Nina Pagès
,
22/04/2015
Llibres

Parlen els llibreters de Girona

Un recorregut per les tendències literàries d'aquest Sant Jordi
Parlen els llibreters

Foto: 

Valentina Kalaydjian
Entre llibres, caixes, aparadors, responent preguntes, organitzant actes o fent quadrar la caixa. Els llibreters són com els patrons d’un vaixell, sempre a l’aguait de la seva embarcació, coordinant la tripulació, evitant els vents forts i sortejant els petits icebergs de l’oceà. Durant els 364 dies de l’any, aquests personatges fan la feina d’una formiga, sempre a l’ombra. Quan arriba el 23 d’abril, en canvi, tot aquest treball té el seu reconeixement públic. Des de Surtdecasa, hem volgut conèixer alguns dels llibreters del nostre territori perquè ens expliquin el seu dia a dia, més enllà de Sant Jordi, i parlin del seu mar particular: la literatura.

1) Nom de la llibretera: Irene Tortós
Llibreria: Llibreria l’Altell
Localitat: Banyoles

“Ser llibretera és acceptar una manera de viure. T’emportes el lector a casa, perquè, quan llegeixes, sempre penses en ell. És important assumir que tens una feina de 24 hores i viure-la amb la màxima alegria possible. El nostre valor afegit és que fem moltes activitats per promoure la lectura. No ens podem quedar asseguts a la cadira, esperant que vingui el nostre lector. Els ho hem de posar fàcil i contagiar la passió pels llibres. 
Hi ha una bona proliferació d’escriptors gironins i banyolins. No s’estan quiets i ens deixen molts bons llibres. Per aquest Sant Jordi, recomano ‘Els morts no parlen’, de Miquel Aguirre, ‘La sala d’estar és un camp de futbol’ de Josep Maria Fonalleras, ‘El Gran Inquisidor’ de Miquel Fañanàs i ‘Crisàlide. Pastoral en Si menor’ de Susanna Rafart.”

2) Nom del llibreter: Jordi Gispert
Llibreria: Llibreria 22
Localitat: Girona

“Saber jugar amb el fons de llibreria és el que, a fi de comptes, ens dóna un cert prestigi. Una bona llibreria ha de poder oferir un catàleg prou ampli com perquè algú que vulgui cercar un llibre d’una editorial petita pugui saber que el tenim o que el podríem tenir fàcilment. Si un altre lector vol redescobrir els clàssics, podrà trobar Austen, Txékhov, Proust... Per altra banda, no vol dir que no puguem vendre, entre cometes, literatura de consum com ‘Cinquenta sombras de grey’. Un llibre no deixa de ser un suport. Intentem tenir el màxim de diversitat. 
Les editorials petites en català i castellà que han sortit fa 10 o 12 anys enrere són molt interessants, tenen criteri editorial  i es saben envoltar de bons professionals. Trobem exemples com Males Herbes, Periscopi, Ela Geminada en el seu àmbit, etc...”.

3) Nom del llibreter: Josep Domènech
Llibreria: La Geli
Localitat: Girona

“La feina de llibreter és molt senzilla: sortir de casa a les 7 del matí, arribar a la llibreria a quarts de 10 i entrar una infinitat de llibres, uns quants de bons, que són aquells que no es venen mai, i molts de dolents, que es venen sempre. És una tristesa ser llibreter, perquè la gent acostuma a triar llibres que no valen absolutament res.
Com a escriptor, pots tenir dos objectius: perdurar, és a dir, que en 50 anys la gent recordi el teu nom, o fer merda i intentar vendre el màxim de llibres. Els segons són els més freqüents. 
Per aquest Sant Jordi, recomano ‘l’Alfabet terminal’, de Josep Palàcios. No m’agrada explicar els arguments dels llibres. Simplement, diré que m’agrada perquè està molt ben escrit. De fet, és l’única cosa que importa, que un cop l’hagis llegit, siguis diferent. Si un llibre no et fot un cop de massa al cervell, per què serveix llegir?”. 

4) Nom del responsable: Joan Matamala
Llibreria: Les Voltes
Localitat: Girona

“La llibreria no va néixer com un negoci, sinó com una eina d’activisme per defensar la llengua i cultura catalana en plena dictadura, el 1963. La finalitat per la qual es va crear, per tant, porta la conseqüència de mullar-se políticament. El nostre eslògan diu “50 anys treballant per la cultura catalana. Ara, per la independència”.
S’ha escrit moltíssim sobre el debat de la independència. Avui dia, la comunicació funciona de maneres molt diferents de fa 40 anys. Existeixen moltes eines, però la literatura és i serà una de les principals”.

També et pot interessar