Jump to navigation
- Què trobem de nou a 'Discutir desnudos' respecte l'anterior disc, 'Mecanismos de defensa'?Albert: El nostre local d'assaig és també un estudi: Eufònic Estudis de Riudellots, que és el nostre búnquer. Això ha fet que poguéssim mirar molt més el tema del so, de la producció.Jaume: Amb 'Mecanismos de defensa' ja ho vam fer una mica, però no tant. Tenir l'estudi és un instrument afegit, això ha fet que hagi sigut una eina més a l'hora de treballar. Certs temes d'aquest disc evidencien que hi ha una mescla d'orgànic i sintètic, que és el que passa a l'estudi: algú pot estar tocant un instrument i immediatament després un sintetitzador.
- Un espai d'experimentació...Jaume: Sí, exacte, és el lloc on treballem i on maquetem les cançons. Crec que hem fet un pas cap a l'electrònica, ajuntar molt el que és la part instrumental amb els sintetitzadors, baixos electrònics, i fent que tot es fongui conjuntament. Segurament seguirem per aquesta via.
- Als concerts en directe es palparà també aquesta diferència?Albert: Sí, en Rafa, el bateria, va amb uns pads que li permeten jugar amb aquests sons més electrònics. Això és el que fem a l'estudi. Un cop tenim la base de la cançó amb bateria, baix i guitarra, la part més tradicional, doncs després afegim capes i els temes han fet un salt en aquest sentit.Jaume: Juguem a disparar bases i l'Albert també juga força amb els sintetitzadors.
- Hi ha hagut algun tema en especial del disc que hagi tingut més bona rebuda?Jaume: A vegades sorprèn per la rebuda que tenen les cançons de tall més clàssic, quan potser inicialment ho esperaries dels temes més ballables. En general, ha sigut bastant guai la projecció que ens ha donat Spotify: ràpidament estàvem a llistes i això ha fet que hi hagi hagut molt de moviment.
- Aquests temes més clàssics són molt Carmen 113: 'Kira' de 'Mecanismos de defensa', o 'Abrazos que curan' d'aquest últim disc contrasten força amb la resta...Albert: Crec que això juga a favor en un disc. El contrast pot ajudar a qui escolta l'àlbum de dalt a baix: després d'escoltar tres temes animats, si de cop et trobes una cançó més despullada, s'agraeix.Jaume: Segurament anirem deixant de banda aquesta part més orgànica i ens centrarem més en el joc electrònic. És com en un concert: la dinàmica és important.
- Dels inicis de la banda a avui, el món ha canviat molt. Alguns heu viscut aquesta evolució en el terreny musical, com l'explicaríeu?Jaume: Nosaltres hem viscut els dos tipus de mercat de la indústria. Quan vam començar amb el primer disc el 2004, 'Trece historias', amb una companyia de Madrid que es diu Boa Records, el funcionament era totalment diferent: havies d'enviar el treball per correu postal i llavors sempre hi havia el filtre d'algú de la indústria musical que decidia si allò es publicava o no. Tot passava pels gustos d'una persona, en canvi ara sí que pots comptar amb el suport discogràfic, i així i tot, qualsevol pot fer una cançó i penjar-la a iTunes i fer un salt brutal. Això sí, també hi ha menys filtre. La competència també hi era abans, però ara hi ha més feedback entre la gent, i això anima més.
- A 'Discutir desnudos' també es viu una evolució: la d'una parella.Jaume: En aquest disc la idea és englobar molts anys d'una parella, intentar fer un homenatge a aquest procés; i no només al món de les parelles, ho podríem transportar també a l'esfera de l'amistat. Amb alguns amics també s'ha d'aprendre a discutir despullats.- Quan penso en Carmen, veig imatges. Ciutats, muralles i fenòmens meteorològics. Una sèrie de constants que amb el temps consoliden un imaginari.Jaume: La idea, de fet, durant el procés d'escriure les lletres, és aconseguir fotogrames. És com si durant una setmana anessis fent fotos, però no a cada segon, sinó quan et ve de gust; si després les ajuntéssim, tindríem una lletra. És un recurs, són metàfores que van totalment lligades a la temàtica del disc. En una relació de parella hi ha sortides de sol però també muralles que s'han de trencar i esfondrar per saber cedir.
- De fet, el videoclip de 'Discutir desnudos' és molt cinematogràfic. Parleu-me'n una mica.Jaume: Teníem ganes que transmetés un tema o unes imatges que arribessin a qualsevol, i que sense dependre de la música o l'idioma de la cançó, es pogués entendre el que hi passa. Volíem que el caire fos més internacional.Albert: Van ser una bogeria d'hores de feina! Crec que també és interessant el protagonisme que es dóna a l'àudio del videoclip, les veus dels actors que se senten en algun moment.Jaume: Sí, li dóna aquest punt més cinematogràfic.
- Teniu un públic molt entregat. Com heu aconseguit aquesta estima?Jaume: Això ens passa a Girona, que és casa nostra i és on hi tenim el nostre públic. Però sí que a partir de 'Mecanismos de defensa' la gent va arrelar molt en les cançons, tot i la diversitat de públic que tenim - Sobretot molt femení! - Sí que és veritat que hi ha un contagi. Molts que han connectat amb Carmen 113 ha sigut durant un moment estrany de la seva vida, per exemple, m'he trobat gent que no li feia ni cas a temes com 'Los últimos días', del disc anterior, i potser després de deixar-ho amb la parella li ha atribuït un sentit totalment diferent, i és llavors quan entra dins el món de Carmen.Albert: Jo crec que també hi va fer molt el fet que portéssim el disc en format acústic. Mitjançant Facebook vam fer un concurs per fer concerts al menjador de casa del guanyador. Això també va fer que la banda, que normalment la tens més lluny, allà dalt a l'escenari, la tinguessis al menjador de casa teva, i això va crear un lligam més fort. Qui guanyava el concurs ja era fan de Carmen 113, però els qui es trobaven al concert potser no, i era tan pròxim que potser ens vam guanyar més i més públic a partir d'aquests bolos. El format era molt diferent, sense estar amplificats, i això també feia que el públic es comportés diferent: més callat, més atent... Segurament repetirem aquesta idea.
- Fa pocs dies s'ha publicat el vostre segon videoclip, 'Abrazos que curan'. Sembla també un homenatge al vostre públic i al lligam de què parlàvem.Jaume: Sí, l'ha estrenat en exclusiva Mondo Sonoro. És un videoclip realitzat i produït pels alumnes de CIFOG sota la supervisió de David Gimbernat. Va ser interessant treballar amb jovent tan ben preparat. És gravat en directe i va ser curiós perquè va venir gent que ni tan sols coneixíem! Era un experiment on intentàvem posar una mica al límit les emocions, i fins on la gent s'implica amb nosaltres i viceversa, creant una fusió. Crec que va quedar plasmat també que l'experiència va ser única i molt bona, i que la gent s'ho va passar bé tot i haver de repetir moltes vegades les seqüències. Hi va haver moments de pell de gallina total.
- A la caràtula del disc hi veiem un ésser híbrid: cos de persona amb cap de lleona. Parleu-me d'aquesta caràtula.Jaume: La portada i el grafisme, mig animal mig persona va ser creació d'aeiou.cat. Nosaltres li donem el sentit referent a la bella i la bèstia, la unió que es troba en 'Discutir desnudos' també. Sense voler-li posar gènere, sense que haguéssim de mullar-nos posant una parella heterosexual. La barreja d'humà i animal és evocar la part més visceral, per donar el concepte lligat amb el disc. Nosaltres teníem molt clar el tema dels colors, que han anat canviant en la caràtula quan presentàvem els diferents singles. Volíem que el color principal fos el rosa, que no és massa habitual com a color de portada, i que a més ressalta força, però vam utilitzar el groc i el verd per presentar 'Abrazos que curan' i 'maravillosamente imperfectos'.
- Aquesta setmana presenteu el disc al Festival Strenes, a l'Auditori de la Mercè a Girona. Quina perspectiva teniu de concerts?Jaume: El dia de Sant Jordi tocarem a Barcelona, a l'escenari del Club TR3SC, i el 26 d'abril a l'FNAC de l'Illa.Albert: També tenim un parell de bolos per Madrid. El 12 de maig serem al Superlativo Bar i el 23 de maig anem a Los Conciertos de Radio 3.
Facebook Carmen 113
