Adrià Cortadellas
,
11/01/2018
Música

Llacuna: "L'underground no és gaire amant dels profetes"

Entrevistem l'empordanès Albert Riera, cofundador del segell discogràfic Saltamarges i integrant de Llacuna, que presenta el seu EP de debut

Foto: 

Sergi Vila
Llacuna
Feia temps que teníem entre cella i cella fer-li una entrevista i la presentació que farà Llacuna aquest divendres a l'Alternativa de la Bisbal d'Empordà (juntament amb Rock Kills, Panellet i Indivendres DJ) ha estat la gota que ha fet vessar el got. L'empordanès Albert Riera (Viladamat, 1986) és membre fundador del segell gironí Saltamarges i integrant de Llacuna. Si bé aquest darrer any ha estat d'allò més frenètic pel segell, Riera no en té prou i s'ha involucrat en el darrer gemec de l'emo-core català (i en català). Llacuna presenta el seu EP de debut amb títol homònim: una collita carregada de peces enèrgiques i contundents, enregistrada als ganxons Ultramarinos Costa Brava per Santi García i Borja Pérez i coeditada pel seu mateix segell, al costat d'altres, com Pundonor Records, Krikramz, La Agonía de Vivir i Hidden Track Records. Vermuts i a la gàbia!
«Som de l'escola que ens costa més fer bones lletres que no pas treure un riff decent»

- Cassà de la Selva, Manlleu i Viladamat. D'on diantre surt la Llacuna i on és l'encreuament?
Podríem dir que Llacuna surt de les cendres de Hurricäde, on tocaven l'Oskar i en Gerard i banda vinculada a Saltamarges, segell nascut el 2011 entre l'Empordà i el Gironès i compartit amb l'Albert. Amb l'Eloi a la bateria, comencem els primers assajos el juliol de 2015. Més tard, l'Oskar acaba sortint per un tema de motivació artística i entra l'Eric al baix. L'Eloi i l'Eric havien tocat amb Turnstile, grup de Manlleu també difunt i molt proper emocionalment de fa temps.

- Sou sospitosos habituals de l'underground punk català. Llacuna és la culminació que estava escrita i havia de passar?
A l'underground i al punk sempre és millor que res no estigui massa escrit i que les coses sorgeixin i funcionin més aviat per flow. Llacuna també és així: no estava escrit enlloc que ens acabaríem ajuntant els quatre que som ara i fent aquesta música. Dit això, una llacuna no neix del no-res: l'undergound i el punk ens van unir fa molt temps.

- Com definirieu l'emo-core?
Històricament, "emo-core" (o "emo" a seques) ha estat un terme maleït, començant pels propis grups etiquetats així per primer cop. Estem parlant de bandes de culte com Rites of Spring o Embrace, nascudes a la meitat dels anys vuitanta a Washington DC. "Emo-core" ve d'"emotional hardcore" i així van ser etiquetats nous grups de hardcore de l'època que van començar a fer una música potser menys violenta i amb lletres més intimistes.

- Un gènere prou reconegut?
De fet, Guy Picciotto, frontman de Rites of Spring i posterior membre de Fugazi, sempre ha dit que no reconeix aquest gènere perquè, per exemple, això voldria dir que Bad Brains no eren emocionals, i no hi troba cap sentit. I Ian MacKaye (Embrace, Minor Threat, Fugazi, Dischord Records,...) va dir en una entrevista que, per ell, l'emo era la cosa més estúpida que havia sentit mai. En fi, el cert és que, d'una banda, el terme no va agradar als "pioners", i de l'altra, també s'ha acabat prostituint quan grups i millennials ni-ni, que no tenen res a veure amb l'esperit original, han escampat la paraula "emo" als quatre vents.

- Però evoluciona amb bona salut l'escena?
Per sort, mai no han parat d'aparèixer grups interessants vinculats a l'emo, tot i que ara es parla de "revival" com si hi hagués hagut un buit pel mig. Sí que és veritat que els últims anys n'han sortit un bon grapat de molt recomanables.

- Després de publicar el primer EP esteu més esperançats o desesperats? Malgrat tot, seguiu fent el vermut i se us veu vailets alegres.
És que som més de bon beure que de bon veure ;) Més que esperançats o desesperançats, el més important és que estem motivats com a grup. Estem amb ganes de seguir tocant per Catalunya, Espanya, muntar una primera gira europea, fer noves cançons, gravar nou disc i, sobretot, xalar fort. La diversió és sempre una bona meta, no? També és important estar animat per sobreviure en els temps que corren.

- Quins són els vostres referents?
No volem negar que som fans declarats de grups emo actuals -o fins fa poc actius- com Crash of Rhinos, Sport, Algernon Cadwallader, Glocca Morra o Bonehouse, sense perdre mai de vista clàssics com ites of Spring o Cap'n Jazz. Entre les files, però, també es noten altres influències de sempre: Leatherface, Hot Water Music, Raein, Mihai Edrisch, Jawbox, Aina, Jawbreaker, Dinosaur Jr....


Foto: Àlex Tremps

- Llacuna és pioner en gemegar aquest gènere en català?
Mirant a casa nostra, es pot dir que BCore i el seu entorn són els pioners d'aquesta moguda a casa nostra. Grups com Aina, The Unfinished Sympathy o Zeidun estan clarament marcats per l'emo. I en català, creiem que els primers en fer-ho van ser Turnstile, grup on (com dèiem més amunt) militaven l'Eloi i l'Eric de Llacuna, juntament amb en Carles de L'Hereu Escampa.

- Com treballeu com a banda a nivell de composició?
Els primers temes de l'EP estan gairebé tots composats a partir d'una sèrie de parts de guitarra unides, i al local s'hi van afegir la resta d'instruments. Els temes que estem fent ara surten més d'un treball en equip des de la base, però això no vol dir que canviem la forma de composar per sempre més.

- Ha estat d'allò més terapèutic escriure les vostres lletres? Vull dir, les heu vomitat tal com raja i necessitàveu dir això?
Som de l'escola que ens costa més fer bones lletres que no pas treure un riff decent, no ens enganyem. I més si no vols dir la primera tonteria que et passi pel cap. De la mateixa manera que en la música no volem estancar-nos, tot i tenir un punt de partida clar, també estem explorant maneres d'escriure. Amb les lletres es pot arribar a apreciar diferents estils segons qui ho hagi escrit de nosaltres. En tot cas, seguirem jugant, que d'això es tracta.

- Llacuna no és profeta a la seva terra?
L'underground no és gaire amant dels profetes. Per sort, hi ha una xarxa d'espais arreu de la península que s'escapen dels circuits convencionals de la indústria musical. Valorem molt l'esforç de la gent que està darrere d'aquests espais i, de fet, nosaltres mateixos hi hem col·laborat o hi estem col·laborant, com és el cas de l'ATV de Sarrià de Ter, actualment.

- Com va anar l'experiència a Ultramarinos amb en Santi i en Borja? No podia ser d'altra manera?
Exacte, gravar amb en Santi i en Borja és el que volíem. Uns mestres (compte amb en Borja, que promet!) i millors persones. A part, qui no vol gravar a un estudi de Sant Feliu de Guíxols on la setmana anterior a entrar nosaltres hi havia estat gravant el putu Jeremy Enigk de Sunny Day Real Estate? Doncs això.

- I la masterització amb el gurú Ryan Schwabe? Aneu forts!
En Ryan havia masteritzat grups que ens agraden i vam recórrer a ell perquè a Ultramarinos anaven molt enfeinats i no podien tenir-ho llest per les dates que necessitàvem. Fer-ho amb en Ryan també va ser molt amè i n'estem contents.

- Quines són les properes passes de Llacuna?
Seguirem presentant el primer disc per aquí i per altres punts de la península, i la intenció és acabar fent una pausa per gravar nous temes abans d'acabar l'any.

- Heu patit alguna llacuna empordanesa?
Les llacunes sota determinats efectes sempre costen de recordar amb exactitud.

També et pot interessar