Raquel Moron

Foto: 

Cedida
Raquel Moron

Raquel Moron: "Volem seguir treballant la idea de l'art com a vivència"

Parlem amb la directora del festival Inund'ART que se celebrarà de l'1 al 3 de juny
Anna Zaera
,
31/05/2018
Arts
Inund'ART és l'únic festival d'arts visuals de les comarques de Girona. Enguany arriba a la seva tretzena edició amb un programa que vol destacar les experiències. El diccionari diu que "experiència és la coneixença adquirida per l'ús, la pràctica, la participació i l'experiment". Fer que l'art mogui l'espectador i el convidi a participar. Alguns emplaçaments històrics de la ciutat seran en aquesta ocasió els protagonistes de bona part de la programació que vol revaloritzar el concepte de "carrer" com a espai de creació. Hem parlat amb Raquel Moron, la directora del festival, que reconeix que Inund'ART és un punt de trobada, un espai de on els artistes es coneixen i d'on sempre surten nous projectes.
"Tenim ganes d'ampliar aquesta part d'intercanvi d'artistes i que  es  creïn  projectes comuns entre artistes d'aquí i artistes estrangers"

- Si m'haguessis de dir què tenen en comú els projectes seleccionats enguany a l'Inund'ART, què em diries?
És important que tinguin un caràcter innovador, que l'ànima de la idea es pugui visualitzar en la proposta. A més, aquest any hem valorat aquelles propostes que conviden a interactuar i a participar el públic. Que l'art es pugui compartir, es pugui viure i d'alguna manera ens faci créixer com a persones i tenir esperances per un futur millor.

- Enteneu l'art com a espai de trobada?
Sí, és un espai de trobada entre els mateixos artistes i també entre els agents culturals i el públic. Aquest és un projecte de sinergies. Volem que el projecte segueixi creixent i fer-lo servir com una plataforma cultural del territori.

- El festival és un punt de partida també per generar altres experiències?
Sí, hi ha molts artistes que han començat amb Inund'ART i després s'han posat a fer projectes en comú amb altres artistes i han arribat a exposar en altres espais.

- Destacaries alguna obra o experiència concreta de l'edició d'enguany?
M'agrada molt la idea dels recorreguts sensitius, ja que plasma el fet de percebre l'art contemporani amb tots els sentits. Viure una experiència. Una serà La Carbonera i una altra al refugi antiaeri amb un col·lectiu d'artistes de la Catalunya Nord i la Catalunya Sud. En el cas del refugi antiaeri, serà una ocupació de l'espai en què es convida a l'espectador amb diferents disciplines, com la música, la poesia i la performance. També destacaria l'acció que desenvoluparà la Mar Serinyà a Sant Nicolau, que ocuparà tot l'espai i desenvoluparà un work in progress amb tot el seu cos i amb la pintura. Els assistents podran veure el desenvolupament de l'obra a l'espai.

- És una forma d'habitar els espais de la ciutat des d'un altre punt de vista?
Sí. És crear un mapa, un recorregut artístic per espais singulars. És una invitació a recórrer la ciutat d'una manera artística.

- Creus que l'activitat artística ha anat augmentant en els darrers anys a Girona?
Girona i rodalies és un bullici d'activitats artístiques. Jo crec que un dels motius és perquè hi viuen molts artistes i els artistes accionem. D'alguna manera, tenim aquest input d'accionar, de crear, d'involucrar-te en l'entorn on vius. I també hi viuen persones amb moltes inquietuds que fan que es provoqui tot això.

- I l'art contemporani?
Ara mateix, som l'únic festival d'art contemporani a Girona. No n'hi ha cap més. És cert que les arts visuals tenen un públic més limitat. Crec que hem sabut atreure un públic especialitzat, però també un altre no especialitzat que se sent identificat amb el festival. També és cert que mirem de fer un treball en xarxa amb entitats culturals i socials del territori, amb escoles i instituts.

- L'art com a transformació social?
Sí. Ho portem amb nosaltres. Forma part de la nostra empremta. Durant tot l'any ho fem però de maneres diferents. Ens ho creiem molt i mirem de treballar-ho. Quan parlem de cultura, molts cops parlem d'un espai molt reduït. Hem de fer l'esforç d'obrir la cultura a altres públics, si volem entendre-la com quelcom transformador.

- El festival també posa el focus en artistes joves de les comarques gironines...
Crec que és important donar suport als artistes locals. Totes les societats hem de fer una mirada atenta a aquests artistes locals. Et dediques a anar als centres culturals d'art contemporani de tot Europa, i moltes vegades veus coses que ja les havies vist aquí. En general a Catalunya som uns privilegiats. Estem envoltats d'artistes amb moltes ganes de dir coses. Crec que és importat que hi hagi suport a la creació i a l'exhibició per part de l'administració, i destinar més recursos a aquestes propostes que parlen de l'art com a eina comunitària.

- Què és l'art comunitari?
L'art comunitari és treballar la creativitat d'una manera molt transversal. Amb aquesta idea que siguin els membres de la comunitat els protagonistes. Donar-los veu i que aquesta expressió retorni com a un diàleg positiu per fer millor la societat.

- Quins són els temes que preocupen els artistes?
Reflexionen sobre ells mateixos i l'entorn que viuen. És super curiós que, malgrat tot aquest moviment independentista, en la presentació dels projectes no és quelcom que els interessi massa. Els interessen molts els temes més globalitzats, parlar sobre democràcia, sobre refugiats...

- Quins són els reptes de l'Inund'Art?
Seguir apostant per aquests intercanvis transfronterers, entre artistes de la Catalunya Nord o de les Illes Balears. Aquests intercanvis són molt enriquidors. Tenim ganes d'ampliar aquesta part d'intercanvi d'artistes i que es creïn projectes comuns entre artistes d'aquí i artistes estrangers. També volem seguir treballant la idea de l'art com a vivència i com a experiència. Crec que és un camí que ja l'havíem engegat i que cada vegada la societat reclama més, en contraposició a aquest món tan materialista. Un altre repte és ocupar més espais, fer aquest recorregut més gran.

- Heu pensat fer aliances amb altres festivals d'art contemporani?
M'has llegit el pensament. Tenim ganes de treballar amb altres festivals i poder compartir experiències i produccions. Els artistes no tenen prou recursos i treballar conjuntament, ajuda.

A

També et pot interessar