Red Pèrill i el Col·lectiu Biònic

Foto: 

Marina Méndez

Marc Mateu: “Si un estil musical no aconsegueix parlar-te dels sentiments que tens, ja no hi ha connexió”

Red Pèrill oferirà un concert aquest divendres a l'Ateneu 24 de Juny a partir de les 20.30 h
Albert Compte Riba
,
02/06/2016
Música
En Red Pèrill és l'alter ego d'en Marc Mateu (Igualada, 1980), compositor, teclista, pianista, productor i cantant igualadí, a qui l'acompanya en aquest segon treball el Col·lectiu Biònic, format pel Toni Vilaprinyó -Baix, veus-, el Bernat Ruiz -Bateria, percussions-, l'Àlex Almirall - saxofons, trompeta, teclats, sintetitzadors, gong, veus- i el Carles Guilera -guitarra-. Membre de formacions de rock progressiu com Albatros, també ha participat en projectes jazzístics com Bravadunia. En paral·lel és vocalista del duet de versions Dos Toievski i teclista a la formació del Quico 13. Podrem escoltar el músic d'Igualada aquest divendres 3 de juny a l'Ateneu 24 de juny de Girona, dins el cicle Soterrània, la primera mostra underground.CAT, a partir de les 20.30 h.
“M'agrada la música que perdura perquè vol dir que la gent se l'ha fet seva: ha arribat a la gent”

- Del single 'Fucking People' del Planeta Crunch al 'Enemics de l'anar fent' d'aquest segon treball. Has acotat un poc l'enemic?
Bé, en el primer disc aquest tema era més amb un significat de cara enfora, sí, però aquest segon es refereix més aviat a una qualitat pròpia, a una parcel·la de nosaltres, potser la més conformista. Crec que ens hem de posar metes i evitat aquest escepticisme vivencial. A Igualada ens passa molt. Sembla com si la concepció fos “ja tenim sort de poder anar tirant”. Podem ser una ciutat millor.

- Hem d'evitar el conformisme.
Sí. De fet, la idea d'aquest 'Enemics de l'anar fent' tracta no solament de retratar aquest entorn més proper. Penso que la identitat catalana té aquesta expressió o principi. Com si es tractés d'una qualitat pròpia del nostre temperament, un dels atributs que ens identifica com a poble. En aquest sentit, potser aquell Echao pa'lante que tenen els castellans ens hauria de fer sentir una mica d'enveja sana.

  • imatge de control 1per1

- És una forma de fer cançó protesta?
Home, no és Kortatu. No tracto temes polítics o polititzats però sí narro el testimoni d'un descontentament amb el món, una mena de protesta indirecta.  És que qualsevol protesta es pot transformar en producte de màrqueting. El Che o el Bob Marley ara són samarretes, parches... No sé fins a quin punt és funcional una cançó protesta. Amb tot, voldria contribuir a què el món fos un lloc millor, però sense participar de grans iniciatives socials. M'agrada col·laborar amb aquest gra de sorra, amb els actes que un mateix ofereix.

Marc Mateu, Hater / Imatge: Cedida

- Cantes que voldries habitar un castell medieval per no haver de recórrer a la memòria històrica.
Bé, no faig escriptura automàtica com els surrealistes, que composaven textos a partir del primer que els hi passava pel cap, però sí que part dels textos que escric deixo que surtin sense tenir present cap a on em conduirà el seu significat final. M'agrada trobar-me amb imatges potents, com aquesta del castell, però el significat arriba després. Treballo deixant que d'alguna forma l'inconscient es mostri, ja que en ell s'hi generen significats més abstractes, simbolisme i allò que en surt és la mostra d'una relació entre conceptes més profunda, diferent. La imatge del castell m'agrada perquè em recorda un símbol de poder, de solitud també. Un lloc més segur des d'on interactuar amb el món. Podria ser, per exemple, un escenari.

- Hi ha alguna cançó en la què hagis invertit aquest procés creatiu on primer has definit què volies dir abans de posar-te a escriure?
Sí, en dues peces. A 'Enemics de l'anar fent' i també a 'El matí em llepa'.

- Practiques altres formes d'expressió?
Fora de la composició musical també escric. I alguna vegada he dibuixat, però per pura diversió.

- Et presentes com a representant de 'la nova cansoul'.
És una conya, sí. De fet, em presento com el predicador de la nova cansoul. Però bé, dins de la broma, la idea del predicador, del comunicador, d'aquell que sap arribar a la gent... És aquesta la idea que m'interessa. M'agrada la música que perdura perquè vol dir que la gent se l'ha fet seva: ha arribat a la gent. I trobo que en el rerefons d'aquests casos els temes han de participar d'una idea de compartir potent.

  • imatge de control 1per1

- Si abans un castell podia assimilar-se a un escenari i ara la idea de predicar s'apropa a la de cantar...
Potser predicar seria cantar..., i també sortir del castell. A part de la música no hi ha gaires manifestacions més que ofereixin aquest punt de trobada, de reunió, com en temps ancestrals passava amb les trobades rituals, paganes, espirituals de les tribus. La música permet accedir a aquest estat de germanor. Als 90 la música electrònica aconseguia això.

- Pot ser que també hi hagi el concepte de novetat aquí? O sigui, enganxa més perquè és un producte nou?
Avui en dia al Rock li costa provocar aquesta sensació. No ho sé, però si un estil musical no aconsegueix parlar-te  dels sentiments que tens ja no hi ha connexió. En aquest sentit, en Xarim Aresté comenta que alguna cosa estem fent malament des del món del Rock&Roll perquè sigui el reggaeton el que canalitzi i faci sentir aquesta comunió que altres estils musicals ara mateix no aconsegueixen.

Red Pèrill & el Col·lectiu Biònic / Imatge: Cedida

- Amb aquest segon disc com a Red Pèrill t'has acompanyat del Col·lectiu Biònic.
Sempre havia volgut tenir una banda. Durant l'etapa amb els Albatros vaig aprendre a produir, composar... És difícil muntar una banda perquè en tu recauen les decisions de tota la composició. Per això trobo important conèixer la gent que forma part d'un projecte estable. Pots arribar a composar pel músic pensant en quins arranjaments poden ser més còmodes per ell, fer-lo sentir més identificat amb el què s'exposa musicalment en el tema. A més, ara puc fer concerts amb banda. Abans anava jo sol amb el teclat i és clar, ara és diferent. Amb el grup, les cançons agafen vida i com més toques més creixen. I a la vegada, si no fas concerts costa arribar a la gent.

- Com ha rebut la gent el nou disc?
Mira, la gent que se l'ha escoltat em diu que és un disc animat, que li alegra el dia. Però és que el tema 'Fucking people' del disc anterior... Sí que és un tema amb ritme i es va presentar amb un vídeo clip molt guapo, però és que la lletra parla de 'bulling'. I amb alguns temes d'aquest nou disc hi evoco conceptes com l'alienació, angoixes, inseguretats. No ho sé. Són temes  funky, soul, amb detalls de blues o jazz. Potser és aquesta presentació més festiva que els fa més accessibles. I si amb això s'arriba a la gent em sento satisfet.

Més informació: 

Podeu escoltar el disc a la seva pàgina web.

A

També et pot interessar