Una altra salut

La salut és una peça clau dins del sistema capitalista. Les polítiques influïdes per interessos empresarials i econòmics, han portat a que una cosa tant essencial , bàsica i de bé comú com és la salut pública, es mesuri  en termes purament de rendibilitat. Un negoci per a molts, del qual se’n deriven moltes decisions que delimiten els marcs “legals” (com per exemple l’homologació de teràpies com la Medicina Tradicional Xinesa, Homeopatia, Naturopatia, entre moltes altres...); i on cada cop més, tot el què és públic perd el seu lloc per donar pas a lo privat.

Segons la meva forma d’entendre el món, és necessària una altra salut.

Per començar, parteixo de la idea que cada cèl·lula  del nostre cos posseeix la informació necessària per mantindre la vida; degut a això, és important tornar-nos a escoltar i a retrobar-nos amb la intel·ligència natural. Som anatomia viva. Aquest és el primer pas per tornar a responsabilitzar-nos de nosaltres, adquirir independència i llibertat a l’hora de decidir què ens convé.

Eliminar la idea que el cos no està mai del tot sa o del tot malalt. La salut i la malaltia no són estats.  Segons el meu punt de vista és un tema d’harmonies i desequilibris. Els símptomes són senyals que aporten molta informació amb la que treballar. Aprofito per esmentar un llibre anomenat “La enfermedad como camino” de Horwald i Rüdiger molt potent sobre aquest tema.

Un altre punt important, és la idea de la prevenció. A la antiga Xina els metges rebien la seva remuneració econòmica quan les persones es mantenien sanes, i en el moment en què algú queia malalt canviaven de metge, ja que no havien complert correctament amb la seva feina. Aquest exemple, tot i partir d’una posició un pèl extremista que no comparteixo en absolut (on el metge carrega  amb tota la responsabilitat, oblidant-se de la implicació del pacient amb ell mateix), té un missatge molt gràfic que ens evoca a la idea de buscar l’equilibri del cos, el qual ens porta a no emmalaltir.

Actualment, ja s’estan fent moltes coses per canviar tots aquests paradigmes rígids; part de la societat s’està movent i caminant cap a la recerca d’un estil  i qualitat de vida que integri tots aquests conceptes i que ens portin a viure una vida més plena.

Entre aquestes persones que fan coses perquè passin coses vaig topar amb la gent de la Cooperativa Integral Catalana, els quals treballen entre altres projectes, en un sistema de salut públic alternatiu.  Em va encantar el concepte i la figura de “facilitador de salut”, una persona que t’acompanya en el teu procés d’autogestió.  És a dir, que la persona sigui un subjecte actiu i responsable del manteniment de la seva pròpia salut. Molt interessant.

Això em lliga molt amb la idea que tinc sobre com hauríen de treballar els terapeutes, metges i professionals de qualsevol disciplina. Escoltar, detectar, acompanyar, responsabilitzar-se, sanar, deixar marxar, prevenir, i si cal tornar a començar la roda.

Amb la col·laboració d'Àlex Catalán

www.centregeo.com