David Casadellà: "La poesia és l'art del no-res"

El poeta empordanès reflexiona sobre els sentiments més sincers i obscurs en el seu primer poemari 'Negre, sempre negra'

Júlia Tejeda

23/12/2013

Llibres

'Negre, sempre negra' resulta de la profunda reflexió sobre temes existencials, digerits i expressats en una veu particularment honesta. Fora de calaixos i etiquetes, l'obra es presenta a la vegada moderna i experta. Una poesia que sona més que es sent, amb un ritme que desborda la rima.

"La poesia és l'art literari que necessita menys per expressar més"

• Com et definiries com a poeta?

Vaig entrar en la poesia a partir d'uns recitals que es feien a Girona entre els anys 2007-2009. Per tant provinc de la poesia oral, una poesia per ser recitada en públic més que per ser llegida. Amics o algun altre poeta m'han dit que faig 'poesia rock' o poesia dialectal. Però és clar, és difícil autodefinir-se.

• I com definiries la poesia?

En aquest cas, i com cito en el llibre, en Roberto Bolaño va dir que 'La vida hay que vivirla, en eso consiste todo simplemente. La literatura no vale nada'. I jo li vaig fer una rèplica ja fa molt anys que deia 'La literatura no val res, i la poesia és l'art del no-res'. No pas per a menysprear la poesia però en el sentit que, com a art literari, et permet crear amb no-res tot un univers, així com aconseguir transmetre sentiments i sensacions. És l'art literari que necessita menys per expressar més.

• Has provat altres generes literaris.

No havia publicat mai res, escrivia contes per mi mateix. Després vaig entrar a formar part d'un grup de música i feia les cançons. I durant una època vaig estar en una companyia de teatre per la qual vaig escriure una obra de teatre. I també tenia una pàgina web.

• La poesia i la música van de bracet?

No és imprescindible. En el meu cas, m'agrada molt la música, quan escric sempre n'escolto. La meva manera de escriure dóna més importància al ritme que la rima, una característica de la música rock.

• Quin músic t'agradaria sentir musicant els teus poemes?

Molts! M'agraden des de grups empordanesos com Mazoni i Sanjosex, com altres en llengua castellana Standstill. I si el Lou Reed fos viu... De moment tinc sort que m'han musicat algun poema músics com Alexandre Nunes i la Paula Grande, que fa música rap.

• És en la poesia on ets sents més nu en la manera d'expressar-te?

Qualsevol activitat artística implica despullar-se. La poesia és la més concisa, on has de ser més sintètic i transparent, si.

• Quines son les claus per transmetre sentiments a traves d'aquest art?

Té a veure amb el mateix, es tracta de sincerar-se. Formalment, intento ser bastant directe, no buscar paraules complicades, evitar sofisticacions i metàfores impossibles. El ritme també ajuda al lector a entrar en el poema.

• Quins són els temes pilars en la teva obra?

Crec que hi ha tres pilars que es complementen. Un és el títol d'un quadre que es diu El món de la set i la por. Vivim amb set i ànsia per aconseguir coses, però per altra part ens frena la por al fracàs. El segon és la complementarietat de la mort i l'amor. Si no hi hagués mort segurament no buscaríem amor. I el tercer, és la vida en plena llibertat, el dret que tenim a escollir el nostre futur, un tema justament molt de moda en aquest moment.

• I quins detalls inspiren els poemes?

Quan vaig començar eren majoritàriament sentiments negatius de desesperació o frustració que no sabia com treure'm de sobre. Per això dic que al principi vaig fer servir la poesia com a teràpia. Encara que el tema de inspirar-se queda molt romàntic però en el fons és posar-se davant l'ordinador o el paper i sempre tens anotacions sobre idees interessants que se t'acudeixen durant el dia.

• Tota personalitat i circumstancia del poeta queda reflectida en els seus escrits?

Crec que si. I no només en el meu cas, en tota persona que escriu hi ha alguna cosa d'ell mateix encara que ho intenti amagar.

• Llavors la barreja de idiomes és un reflex de la teva circumstància en el món actual?

Si, evidentment. Escric en català en un noranta per cent, el meu idioma matern. La barreja d'idiomes ve donat per dues circumstancies. Una, que jo sóc nascut i visc a l'Empordà que sovint és una mena de parc temàtic turístic. A resultes, tots hem acabat treballant amb turistes i xampurregem varis idiomes. I dues, que m'agrada molt viatjar i he tingut la sort d'aprendre anglès, francès i italià.

• És el català una bona llengua per jugar amb les paraules?

És fantàstic, sobretot pels monosíl·labs i les diferents sonoritats de les vocals.

• Com d'essencial és en la creació desaprendre les regles formals?

Per desaprendre les regles formals hem de suposar que les hem après i en el meu cas no ha sigut així. El que més he llegit és poesia, això si.

• Si haguessis tingut aquesta formació, ara escriuries com escrius?

Suposo que no.

• Citant un dels teus poemes...

"Ningú té la resposta
la certesa no existeix
No t’equivoquis
res és el que sembla
rés mai és el que hauria de ser
res, és: el que mai serà"

• No hi ha res que sàpigues del cert?

Precisament aquest és un dels fragments que més m'agraden i que trobo més complex. Del cert sabem coses que són banals, de temes transcendentals no en sabem gaire res. Vivim amb dobles morals, hipocresies, fem servir màscares. En aquest sentit, no som gaire sincers. Aquesta peça és un intent de transmetre que l'únic etern és l'incertesa.

• Acabem: tens cap racó a l’Empordà on esvair-te?

El Cap de la Barra de l'Estartit

Les cinc cançons d'en David!