Jump to navigation
1. Bitó comú Els bitons són uns ocells de potes llargues de la família dels ardèids. Com a dada curiosa, n'hi ha un de cada espècie a cada continent (menys a Àfrica), i als Països Catalans tenim el bitó comú. Es tracta d'un ocell bastant gros, d'uns 75cm, amb clapes brunes, castanyes i grogues al plomatge. El seu aspecte recorda al d'una au prehistòrica, amb un bec poderós que el permet defensar-se i, sobretot, caçar peixos i granotes fàcilment. No li agrada la companyia i majoritàriament fa vida nocturna. També se'l pot reconèixer pel seu piolar particular que recorda als bramuls d'un bou. La seva habilitat més peculiar, però, és el camuflatge: aixeca verticalment el bec i s'estira, mimetitzant-se amb els joncs i les canyes.
2. Blauet Una de les aus nidificants més boniques que podrem trobar als Aiguamolls és el blauet. El seu plomatge és un autèntic espectacle cromàtic, una paleta de blaus, verds, marrons i vermells que fan d'aquest ocell un dels principals atractius del Parc. El seu bec és extraordinàriament llarg i punxegut, un tret físic que li permet caçar les seves preses penetrant l'aigua, sense pràcticament haver de mullar-se. De la família dels alcedínids, el blauet nidifica en talussos terrosos vora els cursos fluvials i fa vida vora l'aigua, però amb una mica de sort també el podreu topar amb ell voleiant per les canyes i els arbustos que flanquegen els diferents itineraris del Parc.
3. Puput Segur que alguna vegada heu vist un ocell petit que, en aterrar, desplega una cridanera i espectacular cresta de puntes negres. És el o la puput (les dues accepcions són vàlides), un ocell d'estètica inconfusible: color marró rosa amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre, amb un bec primer, llarg i lleugerament corbat. És una au de la família dels upúpids, s'alimenta de tota mena d'insectes i es pot trobar en zones obertes, boscos i fins i tot horts. Nidifica en arbres morts i edificacions enrunades, i el seu cant és ben característic ja que fa “pu-pu-put” repetides vegades. Un dels ocells predilectes dels ornitòlegs.
4. Bec d'alena És una de les aus més buscades pels amants de l'ornitologia. Aquest ocell de la família dels palmípedes, crida l'atenció per la seva mida (45cm) i el seu plomatge contrastat, blanc i negre. Però l'aspecte més vistós d'aquesta au és el bec, corbat cap amunt. D'aquí el seu nom, Bec d'alena, fent referència a la semblança del bec per una eina emprada pels sabaters que s'utilitza per foradar i cosir. En aquest cas, aquest ocell utilitza la seva particular alena per furgar en el llot a la recerca d'insectes aquàtics, larves i petits crustacis.
5. Àguila pescadora Observar la tècnica de caça d'aquesta au rapaç és un dels grans espectacles que ofereix l'ornitologia als Aiguamolls de l'Empordà. Aquest ocell de la família dels pandionidae és una autèntica màquina de caçar peixos, a gran velocitat, i amb l'ajuda d'unes arpes convenientment afilades. Amb una alçada de fins a 60cm i una envergadura de fins a 167cm, aquesta àguila imponent es diferencia d'altres aus rapaces per la fisonomia dels seus dits: el seu dit exterior és reversible, la qual cosa li permet agafar les preses amb dos dits davant i un darrere. Un tret que el converteix en un dels ocells més letals dels Aiguamolls de l'Empordà.
Web Parc dels Aiguamolls de l'Empordà