publicats i versions que van sonar a La Cate, aquest concert va ser un nou inici amb nova banda i ganes de seguir girant.

El títol, per bé que fa referència a aquest estil que no deixa de combinar amb més sons guitarrers, apel·la també a la capacitat d’equivocar-se per fer-ho millor, per mostrar-se tan humà i ben parit com és l’ambient dels seus concerts.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

03/05/2021
Algunes vam fer una associació directa amb Figueres en veure com, al començament de Cobertura, Clara Segura i Bruno Oro ens presentaven la inauguració d’un antic cinema recuperat com a motiu pel qual el públic també era p
28/02/2021
Genocidi: exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc. (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans).
20/02/2021
El 66butaques continua acostumant-nos a bons concerts un cop al mes. En teniu bons exemples en aquest bloc.
13/02/2021
Les perifèries tenen nom propi, però no el sabem.”
04/02/2021
L’escenificació en un drama documental
13/12/2020
Em permeto la típica expressió de final d’article: l’espera va valdre la pena per arribar a la presentació de Kevin de Ferran Palau a la Cate de Figueres.