,
25/02/2014
Llibres

Iolanda Batallé: “Mai he traït la meva veu ni el meu univers”

'Faré tot el que tu vulguis' és la darrera novel·la de l'escriptora barcelonina, fortament vinculada a l'Empordà

Foto: 

Cedida
Iolanda Batallé
Un impuls, un rampell primitiu en estat latent i que s’activa de sobte, pot trencar esquemes i transformar la nostra manera de veure el món. La Nora és una dona casada, convencional, que es desplaça per la vida empesa per la inadvertida però implacable força de la inèrcia, fins que un dia, en un avió, es topa de manera fatal (o sortosa) amb el desconegut amb qui viurà un affaire i el principi d’un viatge d’auto-recerca. Aquesta és la premissa de ‘Faré tot el que tu vulguis’, la darrera novel·la d’una escriptora, editora i professora fortament vinculada a l’Empordà com és Iolanda Batallé. Un llibre d’èxit efervescent que es va endur el 46è Premi Prudenci Bertrana, que des de la seva publicació (21 de novembre) no ha abandonat la llista dels més venuts i que encara ja la seva segona edició sense posar el fre. Un ‘rara avis’ en aquest temps de crisi editorial. Ens atén molt amablement per telèfon, des del seu despatx de directora editorial de La Galera, a Barcelona. Comencem a xerrar...
"Em trobo moltes lectores que em diuen 'has escrit el llibre que totes volem llegir'”

• A qui li diries “faré tot el que tu vulguis”?

La Nora o jo?

• Si no sou la mateixa persona...

(Riu) En absolut. Dirigint una editorial, essent professora d’Universitat i d’una escola d’escriptura, mare de família, escriptora... és impossible que la Nora i jo siguem la mateixa persona, encara que m’hi esforci. Personalment –tot i que no li diria perquè és anti-educatiu– li diria “faré tot el que tu vulguis” al meu fill. Una dona fa el que sigui pels seus fills.

• Entrem en matèria. Arran de l’encontre sexual a l’avió (el detonant) la Nora viu un pols intern que esdevé en el conflicte central de la novel·la: conservar l’estatus quo o deixar-se portar per un insòlit i revifador desig de llibertat.

El tema de la novel·la és el que cada lector hi descobreixi. Però, certament, el que volia treballar era la baixada al propi infern, al “cor de les tenebres”, d’una persona que té una sèrie de pors i aconsegueix subvertir-les. L’ànima de la novel·la rau en saber com s’enfronten i s’accepten les més obscures necessitats, encara que sigui partint d’un món del qual no en formes part i que de manera conscient mai en formaries part. Entenc ‘Faré tot el que tu vulguis’ com un ritual que enceta el personatge, la Nora, per descobrir qui és. No hi ha cap meta, no hi ha un destí final, però el que si hi ha són portes tancades que ella va obrint, i el que m’interessa és que aquest ritual porti a cada lector a obrir les seves pròpies portes.

• En aquest sentit, la novel·la també té quelcom de reivindicatiu...

Sí. Tot allò que escric, des de ‘La memòria de les formigues’, ‘El límit exacte dels nostres cossos’ i ara ‘Faré tot el que tu vulguis’, té una mica d’aquelles presons de les que parlava Doris Lessing, que és un dels meus referents literaris. La Nora decideix fugir d’aquesta presó que va escollir, o que algú va escollir per ella.

• Fa el que fa perquè algú li ha dit que és el que ha de fer, oi?

Molts creixem pensant que el que fem és el que toca fer. Tot i que també defujo del debat de què és o no és una vida convencional, perquè d’alguna manera la Nora sap que es dirigeix cap a una altra presó.

• Amb un esquer com aquest no ens estranyaria que alguna dona hagi acabat llegint la novel·la a esquenes del seu marit...

‘Faré tot el que tu vulguis’ porta des del 21 de novembre a les llistes de més venuts, en català en acostem als 10.000 lectors, per tan imagino que deu haver-hi situacions de tota mena. M’he trobat molts casos de parelles que s’ho llegeixen junts.

• O sigui que el perfil de lector de ‘Faré tot el que tu vulguis’ no és eminentment femení...

No, però també és cert que a partir dels 14 anys hi ha moltes més lectores que lectors. Per tan, estadísticament, arriben moltes més dones, a aquest i a qualsevol altre llibre. Sí que em trobo moltes lectores que em diuen “has escrit el llibre que totes volem llegir”, i és una cosa que m’emociona molt, entre d’altres coses perquè escriure és un exercici molt solitari i quan et trobes que el teu llibre està connectant amb els lectors i lectores fa molta il·lusió.

• Un dels temes de la novel·la és la infància, un passatge narratiu que acostuma a ser bastant autobiogràfic pels escriptors i que aquí hi té bastant de pes... És el teu cas?

En absolut. La infància de la Nora no té res a veure amb la meva, però sí que creia important construir-ne una a la novel·la. Sempre he pensat –i com més gran em faig més hi penso– que no es pot entendre el present sense entendre bé el passat. A l’hora d’escriure novel·les és molt important la construcció dels personatges per entendre el seu passat, i el seu present. En el cas de la Nora, la seva infància explica que, un cop adulta, s’entregui d’aquesta manera tan innocent a un home com és en Nacho, l’home del avió.

• Crida l’atenció l’estil narratiu de la novel·la: un ritme picat i una narració farcida de digressions que recorda en certa manera a aquell famós ‘flux de consciència’ de James Joyce amb ‘Ulises’.

Faig moltíssimes versions quan escric. La primera versió de word de ‘Faré tot el que tu vulguis’ (que, per cert, la vaig enllestir a Palamós) tenia 300 pàgines. La vuitena en tenia 150. És el llibre del que més versions he escrit i amb el que més síntesi he fet. És cert que volia jugar amb aquesta quasi omnisciència, però alhora amb aquest flux de consciència a l’estil de Virginia Wolf o altres autors que m’han influenciat plenament com a lectora.

• Una novel·la també farcida d’imatges recurrents, motius i simbolismes que conformen aquesta veu pròpia tan singular.

Sí, i això m’agrada molt. Fa poc vaig presentar el llibre a Vic i hi havia dues lectores que no coneixia però que s’havien llegit tots els meus llibres, i en bona part crec que és gràcies a aquesta veu. Mai he traït la meva veu ni el meu l’univers.

• Les comparacions són odioses, però llegint ‘Faré tot el que tu vulguis’ és difícil no pensar en el boom editorial de ’50 ombres de Grey’, almenys pel que fa al component eròtic. Després d’esgotar el gènere vampíric, el món editorial ha trobat un nou jaciment que explotar?

Sempre ho dic. Els booms editorials són booms editorials, i benvinguts siguin, perquè qualsevol motiu o excusa que faci que persones que habitualment no llegeixen s’apropin a la lectura, com a escriptora, i també com a editora, són benvinguts. Hi ha lectors que arriben a ‘Faré tot el que tu vulguis’ pensant que és una ‘Grey a la catalana’, i n’hi ha que hi arriben per motius contraris. A més, el tema eròtic és un tema recurrent. Als anys 80 a Catalunya hi havia col·leccions com ‘La Marrana’, o a Espanya ‘La Sonrisa vertical’, i ja hi va haver un boom que ara sembla tornar. En el meu cas, jo vaig començar a escriure ‘Faré tot el que tu vulguis’ fa quatre anys, abans d’aquest fenomen, i no em va condicionar de cap manera, al contrari, el que intento sempre és ser coherent amb les històries i les necessitats que tenen els personatges.

• Com s’afronta l’escriptura de sexe explícit?

És difícil. El que vaig intentar aconseguir és no caure ni en un to excessivament barroer ni excessivament cursi, sempre buscant la contenció. Cada cop que escrivia una escena la llegia en veu alta per saber si funcionava. Però el que més m’ha costat escriure són les escenes familiars, i especialment un capítol al final del llibre on la Nora es retroba amb en Robert.

• A banda d’escriptora ets professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu i al Máster d’Edició de la Pompeu Fabra. Quin és el teu consell estrella a l’hora d’animar als teus alumnes a viure de la literatura?

Crec que escriure és una cosa molt difícil i que crea molt desgast. Una de les coses que sempre els dic als meus alumnes és que no escriguin per escriure, que només escriguin si realment tenen alguna cosa a dir per aquesta via. Si no, hi ha coses molt més plaents a la vida com anar a pescar, sopar amb els amics o llegir un llibre. D’altra banda, si es vol ser escriptor cal trobar la pròpia veu, i això és quelcom que els professors d’escriptura no podem ensenyar. També crec que el bon escriptor ho és no tan per allò que escriu si no per allò que elimina, allò que decideix que no és necessari que aparegui encara que ho hagi tingut molt present al llarg del procés. Té molt a veure amb aquella teoria de l’iceberg de Hemingway. Allò que el lector llegeix és només la punta de l’iceberg, però el que farà que connecti amb la història és el que hi ha sota i no es veu.

• Sembla que això d’escriure té molt de picar pedra... La inspiració és pels poetes?

Crec en allò que diuen que la inspiració t’arriba treballant.

• Tens un racó preferit de l’Empordà?
Uns quants... Totes les caletes, des de la platja de Castell fins la Foradada són el meu lloc al món.

 

La BSO de 'Faré tot el que tu vulguis'!

També et pot interessar