Mar Molero Dolz
,
15/01/2020
Música

Maria Rodés: "El cant sempre ha estat molt relacionat amb la bruixeria"

La cantant presenta ‘Lilith’ al cicle 'Rere el teló' de Porqueres
Maria Rodés

Foto: 

Cedida
Maria Rodés
Maria Rodés canta a les bruixes a prop de les terres en què s’hi havia fet aquelarres. Amb un projecte col·lectiu que desprèn misteri i espiritualitat, l’artista ha volgut retre homenatge a totes les dones que trenquen barreres i intenten ser lliures. Les que experimenten, saben, exploren i es fan preguntes. El 24 de gener es presenta l’espectacle ‘Lilith’ al Centre Cívic de Porqueres, en el marc del cicle 'Rere el teló'. Hem parlat amb ella per deixar-nos endur al món de les bruixes.
"He anat llegint llegendes que relacionen el feminisme amb el món de les bruixes... He anat als llocs dels quals es parlava, perquè a la Península Ibèrica, i especialment a Catalunya, hi ha moltes llegendes de bruixes"

- Presentes l’espectacle ‘Lilith’ a Porqueres el 24 de gener. És un projecte que es va estrenar en el marc del Festival de Arte Sacro de Madrid.
És un projecte que està inspirat en el món de les bruixes. S’ha anat creant a partir de llegendes o anècdotes que he llegit amb les quals m’he documentat i n’ha sortit un espectacle que és una mena d’homenatge a les bruixes.

- Què et va inspirar?
Em va inspirar el fet que hi hagi hagut dones a les quals se’ls ha titllat de bruixes. Temps enrere, si hi havia dones que destacaven per alguna cosa eren acusades. Avui en dia també pot passar una cosa semblant en el món de l’art.

- Qui eren totes aquestes bruixes?
Eren dones a les quals se les castigava o apartava pels seus coneixements. Dones que posaven en risc tot allò que la societat creia o feia creure. O també les dones que cantaven, perquè el cant sempre ha estat molt relacionat amb la bruixeria.

- Tinc entès que Lilith va ser la primera bruixa.
Segons el folklore hebreu, Lilith va ser la primera dona d’Adam, però al no voler-se sotmetre a ell va marxar de l’Edèn i després es va ajuntar amb els diables i es va convertir en una mena de diablessa. A mi em semblava una mica la història de la primera bruixa, la dona que no vol seguir el cànon d’allò establert, no vol ser la dona perfecta sotmesa al seu marit.


Maria Rodés

- Les temàtiques dels teus treballs requereixen documentació i giren entorn un tema. Per exemple, ‘Eclíptica’ es basa en el diari de guerra del teu oncle-besavi Lluís Rodés que va estar a l’Observatori de l’Ebre durant la Guerra Civil. En el cas de ‘Lilith’, com t’has documentat?
He anat llegint alguns llibres de llegendes, altres que relacionen el feminisme amb el món de les bruixes... He anat als llocs dels quals es parlava, perquè a la Península Ibèrica, i especialment a Catalunya, hi ha moltes llegendes de bruixes, i he fet una exploració més turística.

- Últimament hi ha diversos treballs d’àmbits artístics diferents on es parla de les bruixes. Per exemple, el llibre d’Irene Solà 'Canto jo i la muntanya balla' o l’exposició 'Se’n parlave... i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu', comissariada per l’historiador Pau Castell a Lleida. És casualitat?
Al final estem connectats i el moment actual per algunes raons ens porta on ens porta. El moviment feminista i la consciència més àmplia del tema ha influït en que aquesta matèria surti més a la llum.

- Què hi trobem a ‘Lilith’, musicalment parlant?
La formació som quatre noies: Isabelle Laudenbach toca la guitarra espanyola; Marina Tomás, l’elèctrica; Marta Roma, el cello; i jo, la guitarra acústica. El Pep Pascual toca més instruments de vent i percussions. Per a mi, la part més característica del projecte és que tothom canta, hi ha molta part d’harmonia vocal. M’agrada perquè quan llegeixes sobre com eren els aquelarres es diu que hi havia molt instrument de petita percussió, molt cant i instruments petits. Nosaltres també intentem recrear aquest ambient de concert que es podria fer a qualsevol lloc, que no es necessiten grans estructures, sinó que tot ho pots portar a les mans.

- No només la teva música, sinó també la teva veu té un to místic, misteriós, tenebrós, però dolç i intimista al mateix temps. Recordo la col·laboració amb Espaldamaceta de ‘El partisano’, la cançó de Leonard Cohen, o ‘Una altra manera de viure’ aquest estiu. En certa manera, sembla que ja es preparés per venir ‘Lilith’.
El món dels cantants sempre ha estat molt vinculat a aquestes qualitats. Es deia que les sirenes cantaven per seduir els mariners. Per a mi, la veu i el cant estan molt associats amb el tema espiritual, els encanteris... Quan sento cantants que m’agraden, i que fan servir la veu no només per dir lletres, sinó per crear atmosferes, sempre em porten a l’ambient màgic. Per això, m’agradava molt que totes les integrants del grup cantessin i que ho féssim juntes per crear moments que tenen a veure amb el misteri.


Maria Rodés

- Sobre la cançó ‘Carta al diablo’, qui és la veu d’aquesta carta?
És una cançó d’amor, la història que hi poso al darrera és una bruixa ingènua que s’enamora del diable. La llegenda diu que el diable et sedueix fins a pactar amb ell. La bruixa es deixa endur, s’enamora del diable i ho sap, sap que no arribaran enlloc però tot i així es deixa endur. És una cançó d’amor. O de desamor.

- És curiós perquè parles d’un tema que a priori ens hauria de costar posar-hi imatge, però són tan fortes les imatges que et vas creant quan escoltes la cançó! Ens passarà amb tots els temes?
Les cançons són totes bastant populars, senzilles i expliquen històries que crec que sí que provoquen imatges. Evidentment que depèn de per a qui, perquè això és molt relatiu, però se suposa que sí.

- Portes l’espectacle ‘Lilith’ a prop dels llocs on se suposava que hi havia hagut aquelarres. Aquí ben a prop, hi ha la llegenda de la bruixa de la Catedral de Girona. En saps més per aquesta zona?
Sé que Llers és un poble amb moltes històries de bruixes, i també vaig llegir llegendes de bruixes de Banyoles.

- Se’n farà un disc?
Sí, la idea és treure’l cap al maig.

Més informació: 

També et pot interessar