Roser Regolf
,
02/11/2018
Arts

Fuensanta López: "Volia utilitzar la paraula de Lorca per impulsar les dones"

El col·lectiu Lorquianas treballa per donar veu i empoderar la figura femenina des d'Amposta
Lorquianas

Foto: 

Cedida
Algunes de les components de Lorquianas
Cap guió està tancat fins que representen l’obra. A les places, biblioteques, casals o dalt dels escenaris, les components de Lorquianas treballen per donar veu i empoderar la figura femenina. Dones de totes les edats busquen un racó al frenètic horari de la vida quotidiana per reunir-se, fer teatre i donar-se suport les unes a les altres. Una agrupació de persones no professionals que no jutgen, sinó que canten, reciten i interpreten guions de l’obra de Lorca, sempre amb l’objectiu de fer del món un lloc millor.
"La missió de l’art és tenir la funció social de fer millors  les persones"

Fuensanta López (Múrcia, 1976) ha dedicat part de la seva vida a estudiar l’artista i és la impulsora d’un projecte amb seu a Amposta en el qual totes les dones són benvingudes. “A mi no m’importa un focus que no fa llum o un micròfon mal posat, no és això. Encara que sempre hi haurà persones que no ho entendran.”

- Per què Lorca?
Sempre he sentit passió pel personatge i l’obra de Federico García Lorca. Durant els últims anys, m’he dedicat a profunditzar el meu coneixement sobre ell. Però és Lorca com podria ser qualsevol altra persona... És més, el que jo desitjo per a tothom és que trobin el seu “Lorca”. Que dediquin el seu temps a una cosa per la qual senten veritable passió. En els moments més importants de la meva vida he trobat en Lorca el meu salvavides.

- Però ell era un home, i vosaltres treballeu per empoderar la figura de la dona...
Lorca utilitza la seva obra per donar impuls a la figura femenina. Ell li dóna veu i vot en un temps on la dona no estava gens valorada. Lorca rebel·la a les dones de les seves obres contra una societat patriarcal, i part del seu assassinat té molt a veure amb això. No van permetre que brindés veu a les dones perquè això trencava les regles.

- Com va sorgir la idea de crear un projecte així?
Vaig arribar a Amposta per una qüestió personal. Justament, en aquell temps hi havia un concurs de la marca Font Vella que es deia 'Eres impulso', una campanya d’acció social per a donar visibilitat a la dona a través de projectes de caràcter social. I de la fusió del concurs, tot el que jo portava de Lorca, i una conferència sobre l’art i el territori de TEDxSalon que vaig anar a veure, van fer que arribés a una conclusió. Volia utilitzar la paraula de Lorca per impulsar les dones.

- Funciona un projecte d’aquestes característiques a un lloc com Amposta?
Funciona. Des del principi he tingut molta gent que m’ha donat suport, des d’institucions com l’Ajuntament fins a persones individuals. Sense les “lorquianas” que en formen part jo no hagués pogut tirar endavant. Tot va començar amb una crida per les xarxes socials i sorprenentment es va sumar moltíssima gent. Algunes sí que eren amigues meves, i fins i tot la dona que em lloga la casa que té 80 anys, però també van venir moltes persones que no coneixia. D’allí va néixer el primer grup de Lorquianas. Un projecte que neix aquí, però que és universal perquè fomenta valors que haurien d’estar presents a tot arreu, com la tolerància, el respecte, la igualtat, l’amor, l’art...

- I ja fa un any i mig que esteu en marxa...
Un dia em va trucar la Joana de la biblioteca d’Amposta, dient-me que s’havia assabentat de l’existència de Lorquianas. I vaig decidir muntar un taller gratuït per a començar a divulgar l’obra de Lorca. D’aquell taller va sortir 'Mar de sueños', el primer projecte de Lorquianas, que vam presentar per a la Jornada de Lletres Ebrenques. I a partir d’allí hem fet tres recitals, un concert, dos cursos de cant tradicional i la interpretació de 'La casa de Bernarda Alba’... Ni jo sé on arribarà tot això.

- Com és treballar amb persones que no són actrius?
Lorca tenia un grup universitari que es deia 'La barraca'. Agafaven una furgoneta i amb pocs mitjans  portaven el teatre a totes les places dels pobles més amagats d’Espanya. Ell veia en l’art un mitjà per a impulsar persones. Treballar amb dones que no són professionals de l’espectacle és dur, però alhora sento que compleixo aquesta missió social que va iniciar Lorca. A mi no m’importa que elles no siguin actrius o cantants, perquè jo després veig el resultat i és de transformació. Hi ha noies que van començar negant-se a cantar res de res i ara ja tenen papers on el seu personatge només canta. Al final, la missió de l’art és tenir la funció social de fer millors les persones. Com diria una amiga meva, per deixar un llegat per a un món millor.

- Qui sou?
Som un grup al qual es va sumant gent constantment. Ahir vaig contestar un missatge on una noia em deia que volia ser lorquiana i de vegades vaig pel carrer i m'aturen per saber què s’ha de fer per formar-ne part. Ara mateix som al voltant de 30 dones actives. És complicat perquè cadascuna tenim uns horaris, però el més bonic és que al final ens organitzem totes per quedar i reunir-nos una estona.

- I qualsevol en pot formar part?
Clar que sí, benvingudes siguin totes les dones. A la nostra pàgina hi ha un correu per posar-se en contacte.

- Quin paper juga la dona en els espectacles?
Protagonista absoluta. I no només perquè sigui l’única que hi ha a l’espectacle, sinó perquè tot passa a través de la seva veu, de la mirada, la sensibilitat. La dona és la transmissora de la realitat vista pels ulls de Lorca. A mi no m’importa un focus que no fa llum o un micròfon mal posat. No és això en absolut. Encara que sempre hi haurà persones que no ho entendran.

- Per què Federico García Lorca donava este protagonisme a la figura femenina?
Ell es va criar entre dones. Lorca va rebre part de la seva saviesa de les criades que els acompanyaven allí on anaven. Elles li van ensenyar tot el seu bagatge popular, com les cançons o el “romancero gitano”. A més, ell tenia una admiració profunda per la seva mare, que va ser la seva guia i el va introduir en les obres clàssiques i en el món intel·lectual. En canvi, el seu pare sempre va detestar que fos artista. I després segurament també el va tractar malament pel fet que fos homosexual i un etern defensor dels sectors més atacats de l’època, com els gitanos, els pobres o les dones.

- Quines performances teniu entre mans?
Estem pensant en un projecte gran com una jornada de Lorca a Catalunya. Ja hem fet alguns contactes i estem gestant un congrés. Sempre, però, sense deixar de fer coses més petites. També tenim entre mans una unitat didàctica sobre l’artista per divulgar la seva figura als instituts. Tot i això, el que de veritat m’agradaria és poder ajudar els col·lectius de dones més vulnerables, com les víctimes de violència de gènere o les drogodependents. És més, és un dels objectius pel qual vaig crear Lorquianas.

Més informació: 

Facebook Lorquianas

També et pot interessar