‘Les de l’hoquei’: cap al canvi de paradigma en la ficció televisiva

Parlem amb la guionista gironina Natàlia Boadas, una de les creadores de la nova sèrie dels dilluns a TV3, sobre aquest projecte i el que representa

Goretti Martínez

02/05/2019

Arts

La nova sèrie ‘Les de l'hoquei’ es va estrenar aquest dilluns a TV3 com a líder de la seva franja, amb un 15,6% i 459.000 espectadors. Una audiència a la qual cal sumar l’amplíssim seguiment per internet, tant en directe com a posteriori. ‘Les de l’hoquei’ neix d’un treball de final de grau de quatre estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Les guionistes Natàlia Boadas (Girona), Ona Anglada (Banyoles), Laura Azemar (Barcelona), i Marta Vivet (Manlleu), han estat qui, amb l’ajut de les coordinadores del projecte, Marta Grau i Núria Parera, han parit els personatges i els fils argumentals de la nova sèrie. Hem parlat amb la gironina Natàlia Boadas perquè ens expliqui algunes de les claus d’aquest projecte que busca reivindicar les dones pel que fan i la diversitat intrínseca que és present a la societat sense estridències.

“Totes les diversitats que hi ha la nostra societat s’han de poder mostrar amb normalitat a la pantalla”

‘Les de l'hoquei’ està protagonitzada per set joves jugadores d'hoquei i la seva nova entrenadora. L'esport n'és protagonista, però també l'excusa per trencar arquetips i reivindicar una mirada femenina de la vida. La sèrie està produïda per Brutal Media i es podrà veure a tot el món a través de Netflix.

- Com va néixer 'Les de l'hoquei'?
‘Les de l’hoquei’ neix d’un treball de final de Grau de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Les quatre creadores estàvem una tarda al bar de la universitat, sabíem que volíem treballar juntes, i vam començar a pensar quins eren tots aquells temes que ens interessaven i que volíem reflectir en una sèrie. Ens vam adonar que volíem parlar de l’adolescència en femení, del paper de la dona i de totes aquelles coses que nosaltres havíem trobat a faltar quan érem adolescents a les ficcions del nostre país.

- Què és tot això que trobàveu a faltar?
Bàsicament, el que trobàvem a faltar a les ficcions -sobretot quan érem adolescents perquè ara ja està canviant- era veure a una dona independent i forta. Volíem veure una adolescent amb conflictes propis, uns conflictes que no haguessin de passar per la seva parella (majoritàriament home). Jo no sóc a partir d’una altra persona, sinó que sóc jo i puc fer coses de forma independent.

- Què us ha sorprès més del camí que heu seguit des que vau iniciar el treball fins l'estrena de la sèrie?
Almenys personalment, el que m’ha sorprès més és que totes les persones que han anat formant part d’aquest projecte més enllà de nosaltres quatre, tota la gent que l’ha fet créixer (equip de guió, de direcció, la productora…) ha entès molt bé quin era el perquè i l’essència d’allò que estàvem fent. Ha estat gràcies a tota aquesta gent que avui podem veure la sèrie i dir “Sí, això és el que jo volia fer al bar de la universitat aquell dia”.

- Què heu après fins al moment amb aquesta experiència?
En primer lloc hem après a ser guionistes, almenys laboralment parlant. A nosaltres ens agradava molt el guió però només havíem fet treballs per la universitat. Amb aquesta experiència hem après realment a escriure guions. I després també hem après com funciona la indústria audiovisual: els tempos, haver d’esperar i que, de cop, tot vagi súper ràpid, el fet que hi ha moltíssimes persones involucrades en un projecte com aquest i que tothom hi posa la seva part i el fa créixer… Jo crec que també hem après a deixar anar aquest projecte, que era com el nostre fill. Això va néixer a les nostres mans i nosaltres quatre teníem tot el control sobre el que estava passant, però en el moment en què comença a créixer, hem après a confiar al 100% en la gent que està treballant en aquest projecte. Hem après a gestionar les emocions i a confiar.

Imatge promocional de la sèrie
- Quines sensacions vau tenir en veure el pilot?
Va ser un dia molt estrany: una muntanya russa d’emocions, amb papallones a la panxa en tot moment. Nosaltres ho havíem escrit i havíem estat anant al rodatge perquè tres de les creadores hem fet tots els continguts dels Instagrams de les protagonistes. Hem conegut la gent del rodatge i sabíem el que s’anava rodant però encara no ho havíem vist tot muntat. Quan vam veure el pilot va ser màgic. El somni s’havia fet realitat i allò ja ho podia veure tothom. El nostre objectiu, que era que aquesta història arribés al màxim de gent possible, ja es podia complir.

- Creieu que 'Les de l'hoquei' pot contribuir, d'una manera o altra, a un canvi de paradigma?
Espero que sí, la veritat. Espero que a partir d’aquí es comenci a apostar per sèries o per continguts de gent jove que té ganes de canviar les coses i de mostrar tot allò que ja passa a la realitat. Totes les diversitats que hi ha la nostra societat s’han de poder mostrar amb normalitat a la pantalla i això ens falta, moltes vegades. Ens falten personatges racialitzats, de classes socials diferents, LGTBI, etc. Crec que hi ha moltíssima gent que té ganes d’explicar tot això. Només necessita el suport de la televisió, com hem tingut nosaltres, per permetre’ls explicar tot allò que ja forma part de la nostra realitat.

- En què esteu treballant ara?
Nosaltres quatre treballem molt bé juntes i tenim ganes de seguir creant. Estem començant a gestar alguna idea per a nous projectes però encara és tot molt embrionari. Volem treballar sobre coses sobre les quals tenim la necessitat de parlar.