Roser Regolf
,
30/01/2019
Activa't

Isabel Castanyer: “Les dones tenim un punt de vista diferent del sector i volem que es tingui en compte”

Castanyer és ramadera i forma part de l’Associació de Dones del Món Rural de Catalunya
Dones ramaderes

Foto: 

Cedida
Isabel Castanyer
Amb el pas dels anys, el sector primari s’està transformant per a que la quantitat deixi pas a la qualitat. Això és gràcies, en part, a la mirada femenina que cada cop pren més força i busca l’empoderament en un ambient històricament masculinitzat. Tot i ser present des de sempre, la dona que es dedica al món rural encara té molt poca representació al sector. És per aquest motiu que acaba de néixer l’Associació de Dones del Món Rural de Catalunya, que pretén crear sinergies entre els diferents oficis del sector i empoderar les dones per deixar de ser conegudes com "les dones del pagès" i convertir-se en allò que realment han sigut sempre, "dones a pagès". Isabel Castanyer (Olot, 1975) és ramadera de vaques de llet al Mas la Coromina, a la Vall d’en Bas. Ella va canviar la seva feina dedicada al turisme per envoltar-se de natura. Coneixem de la seva mà la lluita de preus per la que està passant el sector i la mirada que aporta la dona cap al món rural.
"Les sinergies entre dones del mateix sector ens fan sentir menys soles. Hi ha dies que no sortim més enllà de la granja, i escriure pel grup ens soluciona molts problemes"

- Passes del món del turisme a la ramaderia. Com és el canvi?
El món rural té molt d’encant, i jo me n’he anat enamorant a poc a poc. La família de la meva parella tenia una granja de vaques de llet i al principi jo compaginava la meva feina exterior, a la branca del turisme, i la de la granja, però ja fa sis anys que em dedico al món rural al complet.

- Va ser un canvi brusc?
Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. Però ara treballo per a mi i això et fa tenir unes responsabilitats, abans tenia un horari i ara he d’estar pendent els 365 dies de l’any. És una de les coses que més costen quan no ets de pagès. Ara, d’altra banda, també està la llibertat que pots tenir, si tens el bestiar i la granja arreglats, que això no té preu.

- És una feina agraïda?
Molt. Si fas bé el teu treball es veu ràpidament als resultats amb un producte de qualitat. El que més m’agrada és poder trobar la millora continua, la monotonia és negativa i sempre busquem la forma d’obtenir un producte òptim.

- Una tasca que suposo que no deu ser fàcil tenint en compte la competència de preus del mercat.
Per molt que fem un producte de molt bona qualitat, com som els primers de la cadena, costa molt que es valori la nostra feina.

- Què s’ha de fer per a que els consumidors valorem més la qualitat dels productes?
Nosaltres organitzem visites guiades perquè tothom pugui veure el procés que segueix la llet fins que arriba al supermercat, i ens hem adonat que les visites que hem rebut ho valoren. Un bric de llet no surt així del no-res i fa cap a les estanteries del supermercat. Hem de fer que el consumidor vegi la feina humana que hi ha darrere de cada producte.

- Sembla que costa que el sector primari sigui un reclam per als més joves. Com està la ramaderia pel que fa al relleu generacional?
Si algú es queda al sector és perquè està realment enamorat d’aquest món. En general, és molt complicat que una persona consideri que viure d’això és rendible, per això els joves no escullen treballar d’això perquè sí o perquè no saben a què dedicar-se. D’altra banda estan les famílies que treballen al sector i tenen fills, i així i tot ja els hi fan pensar deu vegades si realment volen quedar-se. Cada vegada són temps més complicats.

- Ajuden les condicions laborals?
El tema dels preus és la nostra lluita contínua, perquè com estan tan ajustats és molt complicat millorar les condicions. Igualment, per no quedar-nos enrere hem de posar-nos al dia constantment. Suposo que com tots els sectors.

- Fa molt poc ha nascut l’Associació de Dones del Món Rural.  Les dones us esteu fent un espai al sector?
De mica en mica. Costarà, però hem de procurar guanyar visibilitat. Per sort estan sortint moltes lleis d’igualtat que també ens ajuden. Any rere any hem vist que valia la pena donar-nos suport unes a les altres i donar un punt de vista diferent del sector.

- Com us vau reunir?
Tot va començar amb un grup de WhatsApp, on ara hi ha unes 250 dones i pujant. Hi ha representació de tots els sectors i de totes les comarques de Catalunya. Som pageses ramaderes, del sector pesquer, del món del vi... A l’Associació, que ha nascut aquest mes de gener, en som 90 d’inscrites.

- Per què és tan important l’associacionisme femení en el sector?
El nostre objectiu principal és poder donar visibilitat a totes les dones, perquè actualment encara n’hi ha que treballen en explotacions familiars i que no compten amb cap mena de representació legal ni fiscal. D’altra banda també busquem crear sinergies entre nosaltres i entre els diferents sectors, el que ens permetrà posar veu als nostres problemes. Les sinergies entre dones del mateix sector ens fan sentir menys soles. Hi ha dies que no sortim més enllà de la granja, i escriure pel grup ens soluciona molts problemes. Com totes parlem el mateix llenguatge i tenim els mateixos problemes, ens entenem molt bé. Les dones tenim un punt de vista diferent del sector i volem que es tingui en compte.

- Un punt de vista diferent.
No ens havíem adonat fins que ens ho van dir. No ho volem centrar tot en les dificultats i el factor econòmic, sinó que creiem que si no comencem a canviar coses des de la base no podem fer res. Hem de treballar en la qualitat del producte i el progrés del sector. El Govern ha de defensar el nostre producte, si no és així no sortirem mai de la roda del problema econòmic. Les subvencions ens ajuden a sortir del forat, però no són l'única solució. S’ha d’arreglar el problema des del principi i buscar la forma de diversificar-nos i especialitzar les explotacions, i que el nostre producte sigui valorat.

- Des del món rural treballeu per estar presents a les xarxes. S’inclou dintre de l’objectiu de la diversificació?
L’objectiu és que se sàpiga que existim, per crear una marca genèrica del sector i que el consumidor entengui d’on ve el preu del producte i la feina que hi ha al darrere.

- Tot i el  que esteu aconseguint encara queda molt per fer. En quines línies s’ha de treballar?
Primer que tot, com he dit abans, en legalitzar les companyes que encara no estan donades d’alta a causa de la mentalitat de les seves famílies. I per això hem de seguir treballant perquè puguin tenir veu i vot a les pròpies explotacions i a les taules sectorials. Aquestes persones necessiten tenir uns drets com a treballadores, i sembla que estigui parlant de la prehistòria, però això encara passa avui.

També et pot interessar