Jump to navigation
- En què consisteix l’aplicació?És la narració d’un conte dirigit a nens i nenes, principalment. Conté diverses disciplines com el text, la música i la il·lustració, el que passa és que té les propietats que pot tenir un suport digital amb aplicació. A més, permet interacció, es pot passar d’un lloc a l’altre. L’aplicació va néixer de la Gemma Reixach i l’Olga Taravilla, que van voler acceptar les ajudes KREAS. És una cosa diferent, que no s’havia fet. Estàvem interessats en investigar aquest sector, que té moltes possibilitats per combinar música i moviment. Hi ha molt dinamisme. A vegades, els personatges apareixen i desapareixen. El més interessant és la interacció amb l’usuari, i és quelcom que el suport paper no permet.
- Què explica el conte?La meva feina és crear l’estructura narrativa des del principi fins al final. A més, també he seleccionat la música a cada pantalla, excepte en una. Explica la història de dos mons amb dues atmosferes diferents, el de la selva i el de l’Àfrica, que estan condemnats a trobar-se. A través de la l’Orchestra Fireluche, que és una orquestra real gironina que fa sevir instruments de joguina, es desenvolupa el conte. El grup de música és introduït com a personatge i, a més, l’aplicació té la seva música a totes les pantalles. La Fireluche té un instrument que es diu Casiotone, que és una marca de pianoles, que viu al món de l’Àfrica, com la resta de membres del grup. Per una qüestió de màgia, les tecles es confonen per les ratlles de la zebra del món de la selva. Hi ha una confusió i tant la el Casiotone com la zebra perden la seva identitat, doncs les ratlles blanques de la pianola van a parar a la zebra, i les blanques d’aquesta a la primera. El resultat? Una zebra que fa música i un Casiotone amb pèl. Esdevé un canvi ontològic, un canvi de funció, i sorgeixen un seguit de canvis. Als mons, hi ha dues reaccions morals molt diferents. La de la Fireluche és la més positiva. Integren el Casiotone, perquè encara és més folklòric i particular. La reacció de la selva és que el Rei té una llei i que la selva no és una orquestra, sinó un grup d’animals normatius. Llavors comença un trànsit d’un món cap a l’altre i conflueix en què s’acaben trobant.
- Vareu trobar la inspiració a la trilogia de Suzy Lee, oi?Sí. Quan havíem de fer la història, vaig documentar-me una mica. Em vaig topar amb Suzy Lee, que té una trilogia que, tot i que és en paper, no té text, ho fa tot visual. El més interessant és que agafa el paper com a límit narratiu, utilitza aquest límit per explicar coses, com a punt de referència. Aquesta era la meva idea: tinc un paper en blanc, necessito generar una cosa a partir d’aquí, estableixo un límit i jugo a partir d’aquest. És l’origen més profund de la separació dels dos mons.
- Per què és interessat per al nen o nena?Autonomia per decidir el que vol, el que li interessa. Si vol passar, si es vol quedar, si vol sentir la música… També, el moviment que genera l’interectavitat. El dinamisme, ja que la cosa no et ve donada. Com a nen o com a pare, ets part de la història. És la idea original que ens va motivar per fer l’aplicació. Tot i així, la narració encara té una certa linealitat, no l’hem pogut trencar tant com haguéssim volgut.
- La tendència és anar cap a la narrativa multidisciplinar i interactiva?Si el suport t’ho permet, crec que sí. I el suport ho permetrà. Que una cosa sigui interdisciplinària no vol dir que sigui més interactiva o que permeti autonomia. La narració és una qüestió de qualitat. Em costa respondre pels nens, però estan acostumats a formats i suports que permeten molta interacció. Estan habituats als productes amb informació de molts tipus diferents. I això és inevitable, pels nens i per nosaltres. A mesura que ho experimentes, ho necessites.
La presentació oficial de l'aplicació tindrà lloc el proper divendres 19 de juny, a les 18h, al CoEspai de Girona. L'acte comptarà amb una petita actuació de l'Orchestra Fireluche.
Web de l'aplicació
Facebook de l'aplicació
