'Delta de Venus'

Delta de Venus és un llibre de relats eròtics de l’escriptora franco-nord-americana Anaïs Nin, d’ascendència catalana per part de pare, publicat pòstumament l’any 1977, però escrit originalment a la dècada dels quaranta als Estats Units. Nin va ser la primera dona que escrivia contes d’aquest gener literari. Tan explícits, alguns, que hi ha qui podria considerar que la línia que separa l’erotisme de la pornografia és del tot inexistent.

La característica principal d’aquestes històries és que estan escrites des d’una òptica femenina, és a dir, des d’un pensament i una interpretació femenins. Nin narra escenes brutals, descarnades i passionals que es complementen amb passatges d’un gran erotisme, alimentats per subtils plasmacions referents als sentiments i les emocions, igualment passionals, aconseguint una sensualitat d’allò més suggestiva.

Són relats breus que es llegeixen ràpidament, amens i ben descrits. Els seus protagonistes són tant homes com dones i les històries poden embolcallar personatges al llarg d’una vida (i una evolució –principalment– sexual) o durant un moment, amb la corresponent màgia, sensibilitat o excés en cada cas. Alguns són personatges experts, introduïts en l’art de l’amor i la seducció; d’altres s’hi enganxen, amb conseqüències nefastes; d’altres el descobreixen amb una incipient libidinositat i d’altres comparteixen moments compromesos i excitants, entre incestos, infidelitats i altres perversions.

També hi ha relats que, al mateix temps, aborden la temàtica de les diferències culturals per relacionar-ho amb el sexe. Per exemple, entre una noia de París i un home peruà que la introdueix en el món de les drogues i de la percepció exacerbada (en tots els sentits) a la ciutat de Lima. Tot i que el punt de vista és femení, els relats no són només per a dones, això seria absurd. Són relats per tothom, i són (sobretot) relats que van més enllà de la pura pornografia, que busquen i que retraten el sentir humà: el desig, el recel, la frustració, l’engany, el plaer.

La producció de Nin és molt extensa i no es limita a Delta de Venus. Els seus famosos Diaris i altres llibres com La casa de l’incest, Ocells de foc i un llarg etcètera, se sumen a la morbosa relació que tingués amb un altre mestre del relat eròtic, Henry Miller, i la seva dona June, així com a la suposada relació incestuosa que mantingué amb el seu pare, el pianista i compositor Joaquim Nin.  

Delta de Venus és un llibre en el qual Anaïs Nin comença a fer públic, d’una manera més que notòria, el seu estil, escandalós i explícit per l’època, i el seu interès literari. És un llibre, un referent, d’una escriptora interessada per la passió i l’experimentació de les sensacions humanes que intervenen en una relació entre homes i dones, que s’estenen des de la seducció de la mirada i l’estètica de la roba fins a les brutalitats que hom pot dur a terme en la seva intimitat (o en públic, això cadascú). És un llibre, en fi, d’una dona apassionada, sensible i polèmica, que no deixa indiferent.