Tena Busquets: "El Sismògraf vol copsar l'erupció artística del moment"

El festival de dansa i moviment d'Olot tindrà lloc del 25 al 29 d'abril

Anna Zaera

02/04/2019

Arts

Com posar en joc l'art i el paisatge. Aquesta és la pregunta que resol des de fa ja onze anys el festival de dansa Sismògraf, que va néixer l’any 2009 amb la voluntat d’agrupar en un cicle les propostes de dansa que es feien dins la programació cultural de la ciutat d’Olot. Durant sis edicions, el festival va portar propostes de dansa de tot tipus al Teatre Principal d’Olot i també als carrers, parcs i places de la ciutat, a més d’organitzar activitats paral·leles per apropar la dansa als ciutadans com les maletes del DanDanDansa o el projecte Tots dansen. El festival va anar creixent fins que, en l’edició del 2015, va passar a ser un dels festivals estratègics per a les arts escèniques de la Generalitat com el Trapezi de Reus, Fira Tàrrega o La Mostra d’Igualada. Enguany, Tena Busquets, directora artística del festival, assegura que les propostes giren entorn a temes que preocupen els artistes com els murs, els temes de gènere o l'ecologia. Hem parlat amb ella.

"Enguany tenim una programació molt política, perquè el moment és molt polític. Els artistes necessiten parlar de temes com la immigració, els murs o els temes de gènere"

- Què és el Sismògraf per a tu?
És un festival que, com diem, detecta el moviment. Aquest joc de paraules explica molt bé què és el Sismògraf. Volem visibilitzar formes de moviment diferents, des de propostes que surten de companyies catalanes com idees de companyies d'arreu del món. Ens agrada ensenyar-ho a la gent que li agrada la dansa, aquí a la Garrotxa, com als professionals catalans, així com al mercat estratègic del sector. També crec que som una plataforma per a que moltes companyies tant d'aquí com d'altres països d'Europa, però també de llocs com el Quebec o Àsia, es puguin donar a conèixer.

- Per quins espectacles heu apostat al llarg de història del festival?
Intentem, per una banda, fer lloc a propostes per a que es puguin estrenar aquí, però també recuperem propostes d'altres festivals que és possible que no s'hagin vist prou per al públic o pels professionals. Intentem que les propostes del Sismògraf vagin molt lligades al paisatge, ja que aquesta ciutat està al mig d'un Parc Natural. Fem espectacles que els podem col·locar als espais naturals, com 'Erritu' que s'ha pogut veure a l'interior, però ara tindrà lloc al cràter d'un volcà, i això farà que tingui un diàleg fort amb l'entorn natural.

Espectacle 'Nuà' de Raquel Gualtero

- De què tracta 'Erritu'?
'Erritu' és un projecte apuntalat a tres bandes: Sharon Fridman hi posa la coreografia pels ballarins i el grup coral, Jon Maya hi posa el concepte i la direcció, i David Azurza hi posa l'engranatge musical. 'Erritu' cerca sempre sinergies amb la comunitat local, fomentant la relació amb el territori i els seus agents artístics.

- Què t'agradaria destacar de les peces seleccionades enguany?
M'agrada destacar el projecte que ha tingut continuïtat en aquests 11 anys. És la perleta del festival: l'Itinerari de Dansa al Parc. Anem al Parc Nou, que és un espai preciós, i allà veiem quatre o cinc peces de dansa. La gent les va trobant inesperadament, vénen colles d'amics, famílies, un tipus de públic molt diferent.

- Cada any hi ha més presència internacional.
Tenim una companyia del Quebec, una anglesa, una altra francesa, una artista belga-francesa, una artista belga amb l'obra 'Cratère N°6899', que encaixaria dins moviment més que dansa, ja que és una performance que conté una part plàstica molt important. Ella construeix un cràter que provoca petites erupcions. És una peça que gira al voltat d'un element: l'aigua. Una matèria que està íntimament lligada a l'Univers i la Terra, que ens connecta amb el cosmos i els oceans, i que té la capacitat de modular el paisatge. Tindrem l'estrena de l'espectacle internacional 'Torus'. És un espectacle que oscil·la entre l'explosió física i la implosió energètica, tant pels ballarins com per a la percussió en directe. La base fonamental de tot plegat és el ritme. Els ballarins es converteixen en un organisme en moviment, una entitat autònoma en constant evolució.

'Apilats/The milk' de Daniel Fernández

- Què diries que tenen en comú totes les propostes?
Posem el focus en l'erupció, en detectar gent jove que està fent propostes interessants. Per exemple, Javier Guerrero que presentarà la primera peça de gran format. És un projecte que es diu 'Lord M27' i és una de les quatre peces que componen Apilats, una mostra de joves creadors i creadores finalistes del Premi de Dansa de l'Institut del Teatre 2018. Volem donar espai a gent que està emergint i que és present però que, molts cops, s'inspira amb tradicions del passat o amb música antiga. El Sismògraf vol copsar l'erupció artística del moment, la que diem generació artística dels noranta, tot i que siguin nascuts als vuitanta o al 2000.

- I conceptualment, quins temes creieu que interessen als joves artistes?
L'any que ve volem incidir en aquesta nova democràcia ecològica, que treballa a posar-nos en relació amb els altres éssers del planeta com són els animals i els vegetals. Ens estem fent totes aquestes preguntes. No és tant que busquem un tema sinó que les peces acaben parlant per elles mateixes. I crec que enguany tenim una programació molt política, perquè el moment és molt polític. Els artistes necessiten parlar de temes com la migració, els murs, els temes de gènere... Per exemple, tindrem l'espectacle de 'La Bugada', que és el resultat del taller de creació col·lectiva impartit per Labuena Compañía durant els mesos de març i abril. Parla del paper de la dona, de trobar aquells espais íntims de llibertat. El Sismògraf, com deia, intenta sempre captar el pols del moment.