Jump to navigation
La idea de NEU! neix arran d'un viatge que vàreu fer per Europa, en concret, fent parada a Berlín.Sí. Va ser l’any passat, que vam fer la primera edició. Durant el mes d’agost, vam estar viatjant i ens va sortir la idea d’organitzar aquest festival. L'experiència a Alemanya ens va influir molt. De fet, “neu” vol dir nou en alemany i, també, coincideix amb un fenomen de l’estació en què es realitza el nostre festival: la neu. Esperem que alguna edició ho trobem tot ben blanc.
Tot i que la música és el reclam principal, NEU! es distingeix per incloure moltes disciplines diferents. Quines voleu potenciar?Tant a l’edició passada com a aquesta, apostem també per la pintura i la il·lustració d’artistes pròxims. Precisament, hi ha una picada d'ullet al mateix títol: Neu! festival no internacional.
Per què reivindiqueu que no és internacional?Ens va fer gràcia, perquè hi ha molts festivals ara, especialment a l’estiu, que tenen un artista de fora que enganxen de passada i ja diuen que són internacionals. Aquí és on es vol diferenciar el nostre. Hi ha un buit durant els mesos d’hivern i volíem organitzar-ho tot en plena ressaca nadalenca. La idea és potenciar els artistes pròxims i més o menys locals. NEU! és, en definitiva, un festival entre amics.
Sou un contrafestival, tal com entenem els festivals de casa nostra?Potser no som un contrafestival, però sí que som un festival que es fa al marge d’ajudes econòmiques i de grans marques. De moment, no ens interessa saber massa d’aquest altre món. Volem ser un festival propi, totalment independent que vagi agafant una marca amb el temps.
No us interessa entrar a Girona Ciutat de Festivals?No ens ho hem ni plantejat. Tampoc no ens han vingut a picar la porta. No caldrà plantejar-s’ho, per diversos motius. No és el nostre espai ni la nostra marca. Ens sembla molt bé que es facin moltes coses a Girona, però no sé si és més per vendre la ciutat que per promocionar la cultura.
"Neu!" era el nom d'un grup de música de l’Alemanya dels 70. És un intent de recuperar o rememorar l’esperit de la contracultura berlinesa, de la comunitat d’artistes i dels moviments culturals underground de la dècada dels 70?És que era molt autèntic. Aquestes explosions artístiques improvisades eren molt potents. És quelcom que està molt lluny de tot el que seria Girona Ciutat de Festivals. La idea del festival és una jornada d’un dia on hi succeeixin moltes coses. Estem lluny de crear el que ens agradaria, però hem d’anar creixent i fent camí.
Us definiu com un punt de trobada entre públic i artistes, on els creadors, ja siguin músics o d'altres disciplines, presenten les seves novetats. Creieu que falten espais de reunió entre els artistes de casa nostra?Sí, totalment. Però crec que, tot i així, aniran passat coses, perquè hi ha gent amb ganes de moure’s. Aquesta gent és la que contagiarà al public general les ganes de descobrir coses noves. Un exemple d’aquest sector professional és la Volta de Sant Narcís, que sobretot està treballant amb altres tipus d’activitats artístiques amb un resultat molt bo. A Girona, estem sense una sala amb condicions en aquest sentit. Tenim el YEAH Indie Club, un local que lluita per tenir una petita programació, però falten espais.
El cartell d’aquesta segona edició inclou grups com Daniel Gon, Aliment o Cala Vento, entre d’altres.Són aquests grups com podrien ser molts altres. Són artistes que presenten discos i que lluiten per donar veu a la seva música. Va ser una selecció natural. Cala Vento està a punt de treure el seu primer LP i, fins ara, amb la poca vida que porten, han tingut un recorregut molt destacat. L’any passat, volíem portar Aliment, perquè ens agraden molt, i és un luxe que aquest any hagin volgut participar. És una proposta molt arriscada i diferent de la que Girona no està acostumada. Ara, estan presentant el nou disc, i el recomano molt. La Paula Grande torna de la gira a Sud-amèrica i també ens presentarà el seu disc. Howlin' Dogs és un grup nou de Girona i creiem que se’n sentirà a parlar. Són grups i artistes que, en general, ens feia molta il·lusió que hi fossin.
Què tenen tots ells en comú?Són bandes que, d’alguna manera, són emergents, totalment professionals però encara s’estan posicionant. Són propostes molt bones. Ens agrada tenir un cartell eclèctic, que no estigui etiquetat per un estil de música concret. Paula Grande, Aliment i tots els altres són projectes tan diferents com arriscats, autèntics i únics.
També inclourà l’apartat d’art amb exposicions d'artistes com Nirvana Jiménez, ILICH – ROIMESERA o Wäwä illustration. Exacte. La gràcia de Neu! és que vol recrear un festival d’estiu dins la pròpia sala. Hi haurà una caravana-bistrot alimentant el públic, un racó amb roba de segona mà, venda de vinils i, a un altre espai, tindrem els pintors i il·lustradors amb les seves peces. L’any passat van pintar un mural conjunt i, aquest any, s’està preparant una cosa més interactiva i amb més gràcia. Els artistes estaran exposant les seves peces i també actuant en directe. Tots els que hi participen són molt potents, per exemple, Ilich és un crack, és un pintor que exposa a galeries.
Fotografies de l'edició passada: Gemma Martz.
