Jump to navigation
• Defineixes 5G com un espectacle total: "hi ha ball, cant, participació del públic, actualitat, por, sorpresa, molts de riures i, potser, plors."
En realitat, no sé si es pot dir "total", amb només una sola persona a l'escenari... A 5G utilitzo una tablet gegant -no dic Ipad perquè els d'Apple no em paguen-, que em serveix per fer un repàs a nivell audiovisual de tot el que parlo. Faig una mirada irònica i divertida a Internet, les xarxes socials, el Whatsapp i tot el que forma part d'aquesta època en què tothom té càmera al mòbil i està més pendent de les pantalles que de la persona que té al davant. I si m'animo, també canto i ballo. Sobretot, és un espectacle on la gent pot participar, des del principi convido als espectadors a que no apaguin el mòbil i l'aprofitin com una eina més per l'espectacle.
• Utilitzes les xarxes sociales i les noves tecnologies com a excusa per riure't de tot una mica...
Mai havia fet un espectacle en solitari. Sí que havia fet monòlegs, però sempre acompanyat. No m'havia plantat sol davant del públic i buscava una excusa per poder parlar de tot. '5G' és un espectacle dinàmic, flexible, m'agrada molt actualitzar-lo -si arriba un dia i el rei abdica, doncs això, ho trasllado a l'espectacle-. A l'humor són molt importants els referents que tingui la gent: un espectacle a l'Empordà serà diferent al d'un espectacle a un poble de Galícia. '5G' té referents comuns però també més locals, de coses més concretes i del moment. Té un guió, però de tant en tant es va transformant i es fa ressò de les coses que van passant.
• I també fas paròdia de les noves tecnologies, de com han arribat a canviar-nos.
Sí. Un dia, parlant amb els guionistes sobre el show, tothom mirava el mòbil i ningú em feia cas. I d'aquí va sorgir la idea: parlar de com han canviat els temps, de com les tecnologies van a favor de les persones, però també, de com les persones anem per darrere la tecnologia i ens costa posar-nos al dia; de la mania que tenim de fer fotos al menjar, a les copes, de com tot es transforma en xarxes socials: les xarxes socials dels que corren, dels que tenen gossos... Twitter, per exemple, s'ha convertit en una segona realitat, on tothom fa acudits, diu coses salvatges... Això és la base sobre la qual gira l'espectacle´.
• En el fons, però, t'agraden molt, no? Almenys a Twitter, ets molt actiu! Hi has fet més de 12.300 tuits...
Sí, són uns quants tuits... Abans, quan esperaves el tren, el metro, l'avió, o estaves en un embús, feies altres coses... Doncs ara, pots piular una mica. Jo sóc una persona impulsiva, puc tuitejar molt, i alhora, estar un cap de setmana a la platja amb el mòbil apagat. El que tenen de bo les xarxes és que pots triar, i pots quedar-te amb tot allò de bo que tenen. Però jo sóc bastant més de la vida real, dels bars i la canya amb els amics, de poder-hi parlar en persona i no tenir 4 realitats paral·leles. El que ens passa és que volem estar a tot arreu i ho volem tenir tot.
• Consideres que també has quedat atrapat a les xarxes?
No, no em sento atrapat. Al principi, amb totes les novetats, tot és més intens: amb nova parella, nova feina, nova xarxa social... Però després s'ha de dosificar. La gran sort de les noves tecnologies és que sempre que vulguis es poden desconnectar.
• Ets un d'aquells que mentre està sopant amb els amics a un restaurant, està més pendent del Whatsapp, el Twitter o l'Instagram, que de la conversa real amb el que té al costat?
Ho odio! Quan estàs a un sopar has d'estar pendent de la gent. Mira, al matí, ens hem trobat amb en Berto i l'Andreu, que feia temps que no els veia i hem quedat per parlar. I a les 10.30h, amb el que ha passat [l'anunci de l'abdicació del rei], hem estat els 3 com 10 minuts mirant el mòbil i comentant la jugada. Això està bé! El que no trobo bé és que estiguis sopant amb gent i passant del qui tens a davant. Si tu has quedat amb algú no has d'estar pendent del mòbil, és qüestió de respecte. Entre tots hem creat aquesta dependència i angoixa de "osti, m'he deixat el mòbil a casa i s'acaba la vida". Quan a vegades em deixo el mòbil a casa, experimento una sensació de llibertat...!
• A '5G' te'n rius de les elits polítiques econòmiques i socials del país. De Montoro, Ana Botella, la Duquesa de Alba, el Rei... Ningú se'n salva.
M'agrada fotre'm amb tothom i amb tots perquè forma part de l'actualitat de l'espectacle. A l'espectacle algun acudit haurem de fer sobre l'abdicació del rei Joan Carles... També explico moltes anècdotes comunes, però una part important de l'espectacle està enganxat a la realitat, al dia a dia, i te n'acabes rient una mica de tot, independentment del color.
• Els espectadors juguen un paper molt important a "5G": hi interactues molt sovint, fas que participin, llegeixes tuits dels espectadors, els fas pujar a l'escenari,... Per tu és clau aconseguir aquesta complicitat i interacció constant amb el públic?
M'agrada que la gent que vulgui jugar, pugui jugar, i la gent que es vulgui mantenir com a espectador i ja està, ho pugui fer. A l'inici del show, demano a la gent que es facin fotos i me les envïin, que m'envïin missatges... M'agrada interactuar en directe, no sóc una persona que s'està una hora i mitja a l'escenari i ja està, m'agrada baixar al pati de butaques, m'ho passo millor. Per mi, és clau que la gent no deixi de parar atenció. M'agrada que els espectadors estiguin dins la història, que puguin riure, que se sentin identificats amb les anècdotes que expliqui i implicats, enxufats a l'espectacle. M'agrada sentir que la gent està amb tu. I si riuen i ho gaudeixen, doncs, encantat de la vida!
• Ets actor, director, guionista, humorista... Et consideres una persona polifacètica?
Polifacètic és una paraula del segle passat. Amb els temps que corren, són pluriempleat. És una època complicada, on has de tocar moltes tecles. M'ho passo molt bé quan faig tele, m'ho passo molt bé quan faig teatre,... M'ho passo molt bé tant davant com darrere les càmeres. Vaig fent moltes coses. Sobretot, és fonamental que t'agradi el que fas i que et permeti continuar treballant.
• Què és el que t'omple més de la teva feina?
La sensació que la gent s'ho passa bé amb tu, que et digui "gràcies" o "m'ha agradat molt aquesta peli", "com he rigut...". El 'carinyo' del públic és molt gratificant. Ja quan era petit, i feia teatre a l'escola i pujava a un escenari i veia que la gent s'ho passava bé i t'aplaudia, era una sensació molt agradable. Que algú somrigui o s'ho passi bé per alguna cosa que estàs fent, és el que t'omple. I també, la gratificació personal, de quan te'n vas a dormir després d'algun espectacle i et diuen que has estat molt bé.
• A banda de Sant Feliu de Guíxols, aquest estiu et deixaràs caure per algun altre poble de l'Empordà?
La gira que faig és 'marcianíssima', l'endemà de Sant Feliu me'n vaig a Ferrol, després a Castilla la Mancha, després torno per Catalunya a Rubí, Sant Cugat... Tinc pendent anar a Figueres, però no tinc data. M'agrada molt anar de gira, per tornar a sortir a la carretera, anar pels llocs, anar voltant... Que et permeti fer això la feina està molt bé.
• Acostumes a escapar-te a l'Empordà?
Sí, però ara fa temps que el tinc descuidat, salto més cap a les Balears. Però m'encanta l'Empordà, tant la banda d'interior com de mar. És un lloc on solia fer moltes escapades al voltant de la Bisbal, i també he anat molts anys a Cadaqués. És un poble meravellós, com tota la Costa Brava.
• I per acabar, si t'haguessis de quedar amb un racó de l'Empordà, quin seria?
Per totes les estones q hi he passat: el Cap de Creus. El recordo sempre com un lloc magnífic, on m'encantava escapar-me, i també Cadaqués, una escapada de les clàssiques.
El Top5 d'en José!
