,
22/12/2013
Literatura

'El quadern gris'

De tot el conjunt de l’extensíssima obra de Josep Pla, El quadern gris és sens dubte el títol més representatiu i complet que hi ha per fer un tast del seu estil i les seves temàtiques narratives, perquè les condensa totes. El quadern gris és un dietari escrit amb 21 anys però modificat constantment al llarg de la seva vida. S’hi compten reflexions de tot tipus, en tot moment acompanyades de subtils matisos irònics, alguns de més mordaços i d’altres de més apaivagats.

Però aquesta obra no només comprèn una síntesi estilística i temàtica. És, també, un compendi d’impressions sobre una època i un entorn social en dos àmbits molt diferents: la seva Palafrugell natal i la ciutat de Barcelona. Pla narra les seves vicissituds amb un llenguatge planer, proper, fent gala (com sempre) de la seva precisió per trobar l’adjectiu més adequat; el més planià.

El quadern gris és el retrat de la societat catalana després de la Primera Guerra Mundial. Per un cantó, de la Barcelona modernista, amb la seva força cultural, i per l’altra, de la ciutat que obria els braços al progrés i a la massificació entremig de disputes polítiques i socials. També és el retrat de les tertúlies a l’Ateneu barcelonès i dels personatges que s’hi donaven cita, des d’Eugeni d’Ors fins a Josep Maria de Sagarra passant per Francesc Pujols, Joaquim Borralleras, Alexandre Plana o el mateix Pla, i la concepció estudiada del món universitari i les seves (des)ventures.

Pel que fa a la vida de poble, Pla no es cansa d’elogiar, a la seva manera, l’autenticitat de les feines de la terra i els sentiments que li provoquen; la seva afecció als passejos, a la contemplació, a freqüentar el cafè de la vila amb els seus amics... sense oblidar la relació amb la seva família o l’evocació de la infantesa. Ens presenta un relat costumista amb dosis de murrieria, sarcasme i escepticisme.

I, com que en aquest dietari s’hi troba de tot, no és estrany llegir les referències i els gustos literaris que l’acompanyaven. Tant aquells (escriptors) que llegeix com els seus propis rituals com a escriptor, que inclouen passatges més aviat tèrbols –però deliciosos– de les seves estades a les cases de dispesa de la ciutat comtal, amb  la desagradable barreja de la pudor del cafè amb la del tabac a primera hora del matí tot reflexionant sobre la problemàtica d’escriure. Pla parla de coses molt personals, és cert, però també ho és que ho fa amb astúcia, ometent o desviant certs temes i recreant-se més o menys en d’altres en funció de l’interès (literari o personal) que li sembla més convenient.       

No és cap exageració dir que El quadern gris és una de les millors obres de la literatura catalana del segle XX. Per mi, és una de les millors obres de tota la literatura catalana. Reflecteix un país, un moment històric; una vida d’un jove escriptor a cavall entre el món rural i la urbanitat creixent; una col·lecció de pàgines curulles de reflexió i ironia. I un volum més que recomanable per aprendre la riquesa lingüística del català.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Francesc Ginabreda (La Vall d'en Bas,1989). Llicenciat en Periodisme per la UAB. Estudio per ser assessor i corrector lingüístic en llengua catalana, però el que més m'agrada és la literatura (en qualsevol llengua). Per això, en aquest blog parlaré de llibres i d'autors que, d'una manera o altra, m'han marcat (i segueixen i seguiran fent-ho) en la meva trajectòria com a lector i escriptor.

08/04/2014
Relatos de lo inesperadoés un llibre de contes de l’escriptor britànic Roald Dahl i una de les seves obres més conegudes. Hom considera que és, també, una de les més brillants (si no la millor).
25/03/2014
Carme Riera es va donar a conèixer de manera brillant l’any 1975 gràcies a la publicació de la seva primera obra, Te deix, amor, la mar com a penyora, un llibre de contes que va ser tot un èxit de vendes, elogiat per la
19/03/2014
L’editorial Adesiara, una de les que ofereix millors llibres traduïts al català, va publicar el 2008 L’exclosa, de Luigi Pirandello, una novel·la ambientada a la Sicília de finals del segle XIX impregnada de tra
05/03/2014
Prisioneros en el paraíso és una novel·la escrita pel finaldès Arto Paasilinna, publicada per Anagrama l'any 2012, tot i que l'original dati del 1974.
06/02/2014
Amb la seva precisió i elegància característiques, Gabriel García Márquez explica a Memoria de mis putas tristes la història d’un home que, el dia del seu norantè aniversari, decideix celebrar-lo passan
27/01/2014
Desplomats és un llibre escrit per Woody Allen, sui generis en tota regla.
21/01/2014
Quim Monzó (Barcelona, 1952) escriu a El perquè de tot plegat trenta relats breus que retraten els dubtes, els desigs i les contradiccions de l'ésser humà en la societat contemporània.