Marion Harper: “‘Hydrangea’ va ser escrit perquè mirem dins de nosaltres mateixos i intentem entendre què hi trobem”

És l'artista que inaugurarà el Mostrar't el 13 de setembre a Girona

Roser Regolf

04/09/2018

Música

El seu debut es titulava 'Cotton Candy', i tot i que el color càlid de la seva veu ens podria recordar al cotó de sucre, en escena és tota potència. Marion Harper (Montevideo, 1996) va començar acompanyada de la seva guitarra, amb un estil que s'apropava a la part més innocent del folk. A finals de l'any passat va sorprendre'ns amb 'Hydrangea', un còctel imparable format per la seva veu més pura barrejada amb lletres cuidades i una base electrònica. Hem parlat amb ella en motiu de la presentació del Mostrar't.

"En uns anys arribarà el dia on ni tan sols se n'haurà de parlar del rol de la dona al món de la música, però per desgràcia encara queda molt per fer"

- Tinc entès que des de ben aviat vas estudiar a una escola de música...
Des de petita la música ha estat un refugi per a mi. Des que tinc memòria ballo a arran de la meva mare. Als 8 anys vaig decidir començar a tocar el saxo, i als 12 vaig començar amb la guitarra i el cant clàssic.

- Què t'ha portat fins on ets ara?
Tot va començar amb Lupp Records, i així segueix avui en dia. Vaig conèixer l'Aleix Iglesias —l'actual cofundador del segell discogràfic—, em va oferir signar un contracte amb ells i a partir d'aquí tot ha estat una aventura.

- En referència al teu últim disc, a 'Hydrangea' t'allunyes dels inicis més folk per deixar pas a una electrònica més delicada...
Sí. Amb 'Hydrangea' buscàvem destapar la realitat fosca que hi ha amagada darrere les lletres i donar més intensitat a tot plegat, mostrant sense filtre l'ànima de cadascuna de les cançons.

- Què et porta a apropar-te a aquest vessant més electrònica?
En el moment en què gravàvem el darrer disc l'Aleix i jo estàvem escoltant molta música electrònica. Va ser llavors quan ens vam adonar que era un recurs molt potent a l'hora de trobar aquesta intensitat que buscàvem per a 'Hydrangea'.

- Seguint amb el teu últim treball, també deixes una mica de banda el sintetitzador per mostrar la teva veu més pura. Té a veure amb un creixement com a artista?
Em sembla que realment amb el que té més a veure és amb la intenció de mostrar-me directament i transmetre realment allò que diu cadascuna de les cançons.

- 'Innocent', 'Ice cream', 'Ivy'... Totes les cançons del teu nou disc comencen per la lletra "I". Quin significat hi ha al darrere?
No va ser buscat. De fet, va començar sent quasi una broma, però més endavant, quan el disc va prendre forma, em vaig adonar que funcionava molt bé amb l'experimentació que va haver-hi al darrere a l'hora de crear 'Hydrangea'.

- És una creació més íntima?
A diferència de 'Cotton Candy', l'últim disc neix d'una llarga introspecció. I les "i" dels títols de les cançons indica el "jo", el nostre "jo". 'Hydrangea' va ser escrit perquè mirem dins de nosaltres mateixos i intentem entendre què hi trobem.

- Has deixat la guitarra per a sempre o la tornarem a veure als escenaris?
La Holy no la deixo mai, a la majoria d'actuacions ens podreu veure juntes.

- En els últims anys, creus que hi ha hagut un canvi en el rol que ocupa la dona en el món de la música?
Sí. Estem enmig, o al començament, d'un procés llarg. Però en uns anys arribarà el dia on ni tan sols se n'haurà de parlar del rol de la dona al món de la música, però per desgràcia encara queda molt per fer.

- Ara que s'acaba l'estiu, quins projectes tens al cap?
En aquest moment estem en ple procés de composició. Tenim moltes ganes de treure coses noves.

- Sabem que simultàniament amb el món de la música també compagines els teus estudis. Creus que el panorama musical no està per a dedicar-s'hi?
Actualment estudio disseny, i faig música perquè em fa feliç. M'agrada viure el present i gaudir-lo al màxim. Em sento molt agraïda per haver tingut aquesta oportunitat.