Jump to navigation
Treballen l’art d’una manera que potser encara no és prou coneguda. Per elaborar una peça estudien l’entorn, el context, fan entrevistes, busquen recursos, dissenyen... Parlen, discuteixen, reflexionen sobre l’art i la cultura. En la nostra visita al centre d'art que recolliem aquí, també vam aprofitar per fer-los una entrevista.
- S'entén el valor de l'art públic?Francesc: Quan t'afecta, sí. Si treballes amb un col·lectiu amb qui per exemple busques una estratègia per publicitar-se, troben aquest valor. Aquest tipus d'art és molt útil, però funciona quan hi ha un col·lectiu implicat en una problemàtica concreta.- Falten espais de producció?Francesc: Falten recursos. Nosaltres hem produït sense tenir espai. El més necessari és tenir actitud i recursos, que quan convidis algú puguis pagar-li.Montserrat: En aquest moment tenir un espai d'exhibició, sense producció, és absurd. Els artistes no tenen diners per produir. O treballen en un altre sector i es gasten els seus diners en produir o no poden fer res. Les galeries no s'han sabut actualitzar, encara pensen a vendre la peça. El consum d'art ha canviat, la gent no va a veure exposicions.- Com ha canviat?Francesc: Abans el públic es llegia com una entitat general, era el mateix el d'aquí que el de Barcelona o Madrid. Ara això ha canviat, pots fer un projecte al Priorat que a la gent d'aquí interessi molt, però a la de Barcelona gens. Si fas una proposta i interessa a quaranta persones d'aquí, jo em dono per satisfet, no cal que agradi a Nova York. Els artistes universals estan desapareixent, les firmes que interessen a tothom és perquè tenen una mediatització darrere bestial.- Com s'encaixen projectes a foc lent com aquests en una societat tan líquida com l'actual?Francesc: Crec que és una qüestió de discurs. El format amb el qual treballes no cal que sigui sempre el mateix, el que has de fer és crear un discurs. Els artistes normalment treballen unes línies molt marcades. Si tens clar l'objectiu, és igual la competència, has de seguir el teu camí que pot ser més llarg o més curt, però t'ha de portar al teu fi. Fa un any vam treballar unes imatges amb la plataforma del riu Siurana. Mentre existeixi aquest conflicte, el nostre treball tindrà valor.Montserrat: Nosaltres no pensem amb els espectadors perquè els introduïm dins de la mateixa obra, estan implícits. Els públics els trobes dins del mateix projecte col·lectiu. L'art no ha de ser superficial.- La societat és molt reduccionista, però.Francesc: Fa poc ens van posar dins un grup per treballar la Carta del paisatge del Priorat, vam reclamar inserir un punt nou, el paisatge immaterial. Aquella novel·la que se situa en aquest territori, un reportatge fotogràfic del Montsant... Es tracta de crear un imaginari. Jo no he estat mai a Nova York, però tinc claríssim com és aquesta ciutat.Montserrat: La cultura fa evolucionar una societat. Cal donar l'oportunitat a noves mirades, a treballar les recerques i a crear idearis. Si no hi haguessin maneres de fer diferents, no evolucionaríem.- Per què serveix l'art?Montserrat: Serveix per repensar-se. Una bona peça d'art és aquella que quan et poses davant et fa repensar les coses, generar un pensament crític i preguntes, que no respostes, a vegades.Francesc: Normalment quan hi ha un projecte, quan ja està triat el tema i tot contextualitzat, llavors criden a l'artista perquè hi posi el color, el repintin i li posin un detall estètic. Nosaltres demanem i impulsem que l'artista estigui dins el projecte des del començament. L'artista no decora, el pensament crític hi ha d'estar des d'un inici.- El Priorat és un territori que s'està repensant.Montserrat: És un territori que s'està gestant. Tots els territoris s'estan gestant de nou, però potser aquest encara més. Era un territori molt deprimit i amb el boom del vi ha reviscolat. A més a més, amb la feinada de Prioritat la comarca s'està repensant.Francesc: En aquest sentit, el territori és jove. Al Priorat hi ha molta gent que parla en plural i ara s'està repensant la comarca en comú. Això és molt bonic i sobretot il·lusiona.- No deu ser fàcil, però, treballar al Priorat.Francesc: No!Montserrat: La gent autòctona del Priorat és molt tancada, fins fa quatre dies molts pobles estaven aïllats perquè les carreteres eren dolentes i això ha marcat el caràcter dels prioratins.- L'art públic l'associem a la ciutat?Montserrat: Sí! El model d'art públic és urbà i el rural te l'has de fer... A més, sovint es pensa el model rural seguint el de ciutat.Francesc: Es pensa el model rural des de la ciutat, el discurs s'està fent des de la ciutat. La gent ens pregunta per què treballem al Priorat, ja que pensen en què un centre d'art l'instal·laràs a un lloc on hi hagi uns serveis determinats. Sempre responem que hem vingut al Priorat perquè no hi ha res, és aquesta la gràcia, tot es pot construir de nou.- El Priorat és un mosaic, com el representen els artistes?Francesc: Els artistes representen una part d'aquest mosaic, un aspecte. La comarca és un concepte molt global, és massa agosarat representar-lo tot. A vegades, una producció és portar un músic a un espai i que faci un concert. Hi ha propostes que incideixen més que altres.- Sovint és més important el procés que el resultat final?Francesc: El més important és viure el procés.Montserrat: Jo estic convençuda que el més interessant és que quan llegeixis una peça, ho facis de manera ampliada. El més important és el procés de la creació artística i després has de saber reflectir aquest procés en la peça final.- El món de l'art s'ha sabut explicar?Francesc: Crec que no s'ha sabut explicar bé. Hi ha propostes d'art contemporani molt interessants.Montserrat: És un problema d'educació. El franquisme va foragitar un percentatge molt alt de creadors del país i arrosseguem quaranta anys d'orfandat cultural. El problema real però, és que no ha interessat arreglar aquesta mancança després de la transició.- Per què no ha interessat?Montserrat: El món de la cultura fa persones crítiques i això no interessa políticament.Francesc: És una qüestió d'educació. La gent diu "a mi l'art no m'interessa". "L'art" és molt general. És com dir que no t'interessa la música, potser no t'agrada la clàssica, però sí el rock. Hi ha una oposició central a l'art i hem de saber destriar.Montserrat: És ben senzill. A educació primària hi ha l'especialista de música, però el mestre d'art no existeix.
Web ADDEND
