'Memorias de mis putas tristes'

Amb la seva precisió i elegància característiques, Gabriel García Márquez explica a Memoria de mis putas tristes la història d’un home que, el dia del seu norantè aniversari, decideix celebrar-lo passant la nit amb una nena verge de 14 anys. La novel·la, narrada en primera persona, és el relat d’un home que coneix l’amor per primera vegada, que el gaudeix i el pateix, que reflexiona sobre la proximitat de la mort i la vaguetat de la vida; sobre el sexe i l’amor, les conductes humanes i el pas del temps.

La seva és una doble història: d’una banda, la del present, guiada per l’amor creixent que experimenta per sorpresa; de l’altra, la del record, a través del seu passat, que s’intercala entremig de la primera amb l’aparició de diferents personatges i l’evocació d’altres que ja no hi són. El protagonista, malgrat els seus noranta anys, és un home que encara treballa. Ho fa escrivint articles per un diari, que canvien de to i de temàtica quan coneix la jove Delgadina: la nena de 14 de anys de qui s’enamora quan la troba plàcidament adormida la primera vegada que la veu. En aquest moment comença una relació singular, melancòlica i contemplativa, d’una profunditat que sorprèn el mateix protagonista per la seva intensitat.

La història està magníficament narrada, amb una exquisidesa de vocabulari exemplar, amb una sensibilitat (talment poètica) difícil d’igualar. Hi ha una combinació de la tenuïtat expositiva amb la sordidesa d’un ambient decadent francament brillant. El protagonista, periodista classista que té gust per la música i els llibres d’aquest mateix caràcter, recorda el seu passat pels prostíbuls i les seves relacions amb les nombroses dones que conegué. Però el seu capteniment, la seva melangia, canvien inesperadament amb la irrupció de Delgadina.

L’obra posa de manifest el desgavell al qual ha de front davant aquesta situació inesperada, exaltant la força de l’amor i totes les seves circumstàncies. El protagonista farà els possibles per guanyar-se el cor de l'adolescent, patirà el neguit i el desassossec del dubte, la ràbia i la incomprensió, la debilitat del vigor i la necessitat de l’afectuositat, les carícies, la subtilesa: un altre estadi de l’amor, un estadi més elevat, més pregon, alimentat pel silenci i la contemplació; la poesia. Un amor que transcendeix el sexe, tal com manifesta amb aquesta reflexió: “El sexo es el consuelo que uno tiene cuando no le alcanza el amor”. 

García Márquez parla de la bellesa des d’una òptica molt particular, que barreja la constància i la delicadesa d’un home de 90 anys i la innocència d’una nena de 14. És una bellesa que s’alimenta del poder de la imaginació, la seducció inconscient, la nuesa en ella mateixa, sense pretensions, i el desig i la fantasia d’una persona que “reneix” gràcies a la màgia d’una força que li fa viure la vida amb una intensitat tan frenètica com insospitada.

Memoria de mis putas tristes és una obra breu, amb un estil intimista i una narració apaivagada. És una història original, plena de matisos, amb un personatge que s’aferra a la vida i que veu com el regal que decideix fer-se el dia del seu aniversari s’acaba convertint en un regal d’una dimensió molt més profunda, que neix com a tal el dia que no gosa despertar Delgadina; el dia que la tendresa l’aclapara i l’emoció el segresta amb tota la seva violència.