,
09/12/2013
Literatura

'Crim i càstig'

Crim i càstig, escrita per Fiódor Dostoievski, és una excepcional novel·la que planteja les circumstàncies del sentiment de rebel·lió i els dilemes del seu protagonista per trobar-hi algun sentit que justifiqui les seves conseqüències. El nihilisme és el concepte latent que estructura el rerefons de la història, que penetra a la ment d’un personatge tan complex com contradictori.  

La novel·la fou publicada per primer cop l’any 1866 en un diari anomenat El missatger rus, i és un referent indiscutible de la literatura russa i de la novel·la psicològica. En aquest escrit, Dostoievski va plasmar-hi, com en gairebé tota la seva obra, aspectes de la seva concepció vital, estretament vinculats amb l’esmentat nihilisme, la transcendència de la consciència, la rebel·lió, el fàstic vital i, com a conseqüència inqüestionable de tot ells, la paradoxa, que posa de manifest la impotència humana davant la transcendència.

L’argument tracta sobre els problemes existencials del seu protagonista, Raskòlnikov, un jove estudiant de Dret que té serioses dificultats per subsistir. Els problemes econòmics que pateixen ell i la seva família, juntament amb un terrible sentiment de rebuig i desemparament vitals, el condueixen a cometre un crim.

Raskòlnikov assassina una vella i mesquina usurera i, a partir d’aquest moment, tota la història se centra en el seus conflictes interns per el fet d’haver executat aquest crim. Aquesta és la trama principal, si bé entremig van apareixent altres temes secundaris, tots relacionats amb la figura de Raskòlnikov, amb la irrupció de diferents personatges, cada un amb una psicologia molt definida i profunda.

La clau de la novel·la no és l’assassinat pròpiament, sinó els seus perquès i les seves conseqüències, enteses des d’una complicada concepció de la moral, de la condició humana i de Déu. El protagonista no comet el crim per obtenir diners (com després es comprova), sinó més aviat perquè jutja que la vella, una dona vil i menyspreable, és un ser humà menor, i que la seva existència és irrisòria, prescindible. Com que el món és injust i cruel, Raskòlnikov creu que hi ha una sèrie de persones que tenen la potestat de cometre el crim si aquest produeix un benefici per a la societat.   

La seva acció, però, sols aconsegueix provocar-li un major desassossec, empitjorant la seva condició i la relació amb aquells que l’envolten, incapaç de suportar la gran qüestió, que no és altra que la pròpia vida, sense dissort i amargor.  

El final de la història és obert, tota vegada que Raskòlnikov pren una determinació. Aleshores s’observa si ha estat capaç de trobar una pau i de quina manera hi ha influït l’amor, personificat per un personatge femení tan colpidor i malaurat com ell mateix.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Francesc Ginabreda (La Vall d'en Bas,1989). Llicenciat en Periodisme per la UAB. Estudio per ser assessor i corrector lingüístic en llengua catalana, però el que més m'agrada és la literatura (en qualsevol llengua). Per això, en aquest blog parlaré de llibres i d'autors que, d'una manera o altra, m'han marcat (i segueixen i seguiran fent-ho) en la meva trajectòria com a lector i escriptor.

08/04/2014
Relatos de lo inesperadoés un llibre de contes de l’escriptor britànic Roald Dahl i una de les seves obres més conegudes. Hom considera que és, també, una de les més brillants (si no la millor).
25/03/2014
Carme Riera es va donar a conèixer de manera brillant l’any 1975 gràcies a la publicació de la seva primera obra, Te deix, amor, la mar com a penyora, un llibre de contes que va ser tot un èxit de vendes, elogiat per la
19/03/2014
L’editorial Adesiara, una de les que ofereix millors llibres traduïts al català, va publicar el 2008 L’exclosa, de Luigi Pirandello, una novel·la ambientada a la Sicília de finals del segle XIX impregnada de tra
05/03/2014
Prisioneros en el paraíso és una novel·la escrita pel finaldès Arto Paasilinna, publicada per Anagrama l'any 2012, tot i que l'original dati del 1974.
06/02/2014
Amb la seva precisió i elegància característiques, Gabriel García Márquez explica a Memoria de mis putas tristes la història d’un home que, el dia del seu norantè aniversari, decideix celebrar-lo passan
27/01/2014
Desplomats és un llibre escrit per Woody Allen, sui generis en tota regla.
21/01/2014
Quim Monzó (Barcelona, 1952) escriu a El perquè de tot plegat trenta relats breus que retraten els dubtes, els desigs i les contradiccions de l'ésser humà en la societat contemporània.