El Hada Verde: la nit més especial del Nadal bisbalenc

Com cada any, després d’haver obert els regals i haver endrapat per sobre de les respectives possibilitats, bisbalencs i bisbalenques tenen una cita ineludible

Laura Cortadellas

18/12/2016

Música

A la Bisbal i rodalies, tothom sap que la nit del vint-i-quatre de desembre, després de les atipades reglamentàries, és l’hora de El Hada Verde, un grup de músics que es reuneix exclusivament per a l’ocasió: toquen versions. Des de ja fa uns quants anys, aquest concert s’ha consolidat com la cita ineludible de les festes bisbalenques. Aprofitant allò de per Nadal cada ovella al seu corral, aquesta nit és l’excusa perfecta per retrobar-se amb amics i coneguts de tota la vida, especialment amb tots aquells perduts i perdudes que fa temps que vam canviar la Bisbal per algun altre racó però que, en plena avinentesa nadalenca, correm per terres empordaneses.

El Hada Verde és una perla de la festa bisbalenca, pràcticament una festa major d’hivern

Ben coneguda és l’afició dels bisbalencs per la música, probablement el poble de Catalunya amb més grups per metre quadrat. Per això, per als d’aquí, que alguns dels músics més representatius de la Bisbal s’ajuntin cada vint-i-quatre per donar el tret de sortida a les festes, resulta quelcom d’allò més natural. L’eufòria col·lectiva i la felicitat embriagada dominen la nit i les ressaques de l’endemà, que per a la majoria es prolongaran uns quants dies més, ja són marca de la factoria bisbalenca més clàssica.

Tot plegat va començar el 2006 a l’Absenta, un bar de la Bisbal. L’Aleix i en Genís Bou, en Genís Figa, en Jaume Pla, en Carles Sanjosé, en Richie Álvarez i la Gemma Solés eren els components d’aquella primera Hada Verde –també amb en Toni Molina, a partir del 2007. Des d’aquell primer vint-i-quatre, el grup ha variat una mica. En Richie, la Gemma i en Carles, per algun motiu o altre, ja no hi toquen, o no de manera fixa. L’essència de tot plegat, però, segueix essent la mateixa: un grup d’amics tocant per a amics. Tots els components del grup es dediquen, en major o menor mesura, professionalment a la música. El dia de Nadal, però, es treuen les caretes i els veiem més relaxats que mai. El desfasament màxim és la única regla que regeix El Hada Verde. A tall de curiositat, us confessem que la denominació del grup no només s’explica pel nom del bar (fada verda és sinònim d’absenta). Hi ha qui diu que realment pul·lulen fades verdes pel concert.

Avui dia, aquest esdeveniment és un secret a crits i, vista la quantitat d’ànimes errants i sedentàries que reuneix cada any, s’ha hagut de traslladar uns carrers més enllà. Des de fa unes quantes edicions, un cop us hagueu acabat el cava i els torrons, els trobareu a l’Alternativa, un espai més adequat per a l’aforament actual. D’aquesta manera, el concert s’ha fusionat amb la festa del Tió. On, de totes maneres, tothom acabava anant igualment després de l’Absenta. Així que, aquest any i per desena vegada, a partir de les 00:30 us trobareu amb aquests músics tocant versions sense parar, des dels Rolling Stones fins a Paul Weller passant per Bob Marley o Primal Scream. Tot plegat hits inqüestionables. Als seus peus, bisbalencs i altres autòctons de la zona ballant i retrobant-se amb energia i alegria desbocada. A banda dels components oficials, la nit del vint-i-quatre és plena de sorpreses. Sempre hi ha algun valent que s’atreveix a pujar a l’escenari per amenitzar encara una mica més la vetllada. I sí, aquest proper dijous també en caurà alguna. Diuen que, aquest any, la sorpresa ve directament des de Kènia.

Sens dubte, una perla de la festa bisbalenca, pràcticament una festa major d’hivern. Si hi sou a la vora, acosteu-vos-hi. L’ambient és pura felicitat i la diversió està assegurada. La prèvia perfecta per entomar la setmana d’atipades i trobades familiars amb l’actitud adequada. Després de El Hada Verde i l’emboirament generalitzat, tot pairà millor.