La llegenda negra d'Elena Garro

El Festival d'Art Independent Pepe Sales rescata l'obra dels artistes oblidats

Andrea Bonet

30/01/2018

Arts

El Festival d'Art Independent Pepe Sales d'enguany dedica a Elena Garro (Puebla 1916 - Cuernavaca 1998) el festival, que es va inaugurar el passat 26 de gener. Lluís Llamas, organitzador del festival, explica que la tria dels artistes té com a objectiu ressaltar i donar llum a figures deixades en segon pla per diversos motius i, en aquest cas, ens trobem amb una escriptora que, per la condició de gènere i pel país on li va tocar néixer, no va tenir fàcil fer-se un lloc entre els noms més (re)coneguts d'aquest país. Elena Garro és actualment considerada la precursora del realisme màgic, tot i que ella mateixa va voler desprendre's d'aquesta classificació, dient que era una etiqueta mercantilista imposada des d'Europa i que, en tot cas, això no era res de nou allà, on sempre s'havia anomenat "costumbre".

"Tot el que sobrevola el seu nom resulta ser negatiu i les cites que es trien per parlar de la seva vida, solen tenir relació amb el seu primer marit, Octavio Paz"

Apropar-se a aquesta autora no és fàcil, i Internet ofereix un gran nombre de reportatges que ajuden a deslegitimar la seva figura i a continuar repudiant-la en l'obscuritat on va ser enviada durant la seva vida. Es troben moltes crítiques tant de defensa com d'atac cap a l'autora, maleïda i desterrada de Mèxic, sempre a l'ombra del que va ser el seu primer marit, Octavio Paz.

Marginada i humiliada
Va ser marginada i humiliada pel sector intel·lectual a qui l'autora, suposadament, hauria delatat com a causants d'una revolta estudiantil durant el 1968. Tot el que sobrevola el seu nom resulta ser negatiu i les cites que es trien per parlar de la seva vida, solen tenir relació amb el seu primer marit, Octavio Paz. Alguns pensen que la millor manera de poder submergir-se en la vida d'un escriptor és, precisament, llegint les seves obres en lloc de biografies escrites per terceres veus. Que difícil és apropiar-se d'un criteri propi quan llegim el que els altres han opinat sobre algú, segurament també a partir del que altres digueren. Diuen, diuen, diuen...

L'escriptura com a autobiografia
Deia ella mateixa: "Yo no puedo escribir nada que no sea autobiográfico, en 'Los recuerdos del porvenir' narro hechos en los que no participé, porqué era muy niña, pero sí viví". Sense trobar cap dels seus llibres a les biblioteques que normalment tinc a l'abast, l'escriptora mexicana se'm resisteix. M'acosto al Centre Cultural la Mercè on es fa una conferència al voltant de l'escriptora, 'El día que fuímos Elena Garro', dirigida pel també escriptor mexicà Juan Pablo Villalobos, que va dedicar el seu doctorat a descobrir figures desconegudes de Mèxic, endinsant-se en el món del sabotatge narratiu i l'anti-literatura. Elena Garro hi encaixa perfectament, és un d'aquests personatges excèntrics, rars i maleïts; singulars, extravagants, estranys i peculiars. Aquells que tenen un centre diferent: els marginals.

I és que allò que té un caràcter secret, allò que ens empeny cap al que està prohibit, aquells que se'ns resisteixen, acaba tenint un efecte imant que els treu a la llum per fer-los brillar com mereixen. Juan Pablo Villalobos ens ha donat així la benvinguda al món d'Elena Garro, tot prometent esmentar Octavio Paz només una sola vegada. No calia, no era necessari fer el que ja ofereix Internet. Al contrari, ens hem submergit en un món de literatura únic a través de la lectura per part de quatre lectors formidables -Amparo Parra, Elisenda Bautista, Ovidi Llorente i Mariona Ginès- de fragments de 'Las cabezas bien pensantes'.

'Andamos huyendo Lola' (1980) és un dels títols més interessants de Garro, entesa com una comèdia teatral, un recull de contes plens de diferents alter ego de l'autora, repartits entre les diferents plantes d'un hostal: veïns desconfiats i condemnats a la paranoia política en un context de dictadura a la ciutat de Madrid. Trobem dos grans temes que fan de pilars: l'exili i la marginalitat de les dones escriptores. Villalobos deia que es tractava d'una "escritura paranoica fruto de la pesadilla de una vida asfixiante" i comentava també els tres conflictes que, segons ell, destacaven en aquesta sèrie de relats: la contraposició entre ficció i autobiografia; la relació entre literatura i política; i l'escriptura en un context d'exili.

Personatges fantàstics i melancolia
Ens trobem molt sovint en un escenari situat a hostals sòrdids dirigits per propietaris que persegueixen constantment el personatge principal, amb la pressió constant de no poder pagar i la por d'haver d'escapar de nou. La mudança s'entén sempre com la continuació d'una fuga eterna, que mai acaba, amb aquella sensació irreal d'un passat idíl·lic, amb un to melancòlic d'un paradís perdut que forma part d'una suposada bona època. És per això que sovint apareixen personatges fantàstics que aporten màgia als seus relats, com una granota -apolítica i patriota- que és enviada per ajudar els descarriats i acompanya a dos personatges, Lelis i Lucía, mentre escapen per ser considerades traïdores a la pàtria.

El Festival d'Art Independent Pepe Sales ha triat Elena Garro com a protagonista de l'edició d'aquest any per descobrir-la i portar a la llum una autora que, només amb el pes de la qualitat literària, es mereix un reconeixement tant a Mèxic com a la resta del món. Trobareu exposicions dedicades a les escriptores en diferents espais: el mateix Centre Cultural la Mercè, al Cinema Truffaut o el restaurant La Penyora. El festival continuarà oferint activitats per apropar-se a l'escriptora fins al dia de la clausura, el 7 de febrer.