Goretti Martínez
,
03/02/2020
Entorn

El Soleràs: llum sobre les ombres

La fossa comuna de la Guerra Civil amb el nombre més gran d’individus excavada a Catalunya fins al moment està a Les Garrigues
Restes humanes a El Soleràs

Foto: 

Cedida
Al municipi del Soleràs, a la comarca de les Garrigues, hi ha la fossa comuna de la guerra civil espanyola excavada per part de la Generalitat més rellevant fins al moment. Al cementiri vell del Soleràs s’hi ha exhumat 146 individus d’ambdós exèrcits, set dels quals han estat identificats genèticament i les seves restes han estat retornades als familiars. La fossa del Soleràs, a més, ha permès saber molt més del que se sabia fins ara sobre el funcionament de la sanitat en plena guerra civil, perquè el municipi s’hi van instal·lar dos centres mèdics on van ser atesos soldats ferits que procedien tant de la batalla de l’Ebre com del front del Segre. Parlem amb la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya Gemma Domènech i amb l’arqueòloga Anna Camats sobre les troballes de la fossa del Soleràs i el que suposen.

- Què hi passava a El Soleràs durant la batalla de l’Ebre?
Anna Camats (arqueòloga): 
El poble del Soleràs va ser escollit per l’exèrcit de la República per instal·lar-hi dos centres mèdics on s’hi van atendre soldats ferits que procedien tant de la batalla de l’Ebre com del front del Segre. Un d’aquests centres d’assistència mèdica, ubicat a la rectoria, era un hospital de sang habilitat per practicar-hi operacions quirúrgiques, mentre que a l’altre centre, instal·lat a Cal Seró, s’hi recuperaven els soldats convalescents de les ferides. Aquests punts d’assistència mèdica, encapçalats pel Dr. Antoni Porta, van estar en funcionament des del juliol de 1938 fins al 13 de desembre d’aquell any, pocs dies abans que l’exèrcit rebel ocupés el poble, el 27 de desembre de 1938. Els soldats que no van sobreviure a les ferides sofertes durant les batalles i van morir a l’hospital del Soleràs van ser enterrats en fosses comunes al cementiri vell de la població, que ja es trobava en desús durant la guerra. A banda de les víctimes del bàndol republicà, en el mateix cementiri també hi van ser enterrats soldats del bàndol rebel que van morir a finals de desembre de 1938 durant la batalla de les Garrigues, i alguns veïns de la població que van morir a conseqüència del bombardeig del poble, aquell 25 de desembre.

- Com han estat els treballs que s’han fet a la fossa comuna d’El Soleràs?
AC:
La intervenció arqueològica al Cementiri Vell del Soleràs s’ha desenvolupat al llarg de sis mesos, entre l’octubre del 2017 i el maig del 2018, i hi ha participat un equip científic format per arqueòlegs, antropòlegs i historiadors. Des del punt de vista tècnic, els treballs arqueològics s’han centrat, en primer lloc, en la localització de les fosses. En total s’han documentat set fosses comunes i una d’individual. Un cop delimitades, s’ha dut a terme l’excavació precisa i acurada de cadascun dels cossos que hi van ser enterrats. En tres de les fosses s’hi van enterrar els soldats republicans que van morir a l’hospital, un total de 97 individus i 19 amputacions d’extremitats, i una d’aquestes fosses va ser usada també per enterrar-hi quatre civils. A les altres cinc fosses s’hi han documentat 25 soldats del bàndol rebel morts durant la batalla de les Garrigues. Un cop excavats i documentats tant els cossos com els objectes que hi tenien associats, s’ha procedit a l’exhumació de cadascun dels esquelets, tasca aquesta que s’ha realitzat sota la supervisió d’un antropòleg físic. En el moment d’exhumació també se selecciona una mostra genètica de cada subjecte per a la posterior extracció d’ADN, del qual se n’obté un perfil genètic.


L'equip d'arqueòlegs treballant al Soleràs | FOTO: Cedida 

Aquests perfils són els que s’encreuen amb els obtinguts en les mostres genètiques dels familiars vius que les han cedit al Programa d’Identificació Genètica coordinat per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. És aquest encreuament de dades, quan s’obté un resultat positiu, el que permet la identificació de les víctimes. És important remarcar que, a diferència d’excavacions d’altres períodes històrics, en el cas de les fosses de la Guerra Civil la implicació de l’equip científic va més enllà de les tasques arqueològiques i antropològiques, ja que la nostra feina és necessària per a la recuperació i identificació de les víctimes que van morir durant el conflicte bèl·lic. Cal recordar que, en molts casos, els parents no coneixen on van ser enterrats els seus familiars en qüestió. Per tant, som conscients que, tant a l’excavació del Soleràs com en altres intervencions d’aquest tipus, l’atenció als familiars és una de les tasques primordials, en el sentit que els podem oferir informació de context històric que els ajudi a entendre què va passar i es pugui ajudar a dignificar la memòria d’aquestes víctimes.

- Què té de particular aquesta fossa, segons la informació que heu pogut reunir?
AC:
Com comentàvem abans, és la fossa comuna amb el nombre més gran d’individus excavada a Catalunya fins al moment. D’aquesta manera, ha aportat informació de gran valor sobre les víctimes que hi van ser enterrades, l’equip mèdic que va gestionar els hospitals i els tractaments mèdics practicats als pacients. Un tret diferencial del Soleràs és que és un dels pocs indrets que es coneixen on s’utilitza un mateix espai per enterrar-hi soldats d’ambdós bàndols, i també persones d’origen civil que van morir a conseqüència del bombardeig del poble.

- A finals de desembre es va fer un acte a El Soleràs i La Granadella per recordar els bombardejos patits durant la guerra. Com vau viure aquell acte?
AC:
Crec que va ser un acte necessari per donar a conèixer què va passar al Soleràs durant la guerra, i, en aquest sentit, recrear els fets als llocs exactes on van passar és una bona manera de posar-se en situació per entendre la vida al poble l’any 1938. D’una banda, la recreació històrica de l’hospital és una manera molt didàctica i apta per a tots els públics de representar un episodi històric en concret. Per nosaltres, a més, va ser de gran ajuda a l’hora de conèixer com es practicaven els tractaments mèdics als ferits i quines eines quirúrgiques s’utilitzaven. D’altra banda, crec que la xerrada en la qual vam participar va ser molt completa, en el sentit que es va donar a conèixer no només els resultats de la intervenció arqueològica al Cementiri Vell del Soleràs, sinó que també va oferir una àmplia visió sobre l’organització del sistema sanitari de l’exèrcit de la República durant la guerra, així com informar els assistents sobre el funcionament del Pla de fosses, promogut per la Generalitat de Catalunya. Pels arqueòlegs que treballem en l’excavació de fosses de la Guerra Civil, la difusió de la nostra feina és l’eina que tenim a l’abast per recordar els fets i injustícies que van passar durant el conflicte bèl·lic i la dictadura franquista, i reparar, si això és possible, l’oblit imposat per tants anys de silenci.


Gemma Domènech | FOTO: Cedida

- Per què és important la fossa comuna del Soleràs? ​
Gemma Domènech (directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya):
 La fossa excavada en el cementiri vell del Soleràs representa la intervenció més rellevant duta a terme per part de la Generalitat de Catalunya fins al d’avui, per la seva magnitud -s’hi ha exhumat 146 individus, d’ambdós exèrcits-, i perquè ha permès aprofundir en el coneixement del funcionament de la sanitat militar en aquell front de guerra.

- Quins resultats s’hi han obtingut des que van començar els treballs l’octubre del 2017?
GD:
Actualment s’estan enllestint les anàlisis científiques de les restes; de moment s’han pogut identificar genèticament les restes òssies de 7 individus, les quals ja han estat retornades als seus familiars, i esperem poder identificar-ne més en el futur. L’experiència acumulada durant aquest temps també ens ha permès establir protocols de priorització i de gestió més àgils per a una major eficiència en els plans d’actuació i en la despesa dels recursos de què disposem.

- En quina situació es troba el Pla de fosses del Govern?
GD:
Entre 2017 i 2019 s’han recuperat les restes òssies corresponents a 314 individus i se n’han enllestit els estudis genètics de 186, que fins a la data n’han permès la identificació de 8 (els 7 esmentats del Soleràs, i 1 de Castellar del Vallès). El Programa d’identificació genètica, que permet aquests encreuaments positius, i que és fruit d’un acord amb el Departament de Salut, compta ja amb més de 2.000 mostres d’ADN de familiars de víctimes i amb un centenar de mostres genètiques d’individus localitzats en fosses. Alhora, s’ha ampliat la informació del mapa de fosses de Catalunya, que ara mateix en geolocalitza 517, una xifra que augmentarà notablement gràcies als treballs de documentació realitzats a les comarques de les Garrigues, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell.


Un dels cossos recuperats | FOTO: Cedida

- Com valora els seus resultats a escala general?
GD:
Hem avançat molt, però tenim un repte encara més gran al davant: donar resposta als familiars dels 5.880 noms registrats actualment al Cens de persones desaparegudes i millorar l’accessibilitat a la informació mitjançant el desplegament del Banc de la Memòria Democràtica, que ha de servir per interrelacionar dades que ara es troben disperses en diverses fonts de consulta, de manera que sigui possible disposar de més informació per esbrinar el destí i les circumstàncies de desaparició de moltes víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista.

També et pot interessar