'Desplomats'

Desplomats és un llibre escrit per Woody Allen, sui generis en tota regla. Publicat en català l'any 1985 per Columna, es tracta d'un compendi d'històries, impressions i teories d'allò més rocambolesques, algunes de tan absurdes i surrealistes que es converteixen en passatges difícils de catalogar, entre la gratuïtat, la incomprensió (si és que cal) i la genialitat. Del que no hi ha dubte, en tot cas -i això el lector ho advertirà des de la primera pàgina-, és que totes tenen un denominador comú: l'humor.

Qui hagi vist les pel·lícules de Woody Allen de seguida hi identificarà el seu estil i algunes de les seves temàtiques recurrents. Ho farà a través de relats brevíssims, de menys d'una pàgina; de contes estrafolaris; d'obres de teatre enrevessades i d'imaginaris recargolats. Encara que molts dels temes que condueixen l'acció són més aviat prosaics, els escrits solen dur inherent una produnditat, una reflexió, a la qual s'arriba, indiscutiblement, a través de situacions generalment grotesques i inversamblants.

L'autor fa servir diverses figures retòriques i aborda temàtiques molt originals, aconseguint una mena de realisme màgic molt particular, només propi (però típic, alhora) d'ell mateix. Allen parla del suïcidi, de les dones, de la mort, de Déu. Però hi ha una història que destaca per damunt de totes les altres, en què un home vol tenir una aventura "intel·lectual" fora del matrimoni perquè no està satisfet (intel·lectualment). I se'n va, d'amagat, a trobar-se amb una noia jove i guapa "experta" com una mala cosa: parlen de Melville, de Freud, de filosofia. L'home, fins i tot, s'adona que la noia "fingeix". La metàfora d'Allen en aquesta història és hilarant, magnífica.

Una altra cosa que cal destacar és la traducció. Tot i que el text ja duu ell mateix un conjunt de noms i referències bastant singulars (alguns dels quals fan sospitar la seva total invenció), la traducció catalana n'ha modificat uns quants i els ha substituït per substantius o expressions nostrades, que fan que determinades frases o fragments encara es tornin més surrealistes (tal com ho demostra el fet que algú citi, d'improvist, la ratafia d'Olot o el poeta Espriu, entre moltes altres al·lusions catalanes).

L'únic que voldria afegir és que, si us agrada Woody Allen, us agradarà Desplomats. I és que no hi ha millor humor que l'absurd, que ho és de veritat.