Jump to navigation
El projecte no va ser fruit d’una reivindicació bisbalenca: va ser una iniciativa de l’equip de govern de llavors, concretament, d’un regidor. Tot va arrencar l’any 1988: el bisbalenc Àngel Figa -llavors regidor de l’Ajuntament de la Bisbal per Iniciativa per Catalunya– va fer-se càrrec de l’Àrea de Joventut del consistori, en el marc d’un govern de coalició (juntament amb CiU i PSC). “Una de les primeres coses que vaig fer va ser contractar un tècnic de Joventut: l’Eduard Romero”, recorda Figa. L’Eduard Romero, fortament vinculat amb el món de la música, va jugar un paper clau en la creació de la Tabacalera: treballava amb l’objectiu d’obrir un local municipal per a joves. “L’Eduard va aconseguir que ens lloguessin una antiga tabacalera, ubicada a prop del Pont Vell i propietat d’en Pere Coll, per unes 50.000 pessetes mensuals: i el projecte es va anar gestant sobre la marxa”, explica Figa.
Romero va anar contactant amb jovent bisbalenc vinculat al món de la música i d’altres disciplines artístiques: “Era un espai molt obert i absolutament autogestionat i amb l’impuls de l’Eduard: la institució no hi posava els peus”. Més endavant, amb totes les persones implicades, l’Ajuntament va optar per facilitar la creació d’una entitat que gestionés l’espai de manera assembleària: l’associació la Lluna Negra. “A finals dels anys 80 la burocràcia era molt més àgil i era molt més fàcil endegar projectes com aquest”, argumenta Figa.
“Nosaltres ja havíem organitzat el llegendari de concert de La Polla Records l’any 1984, que acabaven de publicar el seu primer disc i van venir actuar a Corçà, on actualment hi ha la Bugaderia Empordà”, explica Rafa Palma, teclista de Komando Moriles i bisbalenc impulsor de La Lluna Negra. “Avui en dia seria impossible fer un concert d’aquesta envergadura en un local amb aquelles condicions”, afegeix. Palma defensa que la Tabacalera va ser fruit de tres elements: “La conjunció de la voluntat política, l’empenta de la gent implicada i el moment històric d’ebullició cultural”.
I és que la Lluna Negra era una entitat cultural forjada expressament per gestionar La Tabacalera: “Tothom en podia ser soci i a part de concerts i actes culturals, també incloïa bucs d’assaig i una escola de música”, explica Rafa Palma. “Sense saber ben bé perquè, La Tabacalera va acabar formant part del circuit de sales que feien els grups –nacionals i internacionals- que giraven”, afegeix. I en aquest sentit, Palma defensa que va ser “l’experiència autogestionària més important que s’ha viscut mai a la Bisbal d’Empordà”. Val a dir que la història de La Tabacalera té algunes dates memorables, com el concert de La Polla Records i Tijuana in Blue de l’any 1989, que es va fer al camp de futbol i va acollir prop de 5.000 persones. El col·lectiu bisbalenc també organitzava actes fora del local: muntava alguns concerts més grossos i feia barraca per la Festa Major.
Salva Ramírez, vocalista i guitarrista de Club Moriarty, també va ser una de les personalitats implicades des del començament: “A les primeres reunions, quan s’havia de forjar el col·lectiu La Lluna Negra, ens vam trobar persones de sectors ben diversos amb un únic vincle: l’amor per la música”. En aquest sentit, Ramírez recalca que es van fer exposicions i concerts de tota mena: “Malgrat que la gent recorda més la darrera època, quan es feien més concerts de punk i ska, el punt de partida va ser el de fer un projecte ben transversal”. El guitarrista explica que es va anar encasellant gradualment i que, per més oferta plural que s’intentés programar, el públic es va anar concretant en aquest sector més transformista i contracultural.
I això era així: mentre d’una banda el Long John –fins llavors, el pub de moda de la Bisbal- anava perdent pistonada, La Tabacalera anava guanyant protagonisme progressivament. Creixia i s’anava consolidant com un exemple de local juvenil autogestionat, alhora que esdevenia una cita ineludible al circuit de concerts de punk, rock i ska del país. Tot i aquesta tendència, cal remarcar que el local estava obert a altres estils musicals com el blues, el country o el jazz; i també incloïa altres propostes: exposicions, tallers, classes de música. Fins i tot, una vegada va acollir un debat polític en plena campanya electoral i va generar molta expectativa. Ara bé, com és lògic, els gustos de l’assemblea de la Lluna Negra –formada per una seixantena de socis- imperaven i la tendència a músiques de caràcter més alternatiu i reivindicatiu anaven guanyant pes a la programació. Bandes com Doctor Explosion, The Toasters, The Devil Dogs, Skatalà, S.A., Su Ta Gar o The Busters anaven desfilant a l’escenari del local.
Paral·lelament, els bucs d’assaig anaven donant fruits i anaven naixent bandes amb les persones implicades: el mateix Eduard Romero va acabar tocant la bateria amb Club Moriarty. Va ser, indubtablement, una magistral plataforma de llançament per als grups bisbalencs sorgits en la primera meitat dels noranta. Brotaven projectes musicals destacats com Miok’s, La Família Manson, Pixamandúrries o Komando Moriles. I La Lluna Negra s’anava consolidant un exemple d’autogestió: l’Ajuntament pagava el lloguer del local i el col·lectiu se sostenia amb els ingressos que anava generant. “Amb el preu de l’entrada i amb el que es generava a la barra es podien cobrir els catxets de les bandes i sempre quedaven molt satisfetes del tracte que oferíem”, explica Marcos Pacheco, guitarrista de Komando Moriles (que dissabte tornarà a les trinxeres) i un dels implicats en la Tabacalera. El local obria cada dia de la setmana i tenia un aforament d’unes 250 persones: “En aquell moment no hi havia seguretat, ens la fèiem nosaltres mateixos”, recorda Pacheco.
La Tabacalera no era un local exempt de contestació: hi havia qui no la veia amb bons ulls i no s’hi sentia a gust. L’ambient que atreia aquest tipus de música anava esgotant a una part del veïnat: va començar una guerra amb un reguitzell de denúncies per aldarulls, queixes i males cares. I el mes d’agost de l’any 1995, l’Ajuntament va anunciar que deixaria de pagar el lloguer de la sala, i la Bisbal es va quedar òrfena de local per fer concerts.
Tres dècades després, hi ha certa coincidència en qüestionar l’emplaçament que va tenir La Tabacalera. “Amb el pas dels anys i amb perspectiva, penso que potser no era el lloc adequat: era molest per una part veïnat que cada cap de setmana hi hagués sarau al local”, explica Figa. I és que el local no estava insonoritzat, però d’altra banda, segons Àngel Figa, un local menys cèntric tampoc hauria quallat: “La idea era que el centre juvenil tingués lloc al mig del poble, no pas als afores”. Passada aquella legislatura, La Tabacalera i La Lluna Negra van seguir funcionant, però van deixar de rebre l’impuls municipal.
“Va ser un revulsiu per l’època, tant per la dinàmica, com per la manera de fer i pel ressò que va generar”, argumenta Figa. “Ens acusaven de ser una mica sectaris, però La Tabacalera era un projecte per conglomerar el poble i donar oportunitats als qui tenien menys recursos: i va funcionar”, conclou.
“Els més veterans anaven plegant i el relleu no mantenia les forces”, explica Marcos Pacheco. Això, sumat a les queixes veïnals i la voluntat de l’alcalde Ramon Romaguera per tancar el local, deixaven entreveure la fi de La Tabacalera. “L’alcalde vivia a prop i tancar-la era un dels seus objectius fonamentals: ho va acabar aconseguint i no vam tenir prou pes per defensar-la”, argumenta Pacheco. “Vist amb perspectiva, m’adono del que va representar: La Tabacalera va tenir molta fama a les comarques gironines i era un espai únic”, reflexiona Pacheco. “Penso que La Lluna Negra va ajudar a enriquir el teixit associatiu bisbalenc i, en l’àmbit musical, va normalitzar l’organització de concerts a la Bisbal: abans no se’n feien tants”, afegeix.
“El tancament de La Tabacalera no va ser només fruit de la voluntat política per finalitzar-la: era un projecte que ja anava decaient i no hi havia prou relleu generacional”, reflexiona Rafa Palma. “Un cop tancat el local aquell ambient va quedar orfe d’espai municipal: els grups bisbalencs posteriors s’han hagut d’anar buscant la vida”, afegeix Palma alhora que explica que “en una època sense internet, tothom sabia que si anava La Tabacalera, es trobaria gent amb interessos musicals similars”.
“Malgrat que hi havia molta gent crítica amb La Tabacalera, era innegable que es van fer moltes coses pel poble: el local va acollir concerts espectaculars i va potenciar que sorgissin bandes com bolets”, explica Salva Ramírez. “Penso que potser La Tabacalera es va etiquetar massa ràpid… Potser no vam saber obrir-ho més a tot el municipi, però penso que hauria anat bé que l’Ajuntament hagués vetllat per obrir-ho a altres entitats municipals”, conclou.
Komando Moriles i la Bisbal com a capital skatalíticaKomando Moriles va ser un dels grups pioners de l’escena skatalítica catalana. Juntament amb Dr. Calypso i Skatalà, destacava pels seus energètics directes entre el 1989 i el 14 de desembre del 2002, quan el grup es va acomiadar amb un concert al Pocafeina Festival de Riudellots de la Selva –compartint cartell amb Tipuaixí i Xuxu de Pus. Komando Moriles va publicar quatre discos, tots ells editats per Tralla Records: No retornable (1994), Recomendado por 28 de cada 27 fabricantes de lavadoras (1997), 44 (1999) i el directe Alive (2002). Amb el seu singular sentit de l’humor i una visió desacomplexada de la música –van fer incursions en altres estils com ara el funk, potenciats en un projecte posterior: Belafonte–, Komando Moriles i la seva Nit d’Ska que organitzaven cada any per la Festa Major van deixar un record inesborrable: ara el seu esperit el manté el bar musical L’Alternativa, l’activa sala de concerts bisbalenca, on han tocat The Toasters, The Skatalites, New York Ska Jazz Ensemble, Bad Manners i molts d’altres grups.L’esperit de la Tabacalera a la plaça del CastellLa Tabacalera celebra els 30 anys de la seva obertura amb un esdeveniment especial que tornarà a omplir de ska i rock els carrers de la ciutat empordanesa el dissabte 22 de juny. La Tabacalera 1988-1995, tal com s’ha batejat la festa, portarà l’actuació de quatre dels grups més importants que van sortir del local autogestionat durant els seus vuit anys de vida. Komando Moriles, Club Moriarty, La Familia Manson i Miok’s seran els encarregats de transportar la plaça del Castell de la Bisbal a l’època en què grups com ara The Toasters, Dr. Calypso o la Polla Records feien una parada durant les seves gires a la ciutat del Baix Empordà en el local regentat per l’associació juvenil La Lluna Negra.
La celebració inclourà diverses activitats de caràcter lúdic i per a totes les edats. Des de les 12 del matí fins a altes hores de la nit es podrà gaudir de la festa en honor de La Tabacalera, i durant el dia hi haurà un vermut, arrossada popular, cercavila i una festa final a l’Alternativa on tocaran grups de l’escena actual bisbalenca com Fetus i Esteso’s Combo. El mateix dia també s’inaugurarà una exposició dedicada a La Tabacalera al Castell Palau de la Bisbal: s’hi podran veure cartells, fotografies, fanzins i d’altres objectes relacionats amb el local social.
*Article publicat originalment a La Directa.
Facebook La Tabacalera
