Judit Monclús
,
21/11/2018
Entorn

Irene Serrat: “Volem donar a conèixer el llegat de la dona d’abans en el món rural perquè no es perdi”

Parlem amb la realitzadora del documental ‘Dones pageses’, que recupera la veu femenina de l’agricultura al Pla de l’Estany
Irene Serrat

Foto: 

Cedida
Irene Serrat
La història de les dones a les explotacions agràries és el fil argumental de ‘Dones pageses’, el documental que ha codirigit la realitzadora audiovisual Irene Serrat (Banyoles, 1987) amb l’historiador i periodista Miquel Aguirre per posar en valor la tasca femenina al món rural que, la majoria de vegades, ha quedat invisibilitzada per a la societat. El treball, impulsat per l’ajuntament de Banyoles, s’inscriu en el projecte de recuperació històrica que promou el consistori. Descobrim amb Serrat com ha estat l’experiència i què aporta el seu treball que es projectarà properament a tots els municipis del Pla de l’Estany.
"Cada municipi del Pla de l’Estany té una veu representativa del món femení a les explotacions agrícoles en aquest documental que s’estructura al voltant de tretze entrevistes"

“Volem fer visibles, als ulls de la societat, els papers que les dones han desenvolupat en la vida agrària i que molts cops han quedant en el no-res. Quan, des de diferents àmbits, es parla del món rural sempre són els homes, els grans protagonistes. Per això, volem donar a conèixer el llegat de la dona d’abans en el món rural perquè no es perdi i fer justícia a la memòria històrica”, assegura Irene Serrat, realitzadora del documental ‘Dones pageses’. Conjuntament amb l’historiador i periodista Miquel Aguirre, ha encapçalat aquesta producció de l’àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Banyoles en el marc del seu projecte de memòria històrica.

Cada municipi del Pla de l’Estany té una veu representativa del món femení a les explotacions agrícoles en aquest documental que s’estructura al voltant de tretze entrevistes –una protagonista per municipi, a excepció de Banyoles, que en té dues– a diferents dones que ronden la vuitantena i que desgranen la seva vida al camp i les vicissituds passades en una època i un context molt concret com és el de la postguerra. “Calia reivindicar que el seu paper era molt important, especialment quant a la doble feina que tenien: dins de casa i a fora, al camp. Cada casa i cada cas era diferent però totes tenien dues feines”, explica Serrat, que assegura que la participació al documental d’aquestes dones els ha servit per sentir-se valorades i reconèixer que han sigut algú. “Al principi, algunes no et volien explicar gaire cosa, però es van anar obrint i ens van atendre molt bé. Era com un agraïment, una manera d’empoderar-se pel seu passat. A mi em despertaven molta tendresa”, afirma la realitzadora.


Una de les dones protagonistes del documental.

‘Dones pageses’ té per objectiu fer visible l’esforç i el protagonisme de les dones en el món de la pagesia. El documental s’estructura al voltant de sis etapes: L’Escola –amb uns estudis que finalitzaven als 14 anys i que les encaminaven a ser mares de família–; Temps de misèria –la cruesa de la guerra i la postguerra, marcada per l’escassetat d’aliments però també per la generositat a pagès amb els pobres que passaven a demanar caritat–; Els primers treballs –combinar les classes amb les tardes al camp o menant el bestiar amb les feines de la casa ja de ben petites–; Treballs després de deixar l’escola –és quan comença de veritat l’època del treball i quan, a les famílies on els únics fills són noies, acostumen a fer la mateixa feina que els homes–; Les feines de les dones –anar a vendre a mercat, fer les feines de la llar, ajudar al camp en èpoques de càrregues de treball, rentar la roba, ocupar-se del bestiar, entre d’altres–; i Adéu al camp –quan als anys seixanta s’elimina molta mà d’obra amb l’arribada de la mecanització i moltes masoveries deixen de ser viables econòmicament–. “La vida al camp et lliga molt cada dia però tot depèn del caràcter de cada persona".

Parlant amb algunes d’aquestes testimonis veus que se sentien realitzades tenint algú que depengués d’elles, com ara uns animals. La majoria, però, diuen que deixar la feina al camp va ser un alliberament, ja que tenien una feina i uns diners que no depenien de les inclemències del temps”, explica Serrat, que incideix en el fet que les veus d’aquestes dones demostren el doble esforç que havien de fer per significar-se només pel fet de ser dones.

L’estructura per etapes d’aquest documental respon a la voluntat que, un cop estrenat i projectat als diferents municipis de la comarca, s’incorpori com a recurs educatiu als centres del Pla de l’Estany perquè els alumnes puguin entendre el paper que han jugat aquestes dones en el treball al camp. “Per això, a cada apartat s’hi ha combinat l’explicació de la història del moment i l’experiència de cada dona. L’objectiu és que es pugui treballar, aprendre i ensenyar a les aules”, afegeix Serrat. De fet, ‘Dones pageses’ dóna continuïtat al documental ‘Teixidores d’història’, que parla de la incorporació de les dones a la fàbrica, sobretot a la de les Saques, i que volia fer visible la seva tasca a les fàbriques de Banyoles i de la resta de la comarca, així com evitar que el seu testimoni quedi silenciat per a les generacions més joves.

Amb aquest dos treballs, que quedaran a l’arxiu comarcal, Serrat reivindica que el paper de la dona en la història és més important del que ens han ensenyat fins ara. “Potser fins abans de fer aquests documentals no n’era prou conscient però quan una senyora d’aquestes que hi surten t’ho explica mirant-te als ulls i veus els seus brillants, t’emociona. Veus que et parlen des del cor i et fan pensar de la sort que tenim de viure ara malgrat les mancances de la societat actual”, assenyala.

També et pot interessar