Jump to navigation
Apropar-se a aquesta autora no és fàcil, i Internet ofereix un gran nombre de reportatges que ajuden a deslegitimar la seva figura i a continuar repudiant-la en l'obscuritat on va ser enviada durant la seva vida. Es troben moltes crítiques tant de defensa com d'atac cap a l'autora, maleïda i desterrada de Mèxic, sempre a l'ombra del que va ser el seu primer marit, Octavio Paz.
Marginada i humiliadaVa ser marginada i humiliada pel sector intel·lectual a qui l'autora, suposadament, hauria delatat com a causants d'una revolta estudiantil durant el 1968. Tot el que sobrevola el seu nom resulta ser negatiu i les cites que es trien per parlar de la seva vida, solen tenir relació amb el seu primer marit, Octavio Paz. Alguns pensen que la millor manera de poder submergir-se en la vida d'un escriptor és, precisament, llegint les seves obres en lloc de biografies escrites per terceres veus. Que difícil és apropiar-se d'un criteri propi quan llegim el que els altres han opinat sobre algú, segurament també a partir del que altres digueren. Diuen, diuen, diuen...
L'escriptura com a autobiografiaDeia ella mateixa: "Yo no puedo escribir nada que no sea autobiográfico, en 'Los recuerdos del porvenir' narro hechos en los que no participé, porqué era muy niña, pero sí viví". Sense trobar cap dels seus llibres a les biblioteques que normalment tinc a l'abast, l'escriptora mexicana se'm resisteix. M'acosto al Centre Cultural la Mercè on es fa una conferència al voltant de l'escriptora, 'El día que fuímos Elena Garro', dirigida pel també escriptor mexicà Juan Pablo Villalobos, que va dedicar el seu doctorat a descobrir figures desconegudes de Mèxic, endinsant-se en el món del sabotatge narratiu i l'anti-literatura. Elena Garro hi encaixa perfectament, és un d'aquests personatges excèntrics, rars i maleïts; singulars, extravagants, estranys i peculiars. Aquells que tenen un centre diferent: els marginals.
I és que allò que té un caràcter secret, allò que ens empeny cap al que està prohibit, aquells que se'ns resisteixen, acaba tenint un efecte imant que els treu a la llum per fer-los brillar com mereixen. Juan Pablo Villalobos ens ha donat així la benvinguda al món d'Elena Garro, tot prometent esmentar Octavio Paz només una sola vegada. No calia, no era necessari fer el que ja ofereix Internet. Al contrari, ens hem submergit en un món de literatura únic a través de la lectura per part de quatre lectors formidables -Amparo Parra, Elisenda Bautista, Ovidi Llorente i Mariona Ginès- de fragments de 'Las cabezas bien pensantes'.
'Andamos huyendo Lola' (1980) és un dels títols més interessants de Garro, entesa com una comèdia teatral, un recull de contes plens de diferents alter ego de l'autora, repartits entre les diferents plantes d'un hostal: veïns desconfiats i condemnats a la paranoia política en un context de dictadura a la ciutat de Madrid. Trobem dos grans temes que fan de pilars: l'exili i la marginalitat de les dones escriptores. Villalobos deia que es tractava d'una "escritura paranoica fruto de la pesadilla de una vida asfixiante" i comentava també els tres conflictes que, segons ell, destacaven en aquesta sèrie de relats: la contraposició entre ficció i autobiografia; la relació entre literatura i política; i l'escriptura en un context d'exili.
Personatges fantàstics i melancoliaEns trobem molt sovint en un escenari situat a hostals sòrdids dirigits per propietaris que persegueixen constantment el personatge principal, amb la pressió constant de no poder pagar i la por d'haver d'escapar de nou. La mudança s'entén sempre com la continuació d'una fuga eterna, que mai acaba, amb aquella sensació irreal d'un passat idíl·lic, amb un to melancòlic d'un paradís perdut que forma part d'una suposada bona època. És per això que sovint apareixen personatges fantàstics que aporten màgia als seus relats, com una granota -apolítica i patriota- que és enviada per ajudar els descarriats i acompanya a dos personatges, Lelis i Lucía, mentre escapen per ser considerades traïdores a la pàtria.El Festival d'Art Independent Pepe Sales ha triat Elena Garro com a protagonista de l'edició d'aquest any per descobrir-la i portar a la llum una autora que, només amb el pes de la qualitat literària, es mereix un reconeixement tant a Mèxic com a la resta del món. Trobareu exposicions dedicades a les escriptores en diferents espais: el mateix Centre Cultural la Mercè, al Cinema Truffaut o el restaurant La Penyora. El festival continuarà oferint activitats per apropar-se a l'escriptora fins al dia de la clausura, el 7 de febrer.
Web Festival d'Art Independent Pepe Sales