Jump to navigation
- Què és Can Trona i què fa?Can Trona és un espai polivalent al centre de la Vall d’en Bas, un municipi de 3.000 habitants. No és un equipament únicament municipal, sinó que també pretén ser un equipament de territori. Això englobaria la comarca de la Garrotxa, però també parts d’Osona i del Pla de l’Estany, que és d’on són els usuaris que rebem a les activitats culturals. La programació que fem està encarada a públics molt diversos, tant per a famílies, com per a gent interessada en activitats culturals, per a escoles, o per a un públic més acadèmic. El marc que ens defineix pensem que és aquest binomi entre cultura i natura. Volem potenciar i divulgar aquest amor per la natura i per la cultura més popular i rural, que és la que defineix el nostre territori.
- Ha canviat la vostra manera de fer, des que es va engegar Can Trona?Sí. La primera idea que tenien quan es va fer el centre era un museu de la pagesia i la vida rural. Hi va haver un canvi de l’equip de govern i el nou equip de govern va considerar que no havia de ser un museu de la vida rural encarat només a la gent de fora, sinó que també havia de ser un centre polivalent per a la gent d’aquí. Els dos primers anys la direcció del centre la va portar Xavier Collell, museòleg, i aquesta primera etapa es va centrar més a fer actes acadèmics, jornades per a experts, etc. Un cop vaig entrar jo, el primer any va ser una mica de transició, perquè en Xavi havia deixat projectes oberts. A nivell patrimonial va treballar molt bé; per exemple, els documentals de les Dones de la Vall els va començar a fer ell. Però és veritat que aquesta part més familiar, de cultura popular i realització de tallers en un inici no hi era. El canvi ha estat gradual.
- Com es va decidir impulsar aquest centre?La Vall d’en Bas és un municipi de set pobles, amb molts nuclis disgregats. No hi havia un centre d’unió que tots els pobles se sentissin seu. Llavors es va decidir construir aquest centre perquè fos, en certa manera, el nucli d’unió i tothom se’l sentís seu i hi pogués venir, i no fos el centre cívic d’Hostalets o el centre cívic de Joanetes, sinó que fos pròpiament de la Vall d’en Bas. L’origen del municipi és dels anys seixanta i és encara molt recent. La gent se sent encara molt dels seus pobles, té les seves festes majors... El fet de tenir Can Trona ha servit una mica per cohesionar el municipi i donar valor a la història rural i el patrimoni que fins aleshores no s’havia estudiat. No hi havia una política cultural municipal i ara sí que hi és.
- Com ho heu fet per connectar amb el públic?Els primers anys d’obertura de l’equipament va costar una mica. Arquitectònicament l’edifici és molt modern i hi havia gent que no li acabava de convèncer. Tenien reticències sobre si seria útil i què faríem. Potser veien altres prioritats. A mesura que hem anat avançant i han anat veient els actes que hem organitzat hi han anat entrant. És difícil, però també és fàcil perquè ens coneixem tots. Cada regidor s’ocupa d’un poble i tenen un grup de WhatsApp de poble. Cada cartell que fem arriba a tots els veïns, t’arriba directament al mòbil. Tenim un públic bastant fidel; qui ve als tallers i repeteix. Per exemple, qui ve al Doc del Mes repeteix. Molta gent ja et demana quan serà el proper taller de balca. La comunicació és molt fluïda perquè hem volgut ser molt oberts, transparents i propers. I això ha fet que la gent també s’hagi obert amb nosaltres.
- Com decidiu què s’organitza?Una altra de les coses que ajuda a connectar amb el públic és que, a l’hora de programar, hem intentat posar les persones al centre. Cada any fem una petita enquesta en línia per valorar quines activitats han agradat més i deixem una part oberta perquè la gent faci propostes. I déu-n’hi-do la gent que en fa. Escoltar les persones, posar-les al centre, ha fet que veiessin l’espai com una cosa molt propera i no com un edifici molt modern que no va amb elles.
- Dieu que hi ha un fil que connecta totes les activitats.Aquest és un dels dilemes que ens vam plantejar nosaltres. Com ho fèiem perquè les activitats no fossin bolets, però que fossin diverses per a públics diferents. Vam decidir centrar-nos a fer activitats, d’una banda, per divulgar el nostre patrimoni i la natura, i per potenciar els artesans i artistes del nostre territori. Per divulgar aquest patrimoni rural, natural i d’artistes i artesans, hi ha moltes maneres de fer-ho. Ho pots fer a través d’una exposició, d’un documental, d’un taller... Nosaltres tenim uns eixos generals que intentem marcar; per exemple, no farem una xerrada sobre psicologia o dret, però sí sobre natura, artesania o desenvolupament rural.
- Distribuïu les activitats per cicles.Sí. Intentem respectar el calendari de festes locals. A l’estiu es concentren totes les festes majors i les entitats ja programen coses, per tant, és una època que nosaltres baixem l’activitat, i ens passa el mateix per Nadal. Els nostres moments forts són la resta de l’any. Per exemple, l’any passat, gener, febrer i març vam organitzar un cicle de dones artesanes que feien tallers i ensenyaven els seus productes: en vam fer un de sabó, un de macramé i un altre de vímet. Al març vam fer un cicle de gènere, amb un taller de plantes remeieres sobre remeis naturals per a cossos reproductors femenins, una presentació de llibre i un taller de compreses de tela. A la primavera en vam fer un d’etnobotànica. A l’estiu vam parar, però vam fer alguna activitat puntual. A la tardor vam tornar amb la programació fent tallers de reciclatge i artesans: un de restauració de mobles, un d’elaborar una llibreta reciclada i un per a mainada que amb elements naturals feien un mòbil o un marc de fotos.
- Sovint es dissenyen projectes i equipaments que estan més enfocats al visitant que no pas a la gent de la zona. Però no és el vostre cas.De fet, hem vist que Can Trona funciona molt amb la gent de la zona. Els objectius del centre, que també coincideixen amb els de l’equip de govern, són que perquè un territori sigui ric i atractiu per a la gent de fora primer ho ha de ser per la gent d’aquí. Si una activitat funciona pels mateixos locals també funcionarà per a la gent de fora. Però si penses una activitat per a la gent de fora segurament no li interessarà ni a la gent de fora ni a la d’aquí. Et sorprendries, perquè a vegades fem activitats com, per exemple, una visita guiada al Puigsacalm i la gent d’aquí té ganes de conèixer el seu propi territori perquè mai li han explicat o perquè hi ha anat un munt de vegades però té preguntes i necessita que algú els les respongui. La mateixa gent és qui més s’estima el territori i evidentment que està interessada a saber si hi ha un jaciment arqueològic o de quin any és aquella església, encara que hi hagi anat moltes vegades. Perquè si algú li explica hi tornarà i ho veurà d’una altra manera.
- Hi ha algun projecte que vulgueu destacar?Un dels més importants que vam fer va ser un projecte amb l’Institut Smithsonian, de Washington. El centre que es dedica al folklore cada estiu organitza un festival de diferents cultures i el 2019 va ser sobre la catalana. Es van portar artesans de tot Catalunya; de la Vall d’en Bas n’hi van anar quatre. Allà va sorgir un projecte que va tenir continuïtat, un inventari de patrimoni immaterial de la Vall d’en Bas. El director d’aquell moment de l’Smithsonian, Michael Mason, va venir a visitar la Vall i li va agradar molt tant pel paisatge com per la riquesa d’artesans i artistes que s’inspiren en la natura per fer les seves creacions.
- De fet, una de les parts expositives de Can Trona mostra que és un territori d’artesans.Sí, el binomi cultura-natura els va interessar molt, ja que ells treballen amb un concepte que es diu sostenibilitat cultural. Això no vol dir tenir la gent en un museu, sinó que vol dir, per exemple, que un senyor que es dedicava a fer cistells potser ara no pot viure de fer cistells, però sí que pot viure de fer tallers per ensenyar aquesta tècnica i que no es perdi. És a dir, el fet que no es perdi la tècnica i que aquest senyor pugui conservar una feina relacionada amb aquest àmbit seria sostenibilitat cultural. Hi ha tradicions que s’han de perdre. Si abans anàvem amb esclops i ara els hem deixat de fer servir, l’ofici d’escloper es perd i no hi podem fer res. Però si la comunitat ho vol, pots trobar maneres de sostenir aquesta tradició. I la idea era fer un projecte de sostenibilitat cultural a la Vall d’en Bas.
- I com el vau dur a terme?El primer pas va ser entrevistar la gent gran del poble, artistes, els que feien oficis i la gent que tenia ganes de parlar d’alguna cosa. A partir d’aquí vam veure tots els artistes i artesans que teníem, fossin declarats o no, perquè n’hi ha molts que no s’hi poden dedicar i ho fan com a afició. I també ens vam adonar de l’interès que té la gent per fer coses; tothom estava molt preocupat perquè s’estaven perdent molts oficis, molts valors rurals, moltes llegendes, sabers, remeis d’herbes... Tot aquest coneixement de tècniques per fer un bastó, per exemple, o de llocs per anar a caçar bolets. Aquesta generació s’està morint i l’actual no té aquests coneixements. Amb la COVID aquest projecte va quedar una mica aturat, però sí que es va fer una diagnosi i un retorn a la població de tot el que havíem trobat perquè comentessin si estaven d’acord amb el que havíem detectat. I des d’aquí Can Trona hem entomat fer les accions. Per això vam començar a fer tallers amb artesans, que fins aleshores no n’havíem fet.
- Com ja has apuntat, deixeu espai pels artistes i artesans emergents del territori.D’una banda hem trobat que som un territori molt ric en artistes i artesans; tenim il·lustradores, un artesà del vidre, gent que fa sabons, remeis... Tenim un potencial enorme en el territori i no l’hem volgut desaprofitar. Hem volgut ajudar aquestes persones, que de fet són les que més difícil ho tenen, i això dona un valor afegit al territori, tant per als turistes com per a la gent d’aquí. I per nosaltres, oferir un espai on ells es puguin explicar i puguin transmetre els seus coneixements i que la gent els pugui aprendre és tancar el cercle. Tenim molt clar que som un centre amb compromís social i mediambiental i això passa també per un consum responsable i per consumir els productes del nostre territori.
- Col·laboreu amb universitats. És important que des de la universitat es potenciïn els estudis del territori.Nosaltres reivindiquem que ser un àmbit rural no vol dir que siguem unes persones sense coneixements. Dels pobles en surt gent amb carreres brillants acadèmicament, i aquest coneixement és una pena que se’n vagi. Una manera de no perdre el talent és que quan la gent acabi de fer les seves carreres pugui tornar i desenvolupar-lo aquí, i un centre com el nostre ho permet. El vincle amb les universitats és molt important per dir que des de l’àmbit rural també podem fer continguts acadèmics. De fet, tenim molt a dir, molt a oferir. I la gent d’aquí també té ganes de sentir experts en matèries diverses. Per exemple, quan organitzem una observació d’ocells, portem un ornitòleg del parc natural, una persona acadèmica que fa un discurs acadèmic, però també per al públic general. T’ho pots passar bé amb un contingut rigorós.
Web Can Trona
