Fran Arnau: "El Festival Ítaca és el fill que Link Produccions sempre havia volgut tenir"

Entrevistem al director d'Ítaca, Portal Blau i gerent de Link Produccions: promotor, productor i incansable activista a l'Empordà

Adrià Cortadellas

02/06/2016

Música

A l’Empordà li diuen que ve de Can Fanga, però mai ha viscut a Barcelona. En Fran Arnau té 36 anys i és fill de Santa Coloma de Cervelló, una petit poble de poc més de 8.000 habitants, al bell mig del Baix Llobregat. Enamorat de la natura i la muntanya, quan només tenia 20 anys va anar a viure a Santa Coloma de Farners per estudiar a l’Escola Agrària Forestal de Can Xifra. I 16 anys més tard, està ben instal·lat amb la seva família al centre La Pera, és el gerent de Link Produccions, el director dels festivals Ítaca, Portal Blau i JazzPera,. I diu que no se’n pensa anar!

«Els tècnics culturals dels ajuntaments empordanesos són essencials per poder fer el Festival Ítaca»

- Com un estudiant de forestal del Baix Llobregat acaba parint Link Produccions i esdevenint una de les productores d’espectacles més important de la província?
Malgrat haver estudiat per ser forestal i treballar-hi alguns anys, sempre he estat vinculat al món de la música. Tocava amb el grup de percussió Bloc Quilombo, muntàvem concerts amb alguns amics, i, la mare dels ous: vaig començar a treballar de càrrega i descàrrega a Cap Roig. Un bon dia van canviar d’empresa productora i em van dir de fer-me autònom.

- I allò va acabant essent la llavor de Link Produccions.
Exacte. Ens vam fer autònoms amb un parell d’amics i una cosa porta a l’altra. Des de l’any 2006, Link Produccions és l’empresa referent a les comarques gironines en tot tipus de personal especialitzat per a concerts i teatre. Càrrega i descàrrega, maquinistes, regidors, muntatge d’escenaris i estructures modul·lars, personal auxiliar, producció tècnica… També treballem com a consultoria tècnica en producció d’espectacles, tant per a empreses privades com per a institucions. Controlem tot el procés, de la A a la Z, en la creació i producció d’espectacles: producció tècnica, producció executiva, programació, muntatge, gestió de personal, promoció i publicitat, tiqueting, serveis auxiliars…

- Amb quines produccions treballeu 10 anys més tard del naixement de Link?
El Festival de Cap Roig, el Festival Temporada Alta, l’Auditori de Girona, Fires de Sant Narcís, el Portaferrada, el Concurs Intro, les Havaneres de Calella...

- I a partir d’aquí, creeu les vostres pròpies produccions.
Sempre havíem volgut fer això, però per mitjans econòmics és difícil. Vam anar fent coses petites i fins avui. Tot i que vivim de les produccions tècniques, a partir de la nostra experiència en producció parim el JazzPera, que més tard l’integrem dins l’Ítaca: el nostre propi projecte que pren la nostra ideologia com a concepte cultural i ho apliquem. I aquest any també ens donat el Portal Blau de l’Escala!

- I enguany acabeu d’encetar la quarta edició de l’Ítaca. Com se us va acudir oferir una proposta així?
Quan el JazzPera ja estava consolidat, vam anar parlant amb altres ajuntaments que també volien que féssim concerts als seus municipis. Va ser llavors quan vam decidir capgirar-ho i va néixer l’Ítaca.

- I ja vau partir de la idea de fer una proposta més popular.
L’Empordà és ple de festivals i nosaltres volíem desmarcar-nos. Recuperar vells emplaçaments on ja s’havien fet concerts, proposar racons preciosos que l’entorn ens ofereix. Ens vam associar entre uns quants per arrencar-ho i ho vam fer realitat. La clau de tot plegat és tenir al darrera Link Produccions que ens funciona mínimament.

- I dóna resultats sostenibles?
Cada any ha anat creixent més i creiem fermament en la proposta. Penso que després de 3 anys d’invertir-hi tants esforços, aquest quart any pot ser el definitiu per consolidar-ho i que, si més no, no hi perdem diners.

- És, realment, com haver emprès un viatge cap a Ítaca...
Som conscients de les possibilitats dels formats que oferim: localitzacions, preus populars, la nostra ideologia, etc. Amb aquests factors, és pràcticament impossible que mai n’arribem a treure una gran rendibilitat econòmica. Altruisme i guanyar diners no són compatibles. Però sí que pensem que pot ser un festival sostenible i autosuficient. Una proposta que faci bandera de l’Empordà tal i com l’entenem.

- Esteu contents amb la resposta que heu obtingut?
Ha costat, però no ens podem queixar. Cada any hem anat tenint un cartell més atractiu i ens hem anat fent un nom. Els espectadors i els artistes han anat entenent el concepte que proposa Ítaca. Avui en dia, quan contractem a algú, veiem que Ítaca ja és una realitat, la gent ho coneix i rebem molt bones sinergies. Pretenem fer bona feina, bona producció en mesura de les nostres possibilitats.

- I el públic acostuma a respondre!
Sí. Sempre podem tenir algun concert puntual en el qual punxem, però n’anem aprenent. Anem veient quin estil de proposta pot funcionar a cada lloc. I també hem de tenir en compte les festes majors: l’Empordà n’està ben farcit i, malgrat és molt positiu, com a promotors, això acaba representant una gran competència per l’Ítaca. Totes són gratuïtes i cada vegada porten grups de més renom. Esperem que, a la llarga, tota la gent acabi entenent quina proposta.

- Cultura i acció. De fet, Ítaca és una proposta que pot ser que no s’entengui a la primera, no?
Per això treballem. A nivell cultural oferim un ventall de disciplines ben diverses: concerts, exposicions de fotografia, teatre, cinema, etc...

- I pel que fa a l’acció?
Reivindiquem coses i actuem en conseqüència. Per nosaltres, la definició d’acció és l’eslògan de tot plegat. Peròno és que anem a tirar pedres a algun lloc. Per exemple, fem donacions a una ONG que treballa per ajudar als refugiats. També fem algunes xerrades, com la que vam fer el 26 de maig al Cinema Torroella de Montgrí amb en David Fernández i en Santiago Vidal. La filosofia és agrair al nostre públic el seu suport organitzant activitats gratuïtes que convidin a la reflexió. Fins i tot, podem considerar acció el fet de reivindicar espais tradicionals als centres dels pobles i evitar que esdevinguin fantasmagòrics.

- I també veneu pomes en comptes d’entrades...
Combatem l’elevat preu de l’IVA cultural venent pomes (gentilesa de Girona Fruits). Al ser un producte alimentari de primera necessitat l’IVA que hi hem d’aplicar és d’un 4%, en comptes d’un 21%. Però, tan debò que rebaixin l’IVA!

- Així, Ítaca es presenta com una alternativa popular als grans festivals de l’Empordà?
És genial poder gaudir d’una actuació d'una gran estrella del rock a la nostra comarca. I no anem en contra d’això ni molt menys. Aquests grans festivals de la Costa Brava, com a propostes culturals, són genials! Però, com que els preus són molt costosos, nosaltres oferim quelcom més popular, regional i assequible: anar a veure un concert de qualitat a un municipi i poder-hi prendre un entrepà i una cervesa tranquil·lament.

- I també es podria dir que es diferencia per anar més destinat a la gent autòctona?

Probablement aquesta és la crítica que més he sentit al respecte. Crec que aquests festivals són importants per l’economia I la proposta turística de la nostre comarca però, com empresa que sóm, nosaltres busquem oportunitats i hem cregut veure’n una en fer alters tipus de propostes. També cal tenir en compte que, quan aquests festivals se celebren, molts empordanesos també estan treballant de temporada i no hi poden assistir. Penso que tots els tipus de propostes són compatibles i que es poden aprofitar totes!

- I el Portal Blau, ja que hi som i que també en sou responsables, seria un terme mig, no?
Exacte. No es pot negar que abans que arribés la crisi vam viure un boom de festivals. Un festival és una bona eina publicitària per un municipi. Això, els ajuntaments ho van veure i com que eren temps de bonança, va haver-hi una allau de festivals. Amb el pas dels anys i amb tanta competència alguns, però, no han sobreviscut. I per això amb Ítaca intentem adaptar-nos als temps que vivim!

- Pel que fa als escenaris, a més a més, Ítaca ofereix l’oportunitat de descobrir nous llocs que els mateixos empordanesos desconeixien.
A vegades vaig en bicicleta i al·lucino amb l’entorn. Un exemple és el Mirador del Pedró de Pals o la Plaça de Gualta. La gràcia del projecte és esdevenir un paraigües cultural per oferir propostes, colze a colze, amb Ajuntaments que volen fer coses i no són professionals del sector. Arribem a un acord i intentem cooperar per fer propostes que s’adeqüen a les seves possibilitats. Aquesta és l’essència d’Ítaca.

- I cada cop en teniu més!
No ens tanquem cap porta i anem evolucionant segons les possibilitats! Ja ens hem tret l’etiqueta de Baix Empordà i volem obrir fronteres. Per exemple aquest any no hem pogut fer cap concert a La Bisbal perquè el municipi no hi podia dedicar prou pressupost. L’any passat hi vam portar Els Pets i va anar molt bé i esperem poder-ho reprendre l’any vinent. Una part clau pel funcionament d’Ítaca són els tècnics culturals dels ajuntaments empordanesos. Són qui coneixen millor que ningú les possibilitats del municipi i fan una feina brutal. Els tenim ben en compte i intentem emmotllar-nos-hi, preservant l’identitat ideològica d’Ítaca. Volem tenir espectadors del mateix poble, que per això ho fem allà! I també forasters, òbviament.

- Per acabar, ens podries escollir 3 grans moments del Festival Ítaca?
N’hi ha molts! Un moment brutal per l’equip va ser l’arrencada de la primera Pujada al Castell del Montgrí, ara fa 4 anys: hi havia 1.000 persones i amb el so de la tenora, se’m va posar la pell de gallina. També el show que va fer l’any passat l’Albert Pla al Mirador del Pedró de Pals, el vaig disfrutar moltíssim! I el tercer, la primer acord de la primera cançó que va tocar Alpha Blondy a l’escenari de la Cantada d’Havaneres de Calella: Jerusalem. I, si m’ho permets, vull mencionar que em fa especial il·lusió poder incloure l’Andrés Calamaro dins el nostre cartell, el diumenge 3 de juliol a l’escenari de la Cantada d’Havaneres de Calella.