Kevin Ruiz explica el seu àlbum ‘Breve Rayo’ cançó per cançó

L’ex-cantant de La Perdiu Spencer emprèn el vol en solitari amb seu àlbum debut enregistrat als bisbalencs Cardamomo Studios

Surtdecasa Empordà

22/02/2019

Música

Nova proposta musical a l’inesgotable escena bisbalenca. Kevin Ruiz (1992), que va ser cantant del grup La Perdiu Spencer, ha debutat en solitari amb un àlbum de vuit cançons titulat 'Breve rayo'. Enregistrat al llarg d’un any i vuit mesos, als Cardamomo Studios dels germans Jordi i Emili Bosch Molina, tots dos antics components de La Perdiu Spencer, que ara formen part de Medusa Box i també toquen a Breve rayo el baix i la guitarra, respectivament. De fet, en el disc de Kevin Ruiz també participa un altre antic component de LPS, el bateria i percussionista Oriol Tonietti. L’equip que ha gravat Breve rayo es completa amb Edu Frigola (Acció), que ha tocat sintetitzadors i teclats i, puntualment, el saxòfon. El disc ja està disponible a les principals plataformes digitals, com ara Spotify, Itunes i Soundcloud i el mateix Kevin Ruiz l’explica, en exclusiva a Surtdecasa Empordà, cançó per cançó.

Paz y Amor:
Musicalment parteix d'un anhel i sentiment de pau, el qual en la lletra adquireix forma de dedicatòria i reflexe d'aquella amistat que es basa en la honestitat i les ganes d'aprendre i descobrir. A mesura que anava prenent forma, el missatge va anar mostrant la dimensió global i espiritual pertinent, apuntant a la llum que és la vida.

Espacio Entre Vidas:
A l'època de fer aquest tema em trobava en un punt de consciència espiritual intermig, com entre "la vida" i "la mort". Com més creia avançar en la recuperació de vitalitat, més retrocedia en un nivell de bloqueig. Estat de confusió dins la lucidesa, un pas innegociable en tot despertar quan encara no som capaços de veure el nostre lloc.

Todo Es Una Ilusión:
Un tema per saldar comptes pendents, també en forma de dedicatòria personal però ampliant el missatge a la globalitat. Hi parlo d'una relació d'amor que va tenir una oportunitat sense la dedicació necessària, i d'una altra posterior que no es podia donar pel fet d'estar en "números vermells", digues-li buit per dins i amb ferides. També fa referència al relativisme d'avui en dia.

Fluye El Alma:
Era un temps que estava especialment sensible i veia la mística en les coses senzilles. Pensant en l'èxtasis de la juventut va sorgir aquesta música. Després hi vaig veure una encadenació amb els principis masculí i femení que es va plasmar en la lletra, com un joc de regles simples del qual se n'ha de preservar la puresa e innocència.

Breve Rayo:
Dóna nom a l'àlbum i n'és la síntesis i el punt culminant. Conté tota la temàtica de l'àlbum i estableix l'equil·libri.

Corazón Diamantino:
Una invitació que surt del cor per a escoltar-lo. Missatge senzill i profund, que amb honestitat condueix a aquesta trobada. Té un punt ballable que m'inspirava en aquell moment i que li dóna gràcia.

Nirvana:
Aquesta música va arribar en un punt de maduresa en la composició, essent una de les últimes de la fornada i nodrint-se'n melòdicament. Petit relat poètic sobre el fet que la veritat hi és abans que nosaltres la puguem interpretar. Pels productors i companys de la gravació és una de les preferides.

Cascada:
Per mi podria ser la més agraciada de l'àlbum, en contingut, música... És la purificació, el naixement. També és el perdó. En resum pertany a un estrat de la existència regit per la resurrecció.