Laura Cortadellas
,
09/12/2015
Llibres

Elogi i refutació de la tramuntana: anàlisi d'un vent

La col·lecció «Josep Pla» publica un assaig de Xavier Febrés sota el títol ’Elogi i refutació de la tramuntana’, el darrer tractat sobre aquest fenomen tan vinculat a la geografia empordanesa

Foto: 

Cedida
L'escriptor Xavier Febrés
De la mà de la Diputació de Girona, Xavier Febrés publica aquest assaig amb la tramuntana com a protagonista absolut. Per ara, el darrer tractat sobre aquest fenomen tan vinculat a la geografia empordanesa.
L'escriptor dedica un capítol a la fascinant relació entre vent i follia

El passat 14 de novembre, Febrés presentava Elogi i refutació de la tramuntana al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres. Que aquest vent interessa a l'autor empordanès, no és pas cap novetat. L'any 1995 ja va publicar, juntament amb el figuerenc Josep M. Dacosta, un volum analitzant aquest fenomen meteorològic que, pel que es veu, el segueix obsessionant —en el bon sentit de la paraula, és clar. Des d'aquí, i a l'espera que ens arribi el volum  —tot just s'acaba de publicar—, una cosa resulta clara: la tramuntana, per la cua que ha portat i la que portarà, és molt més que no pas un simple vent. Diu Febrés que és una llum, un personatge literari però, sobretot, un mite: “un vent capaç d'arremolinar els principals elements de la naturalesa humana: el caràcter, les passions, la vida social, el coneixement, el llenguatge, la literatura, l'art, el clima, la història, la salut, la malaltia, els mites, els antimites i les mentalitats”. 

La fascinació de Febrés per aquest vent no és pas cap cas aïllat, no fa falta ni dir-ho. La tramuntana, amb els seus detractors i partidaris particulars, ve captivant el personal des de fa temps, i no només els locals.  De García Márquez a Vladimir Nabokov, són molts els qui, en un moment o altre, s'han referit a aquest fenomen —ja sigui en la seva vessant meteorològica o en una altra de totalment diferent. De tot això ens en parla Febrés al seu assaig, recuperant alguns escrits i traient-ne d'altres a  llum per primera vegada. D'aquests locals a qui ens referíem unes línies més amunt, el més destacat seria, i aquí hi ha poc espai per a la discussió, Josep Pla. El palafrugellenc escrivia que sentia xiular i bramular la tramuntana, confinat al seu mas de Llofriu, un cop el vent entrava a <<l'Empordà després de burinar els cims gelats del Pirineu.>>

A títol personal, ens sorprèn la constatació que fa Febrés sobre la manca d'estudis que analitzen l'impacte que té la tramuntana sobre el caràcter de les persones. Ell sí que en parla: dedica un capítol a la fascinant relació entre vent i follia. I és que, i aquí potser només em seguiu els empordanesos, però alguna coseta hi deu haver, no? D'això, però també de moltes altres coses ens en parla l'autor. Febrés ens apropa a aquest vent de difícil encasellament des de gairebé tots els angles possibles: mitologia, literatura, climatologia o geografia.

A tots aquells que, com nosaltres, no sabeu ben bé com explicar què és allò que fa tan especial la tramuntana però, alhora, us sentiu absolutament atrets per aquest fenomen tan empordanès, us animem a llegir aquest llibre. Recuperant les paraules de Lluís Muntada, el director de la col·lecció, <<un compendi sobre tot el que s'ha dit i s'ha escrit sobre la tramuntana.>>

 

També et pot interessar