Marta Pérez: "Una és la Marta que canta cançons dels altres, però aquí sóc jo fent la música que m'agrada"

Una de les propostes del festival NEU! que arriba a Girona i Salt el 19 de gener

Andrea Bonet

14/01/2018

Música

Un any més, el NEU! arriba a Girona i Salt. El Festival no internacional de música i altres arts celebra la quarta edició ampliant l'oferta durant tot el cap de setmana. Inauguraran el cartell els Véase pág. 57 a la Sala Yeah Indie Club el divendres 19 de gener i la cloenda serà a càrrec de Miguel Noguera i el seu ultrashow, que molts defineixen com el surrealisme de l'humor, al Teatre la Planeta el diumenge 21. Què ens trobarem dissabte 20 a la Sala Mirona de Salt? Podrem comptar amb el nou projecte 'Does it ring a bell?' de Núria Graham, serem testimonis de la presència de Mazoni i el seu nou treball acústic 'Carn, os i tot inclòs'. Serem afortunats de poder gaudir, durant la vetllada, de l'actuació de Miau Miau, grup dissolt però amb ganes de reaparèixer almenys, una nit més. Els joveníssims Mourn, més que un lament, de ben segur que ens portaran un xut d'energia, allò que també ens oferiran els Holy Bouncer que fan parada a Girona enmig de la seva gira europea per impregnar-nos del seu toc psicodèlic. Ens endinsarem en una cova d'instrospecció quan descobrim Lu Rois, que ens presentarà el seu segon disc, 'Clarobscur'. I ens reservem pel final esmentar Marta Pérez, que ens presenta el seu nou disc, 'Punctual', a qui hem pogut entrevistar per conèixer de més a prop la seva música i el camí que ha recorregut el seu treball i el que hi trobarem el proper dissabte. Parlem amb la Marta Pérez.

"Quan estàs tocant en directe es genera una mena de màgia, d'energia, i això crec que és el valor que té. El fet que estiguis presenciant un moment únic"

- Fins ara et situàvem en el conjunt d'havaneres femení, Les Anxovetes, i ara nedes amb un projecte propi i una guitarra a la mà. Sou dues Martes diferents?
Sí, sí que són dues Martes diferents; una és la Marta que canta cançons dels altres, però aquí sí que sóc jo fent la música que m'agrada, cantant les cançons que m'han sortit de dins i, a més a més, cantant en un altre idioma, en anglès. No és la primera vegada que faig temes propis, abans d'estar amb les Anxovetes estava amb Acousters, que és un grup que fèiem pop rock en català on jo feia les lletres i ho acabàvem arrodonint entre tots. Ara estic realitzant el projecte més personal perquè aquí les cançons són tal com m'agraden a mi, tal com em surten a mi, sense intermediaris.

- Aquesta passada primavera vas presentar el disc a l'Auditori, 'Punctual'. Com ha seguit fins avui el llançament del projecte?
El disc va sortir el maig i és una coseta que catalogo de Slow Music, va creixent a poc a poc i cada vegada pren més forma. És xulo perquè el dia de l'Auditori les cançons tenien una forma i a mesura que les anem tocant i les interioritzem prenen una forma diferent. Això és guai, que sigui orgànic i es transformi. És la màgia de fer música, que mai es toqui igual i pugui evolucionar cap a una altra cosa.

- Quin és el procés creatiu? Com et surt allò que tens dins? Primer són les lletres? Influències? Graves espontàniament notes de veu?
Doncs és una barreja de les tres opcions que em dónes. Al principi sempre sortia tot, o sigui era música i la primera frase, em sortia tot junt. Em venia una idea al cap i tan aviat com m'era possible ho havia d'enregistrar. Ara, més o menys, em passa el mateix però em vénen més idees. Primer amb la guitarra i llavors em surt alguna melodia. Bàsicament és tenir el mòbil o una gravadora a la mà i fer una nota de veu. Allò es queda guardat en un calaix o potser ho desenvolupo i hi vaig donant voltes. A vegades es queda apartat durant setmanes i després ho reprenc. És com una barreja, realment no tinc una metodologia concreta.

- Com et veus en el panorama musical? Fins ara cantaves en català i ara has passat a l'anglès. Tens les mateixes facilitats?
Em veig com molta altra gent, com molts altres grups que anem picant pedra i anem fent coses i de mica en mica ens anem generant un espai, encara que sigui petit. El fet que canti en anglès, bé, el que fem és música, i la música és un llenguatge en sí. Aquesta vegada he tingut ganes de cantar en anglès, és una llengua que m'estimo molt i em sento molt propera.

- Què hi trobaríem en el rastre de Youtube o Spotify d'aquesta última setmana?
Aquesta setmana he escoltat l'últim disc de Kurt Vail i la Courtney Barnett, després també he estat escoltant la Bonnie Raitt i un altre grup que es diuen The 1975 . I Pau Vallvé durant aquest últim mes.

- Quin valor té el directe avui, acostumats com estem a consumir música fàcilment?
Poder sentir l'energia del moment. Quan estàs tocant en directe es genera una mena de màgia, d'energia i això crec que és el valor que té. El fet que estiguis presenciant un moment únic... Aquella cançó, en un altre moment, tindrà una forma i energia diferent. Mai acabes sentint la mateixa cançó dues vegades i això és el que ho diferencia de poder-ho sentir setanta vegades a l'Spotify o al Youtube.

- Al Youtube podem gaudir de les teves cançons acompanyades d'il·lustracions, tenen un lligam especial?
Sí, sí que hi ha lligam. Les ha fet la dissenyadora del disc, la Júlia Quintana. Ella se les coneix molt bé perquè porta molt temps sentint-les i a l'hora de fer el disseny va decidir que també l'acompanyaria de cinc vídeos GIF amb alguna cosa que per ella fos representativa o que tingués a veure amb la cançó. Seria la interpretació que ella en fa a nivell visual.

- Què ens trobarem aquest proper cap de setmana al Festival NEU!? Què ens ensenyarà Marta Pérez?
Aportaré tota l'energia de les cançons que hi ha al disc, portades a la màgia del directe que dèiem. Tota la força de les cançons acompanyades de les il·lustracions de la Júlia, que mentre nosaltres estiguem tocant amb tota la banda, ella estarà il·lustrant.