,
04/02/2024
Crítica cultural
Foto:
Jordi Blanco

La Ludwig en un (bon) Jardí

Quan no pot anar millor, empitjora.

I empitjora quan no pot anar millor.

Així comença la darrera peça de Gràcies per venir, el segon disc de la Ludwig Band. No cal esplaiar-se massa explicant la curta i meteòrica trajectòria del segon millor grup d’Espolla, però en poc temps ja s’han consagrat a la cúspide dels directes a Catalunya, independentment de l’idioma i l’espai on tingui lloc el concert. No pots anar a veure la Ludwig sense ballar El Fill del Rei o delectar-te en les coreografies i improvisacions que fan únic cada concert. I això és exactament el que va passar a la capital de l’Alt Empordà.

Al Teatre Jardí de Figueres, la banda no va tenir un públic dels que s’aixeca a la primera cançó, com darrerament a Girona o Vic, però més d’un va quedar impressionat veient com Quim Carandell es passejava per alguna llotja i pujava a l’amfiteatre tot fent befa de la naturalesa sense fil de la guitarra que brandava –i que més tard li feia una mica la guitza. No va faltar el moment en que Andreu Galofré, Gabriel Bosch, Pau Esteve i Lluc Valverde (deixant a la bateria en Roger Cassola) el van acompanyar, tot trencant una mica aquesta inevitable fredor que et genera un pati de butaques, per molt adorable que sigui l’infravalorat modernisme figuerenc.

Lluc Valverde i Andreu Galofré

En definitiva, van sonar cançons dels dos discos i EPs, amb un divers recorregut farcit d’anècdotes i improvisacions. Per exemple, no hi va faltar alguna irònica menció a l’Acústica, que sempre desperta alguna passió a Figueres.

I el darrer tram de concert va ser el que el va fer més especial. El projecte “Planters” de ConArte ha unit les escoles Amistat, Anicet de Pagès i Pous i Pagès, representant de facto la primera col·laboració de la banda. Han triat bé, fent tallers on es van enriquir musicalment i compartir experiències amb els sis membres de la banda. I això s’ha traduït en un final, ara sí dempeus, de tot el teatre i la platea plena de mainada cantant Jerusalem, El Fill del Rei i, evidentment, S’ha mort l’home més vell d’Espolla.

 

Si has de riure, riu, si has de plorar, plora,

però algun dia hauràs d'entendre d'un cop

que el final de tota aquesta història

només té una conclusió:

La fortuna és una nòria

i la sort un gronxador.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

18/03/2023
La calidesa d’un espai com la Sala Toni Montal de la Cate es va fer encara més evident ahir, entre les peces despullades d’artificis, com ens té ben acostumats en els seus discos l’eivissenc Miquel Serra.
25/02/2023
Amb la determinació de crear una realitat diferent a la que els envaeix, Moriu-vos de Cultura i Conflicte fa una clara denúncia al tracte que donem a la vellesa.
31/07/2022
L’emperador Adrià i Antínoo. Antínoo i l’emperador Adrià. Robert Mapplethorpe i Jörn Weisbrodt. Jörn Weisbrodt i Robert Mapplethorpe. La mort de Sondheim i aquell buit. La música i Rufus Wainwright. Rufus Wainwright i Peralada.
30/03/2022
Europa Bull planteja: “És, Europa en si, un acudit? Ens hauria de fer pixar? O ens hem de cagar?”. I no cal ser gaire europeu per entendre que la pregunta és retòrica.
21/03/2022
Björk, Lorca, dones pashtun afganes, la Verge Maria, visions de Hildegarda de Bingen i poesia de Safo de Mitilene són algunes de les veus que van sorgir en boca de Tarta Relena i la seva instrumentació electrònica embolcallada l
30/01/2022
“El meu regne per un espectador intel·ligent”, rebla el Joan Carreras nascut del text de l’uruguaià multi-premiat Gabriel Calderón. Un Joan molest per no semblar prou “mascle” pel fet de ser actor.
16/01/2022
“Onde otros ven penes yo veo alegríes”, diu la bio de l’asturianu que es va ficar Figueres a la butxaca des del primer minut de concert.