Shiatsu en Moviment

El shiatsu es podria explicar d’una forma ràpida com una teràpia d’origen japonès que es basa en aconseguir l’equilibri energètic de cos i ment en el seu conjunt a través de diferents tècniques (pressions, balancejos, estiraments, mobilitzacions…), amb la finalitat de promoure el moviment fluid de l’energia vital, anomenada Ki, per a potenciar la capacitat d’auto curació que tots tenim. Mitjançant el Shiatsu aprenem a prendre consciència del nostre cos i millorar la relació amb ell.

El tacte és la forma de curació més instintiva de la que tenim constància, per això es suposa que s’estimulaven punts i meridians molt abans que fossin tractats amb agulles de pedres, com les trobades en jaciments arqueològics de Xina pertanyents a l’època Neolítica (8.000 a.C). És molt possible que els meridians i punts es descobrissin inicialment pel tacte.  

Japó sempre ha mantingut una estreta relació amb la cultura xinesa. A través d’aquest contacte cultural, durant el segle VI, els japonesos van anar adoptant les tècniques de l’acupuntura i els massatges provinents de Xina.  Va ser inevitable que aquests coneixements anessin adaptant-se a una manera de fer pròpia, d’aquesta forma el poble japonès va aportar a tot aquell material el seu mestratge detallista, adquirint en la seva màxima expressió el domini més detallat de la forma.

Des d’aleshores, el Shiatsu es va anant practicant i ensenyant amb total normalitat fins que va acabar la Segona Guerra Mundial , on en es va sotmetre al país a una repressió general de la seva tradició i es va prohibir la seva pràctica.  Un altre exemple d’això va ser la prohibició de les arts marcials com el karate. Cap a l’any 1951, amb l’acord de pau entre Estats Units i Japó, tota aquesta repressió va acabar.

Tokujito Namikoshi va ser el primer que es va dedicar a adaptar les tècniques del Shiatsu al marc acadèmic occidental. Arrel de la feina de mestres com Namikoshi o Shizuto Masunaga va ser com va anar arribant el Shiatsu a occident.

Tot i que és cert que podríem fer un llistat esmentant per a què serveix el shiatsu (millora de vitalitat i benestar, dolors musculars, articulars, desequilibris diversos, retencions de líquids, trastorns emocionals, problemes digestius….) , no és fàcil definir-lo en sí mateix, doncs és d’aquelles tècniques que simplement han ser viscudes. Estic segura que si féssim una enquesta entre diversos pacients i diversos terapeutes, no coincidiria cap de les definicions que en sortissin. Poder definir amb exactitud i honestedat què és el shiatsu crec que té molt a veure amb la maduresa del propi terapeuta i amb el nivell d’escolta sobre el seu cos que pot tenir la persona que rep el massatge, ja que no deixa de ser un retrobament de la persona amb sí mateixa i el seu cos.

En un món cada cop més frenètic on no trobem un temps per nosaltres, el shiatsu, apart de ser una tècnica que aporta benestar, ens ofereix la possibilitat d’anar reconduint la relació que mantenim amb nosaltres mateixos i el nostre entorn en el moment actual.