'El quadern gris'

De tot el conjunt de l’extensíssima obra de Josep Pla, El quadern gris és sens dubte el títol més representatiu i complet que hi ha per fer un tast del seu estil i les seves temàtiques narratives, perquè les condensa totes. El quadern gris és un dietari escrit amb 21 anys però modificat constantment al llarg de la seva vida. S’hi compten reflexions de tot tipus, en tot moment acompanyades de subtils matisos irònics, alguns de més mordaços i d’altres de més apaivagats.

Però aquesta obra no només comprèn una síntesi estilística i temàtica. És, també, un compendi d’impressions sobre una època i un entorn social en dos àmbits molt diferents: la seva Palafrugell natal i la ciutat de Barcelona. Pla narra les seves vicissituds amb un llenguatge planer, proper, fent gala (com sempre) de la seva precisió per trobar l’adjectiu més adequat; el més planià.

El quadern gris és el retrat de la societat catalana després de la Primera Guerra Mundial. Per un cantó, de la Barcelona modernista, amb la seva força cultural, i per l’altra, de la ciutat que obria els braços al progrés i a la massificació entremig de disputes polítiques i socials. També és el retrat de les tertúlies a l’Ateneu barcelonès i dels personatges que s’hi donaven cita, des d’Eugeni d’Ors fins a Josep Maria de Sagarra passant per Francesc Pujols, Joaquim Borralleras, Alexandre Plana o el mateix Pla, i la concepció estudiada del món universitari i les seves (des)ventures.

Pel que fa a la vida de poble, Pla no es cansa d’elogiar, a la seva manera, l’autenticitat de les feines de la terra i els sentiments que li provoquen; la seva afecció als passejos, a la contemplació, a freqüentar el cafè de la vila amb els seus amics... sense oblidar la relació amb la seva família o l’evocació de la infantesa. Ens presenta un relat costumista amb dosis de murrieria, sarcasme i escepticisme.

I, com que en aquest dietari s’hi troba de tot, no és estrany llegir les referències i els gustos literaris que l’acompanyaven. Tant aquells (escriptors) que llegeix com els seus propis rituals com a escriptor, que inclouen passatges més aviat tèrbols –però deliciosos– de les seves estades a les cases de dispesa de la ciutat comtal, amb  la desagradable barreja de la pudor del cafè amb la del tabac a primera hora del matí tot reflexionant sobre la problemàtica d’escriure. Pla parla de coses molt personals, és cert, però també ho és que ho fa amb astúcia, ometent o desviant certs temes i recreant-se més o menys en d’altres en funció de l’interès (literari o personal) que li sembla més convenient.       

No és cap exageració dir que El quadern gris és una de les millors obres de la literatura catalana del segle XX. Per mi, és una de les millors obres de tota la literatura catalana. Reflecteix un país, un moment històric; una vida d’un jove escriptor a cavall entre el món rural i la urbanitat creixent; una col·lecció de pàgines curulles de reflexió i ironia. I un volum més que recomanable per aprendre la riquesa lingüística del català.