Eudald Carbonell: "La nostra espècie a part de ser imbècil és indolent"

L’arqueòleg deixarà aquest agost la seva feina al jaciment d’Atapuerca, on ha treballat durant cinquanta anys

Mariona Motjé

02/08/2023

Entorn

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és un dels arqueòlegs més reconeguts, gràcies a la seva contribució a l'estudi de l'evolució humana i la feina de divulgació científica. Els anys que ha dedicat al capdavant de l’excavació al jaciment d’Atapuerca li han permès formar part de les descobertes més importants sobre l’evolució humana, com la troballa de l'Homo antecessor o, més recentment, la cara del primer europeu. L’any passat va publicar el llibre 'El futur de la humanitat', on comparteix la seva visió sobre el nostre futur com a espècie. Parlem amb ell mentre passa les últimes setmanes al jaciment on ha treballat al llarg de gairebé mig segle.

- A l’agost vens cap a Catalunya i dius adeu a Atapuerca.
Exacte, a l'agost vindré aquí, a l'últim any d'excavació de la metròpoli de Capellades.

- Com ho portes?
Estic molt content de jubilar-me i poder dedicar-me a no tenir responsabilitat i treballar sobre el que vull. Estic encantat de no estar pendent de problemes i històries. Estic molt content. Són molts anys! Ara hi ha noves direccions i estic molt animat.

- Quines són les fites que recordes més de tots aquests anys?
Hi ha moments que són molt humans, de formació de l'equip, de creixement. N’hi ha d’altres que són les descobertes. La descoberta de Miguelón l'any 1991, la descoberta de l'Homo antecessor el 1994, la descoberta el 2007 dels fòssils d’Elefante. I l'any passat, que és per a mi l'any més important: la descoberta de la cara de Pink, en honor a Pink Floyd i 'La cara oscura de la luna', que té un milió i mig d’anys. Aquests són els moments més clau d'Atapuerca.

- Queda molt per descobrir encara?
Pràcticament tot! Hem excavat un 1% o menys, per tant, queda tot per descobrir. Hem estat aquí quaranta-cinc anys fent un peritatge, però encara queden centenars d'anys d'investigació.

- Has publicat 'El futur de la humanitat'. El llibre parteix de la premissa que el col·lapse és inevitable, però és un llibre amb propostes de futur. Creus que ja ens hem espantat prou?
No, jo penso que no. Perquè la nostra espècie a part de ser imbècil és indolent. Per tant, s'ha d'espantar moltes vegades. I, tot i això, moltes vegades tampoc hi ha resultats. Fins que no hi hagi una consciència crítica de l'espècie, no ho solucionarem. I això a vegades ho hem de passar molt malament perquè al final pugui fer aquest procés de capacitació humana i intel·ligència racional per poder fer el salt.

- Parles al llibre d'aquesta consciència crítica d'espècie i tu al llarg de tota la vida també t'has dedicat a ensenyar. Creus que la divulgació és el primer pas?
Sí. La socialització, el diàleg i el debat són la clau. Hem de ser conscients que hem de transmetre tota la informació que tenim, per fer que les persones siguin més cultes, siguin més dignes. Que estiguin posicionades culturalment per entendre la seva pròpia història i per entendre'ns com a humans. Aquest és el procés fonamental que hem de fer si volem que l'espècie continuï sobre el planeta.

Eudald Carbonell | Foto: Cedida
- Pel teu bagatge tens una visió a escala d'espècie a la qual molts no estem acostumats. Normalment pensem en generacions. A mi sempre m'han dit que la meva viurà pitjor que la dels meus pares...
Això és la cançó de l'enfadós, saps? El típic: "què farem amb aquesta joventut". Són totes aquestes històries de tercera regional i de gent que no evoluciona, que repeteix els mateixos mecanismes i missatges. Són idees de conservadors, de persones que no volen trencar el continu de la història i que no volen ser protagonistes d'una història diferent. Jo en tot això no hi penso ni hi crec.

- També parles en alguns moments del llibre del punt d'inflexió de la Covid. Què ha provocat?
Jo penso precisament que el que ha fet la Covid és fer-nos pitjors. Fins a arribar a la Covid estàvem malament, però després ens hem fet molt pitjors: més insolidaris, més individualistes. Al llibre parlo molt de la individualitat col·lectiva. És a dir, la idea que tothom pugui aportar, que tothom pugui discutir, que fem cas a la gent i que escoltem. Però cada vegada escoltem menys, ens fem menys cas. Cada vegada en comptes d’apropar-nos a la individualitat col·lectiva som més individualistes, més gregaris. Si no hi ha un canvi important a la nostra espècie, a través de la consciència crítica, el futur el veig negre.

- Al llibre parles de la tecnologia com un element positiu. No creus que a vegades aquesta ens ha tornat més individualistes?
En el col·lectiu sí, és probable. Estic convençut que gràcies a la intel·ligència artificial ens salvarem, perquè amb la intel·ligència natural no anem gaire bé. [riu] Farà falta l'artificial. Si ho maneguem una mica bé ens ajudarà molt a sobreviure, perquè és un avenç de la capacitat de reacció, de la capacitat d'estructuració, de funció i d'estabilització. Tinc molta esperança en la intel·ligència artificial.

- Veurem la fi del capitalisme?
Espero! [riu] Espero, abans que jo palmi. Tots aquests sistemes son prehistòrics, basats en la selecció natural. Què fa falta al planeta? Som poca gent, vuit mil milions d'humans som molt pocs i hem de créixer. Perquè una espècie que no creix, s'estingeix. Ara bé, hem de créixer demogràficament i hem de decréixer social i econòmicament. Això s'ha d'explicar molt bé. És el que hem de fer al nostre planeta: ser capaços d'utilitzar la ciència i la tecnologia perquè sigui més restrictiu, perquè puguem utilitzar energies que venen del sol, de l'aire, de l'aigua. Perquè puguem tenir productes que procedeixen directament de la naturalesa, que no s'especuli amb aquests productes, que no es llenci el menjar. Que siguem, per tant, molt més eficients. Hem de ser més i hem de consumir de manera diferent.

- Creus que estem preparats en aquest sentit?
Val més que ens preparem, perquè si no la que ve és grossa. La globalització és tremenda perquè uniformitza el planeta, perquè destrueix la diversitat. Això ho estem vivint en les cultures minoritzades. És l'error més gran que ha fet la humanitat.