Jump to navigation
- El FITAG arriba a la majoria d’edat. Com ha estat el camí per aconseguir-ho?Són 18 edicions, però de fet, són 20 anys perquè el FITAG va començar l’any 1998 en un festival que es deia El Pati i que es realitzava de manera biennal fins que l’any 2004 es va començar a celebrar anualment. El 2005, va ser quan jo vaig entrar-hi com a director. Des del primer dia, però, quan comencem a preparar el FITAG, ho fem com si no l’haguéssim fet mai. El tornem a redescobrir. Diem que és com un festival ameba: es conforma en funció de les necessitats dels grups amateurs gironins de cada any. Cada any és una collita nova de teatre amateur i nosaltres n’hem d’anar recollint els fruits. El secret del festival crec que ha estat el de no automatitzar-lo, no mecanitzar-lo. El FITAG és un festival de convivència. Durant cinc dies, persones de tot el món es troben, conviuen, van al teatre junts, etc. Es creen uns vincles molt especials ja que no es tracta només d’actuar i marxar.
- Parlant de necessitats, en quin estat de salut es troba el teatre amateur català? És similar al que viu més enllà de les nostres fronteres?Crec que hem passat una època fosca, la crisi a partir del 2008 hi va influir molt. El FITAG recull grups el motor dels quals és la il·lusió i quan algú té problemes a la feina, de butxaca o d’altra índole, sortir a assajar al local del teu poble un dissabte de gener que fa fred doncs potser fa que aquesta il·lusió desaparegui. Hem passat un moment complicat. És a partir de 2016 quan notem que hi ha una mica de recuperació en els grups de teatre amateur. No són el mateix perquè tots ens fem grans i creixem i els grups també es transformen, així com la seva manera d’aplicar les metodologies i les ganes de treballar en una cosa que no els porta cap rendiment econòmic. En el cas del FITAG, la nostra peculiaritat és que són els grups els que volen participar-hi, nosaltres no anem a buscar-los. Els darrers anys les inscripcions van anar baixant i ara, de cop, han tornat a pujar. Aquest any hem superat la xifra de peticions màxima, que eren les 150. D’aquestes, hem triat una trentena de propostes. En això notem que hi ha una recuperació. Esperem que sigui una tendència a l’alça i que cada vegada hi hagi més grups animats, amb ganes i il·lusió de fer coses.
- Realitzeu coproduccions entre artistes locals i vinguts de fora. Quina és la temàtica més recurrent o les inquietuds que més hi destaquen?Fa temps que volem que el FITAG tingui una vessant pedagògica i molt participativa. Aquest festival sempre s’ha vist des del punt de vista de l’actor, del que s’hi voldria trobar com a actor i no com a gestor cultural. Per tant, jo sempre he mirat molt a favor dels actors i aquests projectes participatius sempre han estat molt presents al festival. Cada any, hem convidat un director internacional perquè vingués a treballar amb actors locals i ha estat aquesta persona qui s’ha encarregat de proposar les temàtiques de la seva participació. Bàsicament, es tracta de viure una experiència de quinze dies, tancar-te en un local d’assaig, preparar una obra i mostrar-la. Potser no és tan important l’obra com el procés d’aprenentatge o la convivència que comporta per entendre que hi ha maneres diferents de treballar en diverses parts del món. Aquest any, hem convidat el director marroquí Ismail Elfallahi juntament amb quatre o cinc actors marroquins que vindran a compartir amb actors catalans. Després també hi haurà una altra coproducció entre Andalusia i Catalunya dirigida per l’actriu Valeria Tejero, que preparà un treball amb aires andalusos.
- Enguany, Cuba és el país convidat d’honor al festival. Què podrem descobrir del teatre amateur de l’illa caribenya?Fa poc temps que fem aquesta idea de convidar un país. L’any passat ho vam iniciar amb el Marroc i aquest any seguim amb Cuba. Intentem que siguin països amb dificultats de visats. Aquest any és Cuba perquè hi vam estar amb un grup gironí de Sant Jordi Desvalls al Festival Internacional de Fomento que es realitza en una regió del centre de l’illa i allà vam posar la primera pedra perquè fos el país convidat aquest any. Ens acompanyarà la directora d’aquest festival al qual vam assistir. A més, també tindrem amb nosaltres la companyia cubana Cuentero Soy, formada per dues persones que fan un espectacle de narració oral molt bonic. Són un matrimoni i expliquen històries cubanes d’una manera molt especial perquè és una tradició de l’illa. Al FITAG Cinema, que és un projecte en el qual sempre intentem crear documentals d’arts escèniques filmats durant el festival, hem convidat un realitzador cubà a rodar durant els cinc dies del festival.
- El FITAG passa a Girona però també en poblacions del voltant. Com ha estat la implicació i l’arrelament al territori?Jo ja no entendria el FITAG sense tenir la complicitat de la desena de municipis que ens ajuden a fer-lo gran perquè les companyies que vénen de fora no tinguin només una sola funció a Girona. D’aquesta manera, el seu esforç es veu compensat amb dues funcions com a mínim per crear un projecte que es diu FITAG Municipis que consisteix en un dia de convivència entre una companyia local que acull una companyia visitant. Aquest any són deu municipis: Campdevànol, Figueres, Lloret de Mar, Sant Jordi Desvalls, Maçanet de la Selva, Palamós, Sant Gregori, Llançà, Sant Pere Pescador i Vidreres. Estem molt contents d’aquest projecte i també ens fa singulars.
- I ara, mirant endavant i amb el projecte consolidat, quins són els reptes que vindran de cara a l’any que ve?Com que cada any el fem nou, no ens ho plantegem massa. En qüestió d’institucions, no saps mai com acabarà tot, per això no em plantejo què passarà l’any que ve. Els del teatre vivim molt al dia, estem acostumats a la precarietat, al dia a dia i a no saber què passarà demà. Evidentment em fa il·lusió que el festival, que ja està molt reconegut a nivell internacional, pogués liderar xarxes de directors d’altres festivals internacionals. De fet, ja hem fet petits nuclis de treball. I per continuar amb aquesta vocació de lideratge, ho volem fer sempre des de Girona. Sempre dic que el FITAG no tindria sentit en una ciutat gran, se’l menjaria. Fer un festival gran en una ciutat mitjana o petita és el que li dóna sentit. De moment, que ens quedem com estiguem.
Web FITAG Facebook FITAG
