Adrià Cortadellas
,
23/08/2016
Entorn

8 pobles empordanesos que has de conèixer

Racons remots i imprescindibles que preserven tota l'autenticitat del nostre territori

Foto: 

© Josep Renalias
Vista d'Ultramort
A qualsevol país hi ha racons que no es poden deixar perdre. De vegades, aquests racons són indrets fastuosos, d'una bellesa o d'una pompositat indiscutible. D'altres vegades, en canvi, aquests racons, són indrets que aparentment transmeten una normalitat o una impassibilitat absoluta. Els racons imprescindibles que proposem a continuació són més aviat d'aquest segon tipus. Petits poblets que descansen parsimoniosos en el paisatge, sense res que cridi especialment l'atenció o que trenqui l'harmonia. L'Empordà, en definitiva, és aquesta placidesa. Per això, si es miren aquests racons amb ulls d'autenticitat (des d'un mirador, per exemple), es descobrirà que concentren tota l'essència d'aquesta terra.
© Ajuntament de Foixà
1. Foixà
Foixà és un poble carregat d'història. Se'n té constància des de l'any 1019, que pertanyia al comtat d'Empúries. El poble es divideix en dos nuclis principals separats per una riera. El primer, situat entorn de l'antic castell, és la Vila, que té un gran encant perquè es troba al cim d'un turó no gaire elevat però que, a llevant, cau verticalment. L'altre nucli és el de l'església parroquial de Sant Joan de Foixà, que data del 1058. Cal no oblidar-se de tastar la coca de Foixà.
 
 
© Kippelboy (CC BY-SA 4.0)
2. Llabià
Llabià és un petit nucli de cases que s’agrupen al voltant d’una església tot formant estrets viaranys. Documentat des de l’any 1046, gaudeix d’una situació vertaderament privilegiada. Enlairat dalt d’un petit turó, amb una panoràmica magnífica de l’antic Estany d’Ullastret i de tota la plana baix empordanesa. El feble soroll dels tractors que treballen a la llunyania, la vivesa dels colors dels camps de cereals i d’userda o les aromes d’una terra autèntica, sincera, exquisida. Llabià, en definitiva, un lloc per viure i sentir el paisatge.
 
 
3. Maçanet de Cabrenys
Aquesta vila fronterera es troba a tres-cents setanta metres d’altitud, a l’extrem nord-oest de la comarca de l’Alt Empordà. Els decorats del poble són muntanyosos i, per tant, no tenen res a veure amb el característic paisatge de l’Empordà. Antigament, el poble era una vila fortificada i a la part més alta del nucli antic, als voltants de l’església, encara hi ha restes de l’antiga muralla medieval. A fora del poble, al cim d’un penyal rocós de vessants escarpats, també queden vestigis del Castell de Cabrera.
 
 
© Ajuntament de Corçà
4. Matajudaica
El poble de Matajudaica és a la plana, al cim d’un petit pujol, al sud-est de Casavells. El nucli, amb cases i masies del segles XVI-XVIII, forma carrerons estrets i molt costeruts. Antigament, el poble es deia Matha i la primera vegada que es documenta amb el nom de Matajudaica és a principis del segle XIII. Tot sembla indicar que el canvi de nom prové de la presència de població jueva. L’església de Sant Joan, al mig del poble, es va consagrar l’any 1182, però l’edifici actual és de l’any 1797.
 
 
5. Romanyà de la Selva
Romanyà de la Selva es troba a l’extrem septentrional de Santa Cristina d’Aro, en una carena de les Gavarres. El nucli habitat, format per una dotzena de masos, gaudeix d’una panoràmica esplèndida sobre la Vall d’Aro. El que ha fet més conegut aquest poble és que l’escriptora Mercè Rodoreda hi va passar els seus darrers anys de vida. Una de les seves grans novel·les, “Mirall Trencat”, va ser acabada d’escriure en aquest indret. Per això, Romanyà ofereix la possibilitat de fer una petita ruta literària pels racons predilectes d’aquesta gran escriptora.
 
 
© Ajuntament de la Selva de Mar
6. Selva de Mar
El poble de Selva de Mar es troba al fons d'una vall, a sota la muntanya de Sant Pere de Rodes, en una raconada oberta només a llevant cap al mar. Aquesta situació, de fet, és molt pròpia de bastants pobles del litoral empordanès, ja que servia com a protecció de la pirateria. Per aquest motiu, doncs, el nucli del poble no va créixer fins al segle XVIII, quan el perill ja havia desaparegut. Com a curiositat, cal destacar que els noms dels carrers del poble són rodolins o frases fetes.
 
 
© Josep Renalias (CC BY-SA 3.0)
7. Ultramort
Ultramort és un municipi de poca extensió que es troba a la plana al·luvial, entre els cursos del Ter i el Daró. L’etimologia del topònim és controvertida. En aquest sentit, alguns autors consideren que el nom és d’arrel llatina i que significa voltor mort. Ultramort és un poble petit i tranquil. L’Església de Santa Eulàlia d’Ultramort, possiblement del segle XIII, és de tipus cisterenc. A banda d’això, cal destacar-ne algunes cases del segles XVII i XVIII, com ara el Mas de la Devesa o Can Pagès.
 
 
© Ajuntament de Vilaür
8. Vilaür
El nucli antic de Vilaür conserva encara el seu traçat medieval: carrers estrets, cases del segle XVI al XVIII, la plaça del centre. Precisament en aquesta plaça, hi ha l’Església de Sant Esteve, que és romànica però ha viscut diverses reformes tardanes. De les antigues muralles, en resten només alguns elements a llevant del recinte, ja que sobretot a ponent i a migdia el nucli antic es va veure modificat a causa del creixement dels segles XVI i XVII. En qualsevol cas, Vilaür és un agradable poble per passar-hi una estona de calma.

També et pot interessar