Judit Monclús
,
26/06/2019
Música

Jordi Castells: "Ens acabem entenent amb els grups perquè el Lemon Day no és un festival de música típic"

L'enyorat The Lemon Day reneix aquest dissabte 29 de juny al Parc de la Font Cuitora de Capellades
Betunizer

Foto: 

Marc Vila
Betunizer durant la seva actuació a l'últim The Lemon Day
Després d’una pausa de tres anys, el Parc de la Font Cuitora de Capellades tornarà a ser escenari d’una nova edició del The Lemon Day. El 29 de juny un cartell de luxe recuperarà l’esperit de les deu edicions passades en una cita musical ineludible de l’escena independent del país. Seran gairebé deu hores de música non-stop, i gratis, molt gratis! N’hem parlat amb Jordi Castells, un dels membres de l’organització del festival.

- Deu edicions de Lemon Day, tres anys d’aturada i ara, una nova arrencada. Com reneix el festival?
La idea era una parada de descans. Estàvem bastant cansats després de deu anys de muntar el festival i vam decidir, després de la desena edició amb un cartell ple de ‘greatest hits’ de tots els anys, deixar-ho i esperar a veure com avançaria la cosa. Han passat tres anys i ningú s’animava a tirar endavant res més. De cop, l’estiu passat, els més joves que hi ha a l’associació que tenim muntada -Associació d’Amics del Rock’n’Roll i Una Mica de Pop de Capellades (AARRUMPC)- van fer força per reprendre’l ja que a ells, en el seu moment, els va agafar quatre anys més joves. Ara en tenen moltes més ganes. I entre uns i altres i les ganes de veure’ns, perquè uns viuen fora i els altres a Capellades i no ens veiem tant, vam decidir de tornar-hi.

- De fet, un dels motius de l’aturada del Lemon Day va ser la manca de relleu generacional en l’organització de l’esdeveniment. Si em dius que la gent jove us ha empès a tornar-hi és que heu aconseguit aquesta implicació?
De relleu generacional no n’hi ha gaire perquè és un poble de 5.000 habitants i jo crec que el relleu generacional ara escolta trap [riu]. Ni escolta pop, ni rock, ni res d’això. És complicat. El que ha passat és que els que eren joves han crescut una mica més i en tenen més ganes, i també s’hi ha afegit gent nova, fins i tot més veterana que nosaltres. Llavors, han entrat cinc persones noves amb moltes ganes de dur endavant el Lemon Day.

- Llavors, s’hi mantindrà l’esperit del primer dia o hi trobarem algun canvi?
La idea, durant les primeres reunions, era fer alguna cosa més punky i més petita per no cansar-nos ni cremar-nos tant. Però uns pels altres i per les propostes i respostes obtingudes, tornem a fer el mateix que hem fet sempre: vuit grups en dos escenaris amb els mateixos preus i la mateixa filosofia de sempre.

Parmesano durant la seva actuació a l'últim The Lemon Day | Foto: Marc Vila

- El Lemon Day en les seves deu edicions va saber guanyar-se el públic. L’autogestió va ser la clau de l’èxit?
Una part del públic que ve ho fa perquè funciona més o menys com nosaltres. Llavors, et retroalimentes amb col·lectius que funcionen com tu. Això també fa que aquesta gent vingui i et doni suport. També hi ha altra gent que ve depenent del cartell. De fet, és complicat venir a Capellades des de fora: hi ha pocs llocs on dormir i pel tema del transport públic tampoc és fàcil, però la gent s’esforça i ve. Tampoc hem estudiat si la gent ve pel cartell o per com som nosaltres o per com es fa, la veritat. Ara, la gent més jove no té ni idea de com es fan les coses. Ho dic en el sentit que si vas al Primavera Sound o a altres festivals on hi ha marques al darrere que t’estan patrocinant tot l’esdeveniment, potser a la gent jove tant li fa. No sé si en el nostre cas la gent jove puja amb aquest afany que sigui la gent qui patrocini i que es faci tot més ‘do it yourself’.

- Vosaltres funcioneu al marge de patrocinadors. Llavors, demostreu que és possible un altre model d’esdeveniment d’aquest tipus...
Els festivals paguen millor perquè tenen diners i cobren entrades. Nosaltres tenim uns caixets una mica més baixos perquè funcionem d’aquesta manera. També hem d’anar a buscar grups afins a la nostra manera de funcionar perquè si anem a buscar un grup que sigui molt famós et dirà que no li podem pagar els caixets que demana. Llavors és una cosa intermèdia que funciona però en una certa mesura.

- De totes maneres, tireu endavant el Lemon Day amb la participació de grups reconeguts i el públic hi assisteix de manera gratuïta...
Començar un projecte sempre és complicat però quan portes cinc anys i et coneix més gent i els grups es parlen entre si, és més fàcil que tu sumis algú que no et coneix i que s’hi vulgui enredar. Al cap i a la fi és un tracte en què ens enredem les dues parts: els grups volen venir per passar-s’ho bé i nosaltres volem que vinguin però potser no tenim els diners que ells demanen a vegades. Ens acabem entenent amb els grups perquè el Lemon Day no és un festival de música típic i fem les coses diferents.

Za! durant la seva actuació a l'últim The Lemon Day | Foto: Marc Vila

- És el perfil del Lemon Day el que avala aquesta autogestió o es pot extrapolar a altres esdeveniments musicals?
Suposo que es podria extrapolar però, segons el meu punt de vista, ara hi ha un boom de festivals als quals les marques els ha interessat molt entrar perquè hi ha molt públic. Llavors, que a aquestes marques les vegin 10.000 o 15.000 persones perquè està molt de moda anar a festivals és el que volen i per això voler ser-hi presents. Les marques hi posen diners i, en fer-ho, les bandes també cobren més. Suposo que tot depèn de en quina lliga vulguis jugar. Nosaltres tenim un tipus de públic que no va al Primavera Sound perquè no li dona la gana pagar els diners que demanen per l’entrada i per això venen al Lemon Day, pel perfil ‘do it yourself’ i més d’autogestió que tenim.

- I ara, quines sensacions teniu davant aquest retorn del Lemon Day?
Personalment, les tinc bones! [riu]. A veure, te la jugues perquè no fas entrada i no saps quin aforament tindràs. Vas una mica a cegues, només amb el ‘feedback’ de les xarxes socials que tampoc és massa real i amb el d’amics que venen de Vic, Manresa, Moià, etc. És curiós perquè molta gent, en anunciar que tornàvem, ha dit que vindria. És un ‘feedback’ que no es pot quantificar en números però jo crec que anirà bé. Nosaltres estem molt contents amb el cartell que ens ha quedat. I s’ha de ser optimista, si no, no faríem coses com aquestes.

- A les portes de l’edició número 11, sabeu que n’hi haurà una dotzena o preferiu esperar a prendre aquesta decisió al 30 de juny?
Fa pinta que hi haurà una dotzena edició. No s’ha parlat oficialment entre nosaltres però algú ja ho ha deixat anar. La veritat és que hauria d’anar molt malament per no fer-la. De moment, sembla que sí perquè ens han quedat moltes bandes que han quedat a la rereguarda, que no han pogut entrar al cartell i quasi et diria que el cartell de l’any que ve ja està fet [riu]. De totes maneres, fins que passi l’estiu no ho sabrem.

Jordi Castells, un dels membres de l'organització del festival

The Lemon Day grup a grup, per Jordi Castells
Sandré: "Ens agrada perquè és punk descarat i portem pocs grups d’aquest estil a Capellades. A més, hi ha el Carles, que és de la nostra associació, i sempre hem de portar algú del poble. No tindria sentit muntar un festival i no portar-hi ningú de Capellades."

Me & The Bees: "És pop alegre “seixantero” molt divertit. Ens van donar molt la tabarra pel desè aniversari i no van poden venir i per això aquest any els hem convidat a tocar."

The Unfinished Sympathy: "És el rock ja de senyor gran. Ho havien deixat, han tornat i feia molts anys que els volíem portar i ara ho hem pogut fer."

Vàlius: "Hi ha molta amistat amb ells. Havien vingut a tocar a Capellades però no al Lemon Day i els ho devíem. El mateix ha passat amb l’Hereu Escampa. De fet, són grups que ja teníem pensats portar en el moment que vam parar."

Hidrogenesse: "Presenten disc nou, ‘Joterías Bobas’ (Austrohúngaro, 2019). Serà una festa i en tenim moltes ganes. Ha estat una cosa molt curiosa: en som molt fans però mai ens havíem plantejat portar-los. Per una qüestió de mails, d’un disc que els vaig comprar i que no m’arribava a casa, vaig començar a parlar amb ells i es van deixar enredar."

Doblecapa: "És blues que fa tremolar els caps. Són uns nois de Madrid que també són bastant coneguts per amics comuns. L’any passat van venir a un vermut, els vam dir que vinguessin al Lemon Day i així ho han fet."

Joan Colomo: "Ja s’ha dit tot d’ell. És un mestre de cerimònies i sempre és divertit. Per què ve al Lemon Day? És bastant senzill: com que ve a tocar el baix amb The Unfinished Sympathy, doncs que pugi a l’escenari també a tocar."

L’Hereu Escampa: "És post hardcore cridaner. A mesura que passin les hores anirà animant el cotarro."

Chemical Cusins: "Són els discjòqueis de la casa, que sempre tanquen el festival. Són els indiscutibles."
 

Més informació: 

Facebook The Lemon Day

També et pot interessar