Irene Caamaño
,
21/04/2015
Llibres

Ester Marcos i Abel Granada: “El que fem és donar una segona vida als llibres descatalogats a un preu més assequible”

La quarta i última parada de l'itinerari de llibreries és la Low Cost de Figueres

Foto: 

Irene Caamaño
L'Ester i l'Abel dediquen el seu temps i il·lusió a la llibreria Low Cost, una proposta innovadora a l'Empordà que complementa el panorama literari del territori. Donant vida als llibres descatalogats, aquesta parella de llibreters accepta les dificultats del moment però mira amb optimisme cap a un futur on llibres electrònics, bibliotques i intercanvis són la base per mantenir viva la cultura de llegir. Contents amb el pre Sant Jordi que han viscut les últimes setmanes, reben el Dia del Llibre amb la seva oferta de llibres curiosos i econòmics.
"La sort és que la gent que llegeix, llegeix molt"

Quan i per què neix la llibreria Low Cost de Figueres?

Ester Marcos: Llibres Low Cost va néixer fa tres anys. Per què...? Bé, nosaltres sortíem d'una experiència en la que havíem portat el Bar del Centre Cívic de Vilabertran. D'això vam aprendre que no volíem tornar a tenir “jefes”, però que tampoc volíem seguir treballant a l’hostaleria. Volíem tenir un negoci propi.

Després d'una pluja d'idees, en la que va costar més decidir el què que posar-ho en pràctica, a ell se li va ocórrer la idea, una fórmula de llibreria que a Barcelona ja existeix.

Abel Granda: Jo era un client d'aquest tipus de llibreria a Barcelona, i fent la pluja d'idees vam plantejar-nos fer-ho aquí.

E.M.: Va ser dir llibreria i ens va encantar, així que tot va ser enfocat cap allà, directament.

 

Vau anar a triar un ofici valent, eh?

E.M.: Sí, és valent, però en un moment com ara totes les feines són... una merda. No hi ha hagut una època més difícil per treballar. Com a mínim, ja que has de treballar i intentar subsistir, és més fàcil fer-ho amb una cosa que t'agrada, que t'omple. La gratitud econòmica a vegades no és la que pertocaria, però és molt xulo.

 

Per tant, està sent difícil seguir endavant?

E.M.: Segueix sent difícil, la veritat, no ens enganyem. A vegades diuen “fan falta llibreries a Figueres”. El que falta són lectors. Realment, una llibreria no és que tingui molts clients, però la sort és que la gent que llegeix, llegeix molt.

 

A.G.: A més, no som una competència de les llibreries normals, de les de tota la vida de novetat editorial. Som un complement. És cert que ara hem començat amb les novetats d'autors locals, però la major part del nostre negoci és el llibre descatalogat. Els llibres que tenim són tots nous, no són de segona mà. És el que fem des de que vam obrir al 2012 i hi ha gent que encara no ho sap: els llibres són econòmics perquè estan fora del catàleg de les editorials.

Una editorial, per estrenar coses noves, a de treure coses velles. Això és el que aprofitem nosaltres: llibres que fa uns anys eren novetat, l'editorial se'ls ha de treure de sobre. Fins no fa gaire els destruia, ara els ven a gent com nosaltres. El que fem és donar una segona vida a aquests llibres i a un preu més assequible.

 

Els dispositius electrònics sumen o resten?

E.M.: Pel tipus de llibre que majoritàriament venem nosaltres no té massa cabuda al llibre electrònic.

A.G.: De fet, hi ha gent que té un llibre en digital i després el busca en paper.

E.M.: El llibre electrònic resta al best-seller. La gent descarrega les últimes novetats dels autors més famosos, i jo crec que aquests són els que ho han de patir més.

 

Així doncs, podríem dir que resta més als autors que als llibreters?

E.M.: Jo crec que ara per ara, sí. És com una biblioteca, resta o no resta? Jo crec que no. Són complements, ajuden a mantenir vius als lectors. Com l'intercanvi de llibres, hi estem molt a favor. Qualsevol llibreria estaria a favor de que la gent  es deixin llibres entre ells.

A.G.: Tenim una teoria empírica demostrada que els llibres que agraden no tornen. Si deixes un llibre que no t'agrada, aquell llibre tornarà; si deixes un llibre que t'agrada moltíssim, segur que no torna. Està demostrat.

E.M.: Han vingut bastantes persones buscant llibres que han deixat i que no han tornat. Coneixem un nano que quan deixa un disc, un llibre o alguna cosa, et diu: “Sonríe”, i et fa una foto amb el que sigui que ha deixat.

 

 

Com es presenta el Sant Jordi?

E.M.: Esperem que bé. Sempre és amb una mica de por, perquè tu fas una previsió de ventes i mai se sap. En el nostre cas, a diferència de les novetats editorials que trobes a qualsevol altre lloc, hem de decidir i comprar-ho per avançat. Aquest pre Sant Jordi ha anat millor que l'any passat. El Sant Jordi de l'any passat es va ajuntar molt amb la Setmana Santa, i aquest any no, ens ha deixat respirar, hem anat escalfant motors i sentint el Sant Jordi unes setmanes abans. Des del 18 de març més o menys, que vam presentar el nou llibre de la Mercè Cuartiella.

 

Tindreu parada a la Rambla de Figueres?

E.M.: Sí! I a més a més, a sobre del forat! (riu)

 

Per acabar, una recomanació d'un autor empordanès per aquesta diada.

E.M.: És difícil fer-la, no vull quedar malament amb ningú! Per mi, el “Gent que tu coneixes” de la Mercè Cuartiella, sens dubte. I si no volen una novetat d'aquest any, “Germans gairebé bessons”. Són dues obres que a mi m'han encantat. M'agrada molt com escriu, és l'estil que a mi m'agrada -que no vol dir que sigui universal per tothom- i només li conec a ella.

A.G.: És realment complicat... És un mèrit, que un territori tan “petit” concentri tanta gent que escrigui llibres, és increïble. La quantitat d'autors que hi ha de totes les temàtiques, guanyant premis...

E.M. Però va, mulla't. A qui recomanes?

A.G. Doncs jo crec que s'han d'admirar llibres com el d'en David García Algilaga, “Ales negres i xampinyons”. Ales negres era la terminologia que es donava als avions de la Guerra Civil, i el llibre és un recull de tots els bombardeigs i un mapa de tots els refugis i trinxeres que van haver-hi durant la guerra. Molts d'aquests refugis es van utilitzar després de la guerra per conrear-hi xampinyons.

També et pot interessar